MCLAUGHLIN, Tom. La Máquina de escribir.[S.l.] : Coco Books, 2015. I1 COC
Pol era un niño a quien le encantaba encontrar cosas... Y un día encontró una máquina. Pero esta máquina no tenia botón de ON/OFF. Además, ¡ni siquiera pitaba ni zumbaba! Pol estaba desconcertado. ¿Para qué servía esta máquina? ¡Clac! ¡Clac!
Doncs sí el nostre protagonista, en Pol, s’ha trobat amb una màquina que no porta botó d’encesa, ni llumetes intermitents, ni emet sorollets, però que quan pitja les tecles escriu lletres en un paper, i les lletres poden formar paraules... i a través de les paraules podem explicar històries, no? Doncs bé això és el que fa en Pol, escriure i escriure, perquè té un munt d’històries al cap que vol explicar fins que arriba un dia que ...
M’ha agradat aquest àlbum que ens parla de la importància de comunicar-nos, ja sigui a través de les lletres o de les il·lustracions, de fomentar la creativitat i de com un estri com un pinzell o una antiga màquina d’escriure pot superar amb escreix la més fantàstica tecnologia perquè ens fa exercitar el nostre talent i buscar recursos per expressar allò que volem transmetre.
L’autor, Tom McLaughlin, és dislèxic però això no li impedeix ni imaginar ni crear històries com aquesta, on parla d’aquestes “paraules que tecleja i que plasmades al paper no són com haurien de ser” però que ni el bloquegen ni el priven de donar sortida a tot el seu potencial creatiu.
Us el recomano, especialment a les famílies amb infants en edat d’aprendre a llegir i escriure. Segur que en traureu un gran profit a més de passar una estona ben divertida!
PITA, Charo. ¿Quién puede vencer al viento? Pontevedra: OQO, 2014. I2 OQO
Hace mucho tiempo, los seres humanos vivían en poblados y cultivaban la tierra.
Los animales salvajes también participaban en los trabajos del campo:el león, la hiena, el elefante, la liebre, la gacela, el mono, la tortuga, incluso la lechuza, que era la más vieja de todos.
Un año hubo una sequía enorme. El calor y el polvo lo invadían todo, En el cielo no había nubes y la cosecha estaba a punto de perderse.
Los humanos tocaban los tambores para que el viento trajera la lluvia, pero el viento no respondía...
Així comença la història que ens narra aquest àlbum i que té tota la força d’ un conte tradicional en el que davant d’una situació adversa cal trobar entre tots una solució. Aconseguiran homes i animals que arribi la pluja? Qui ho aconseguirà? El més fort, el més valent, el més ràpid...
M’ha agradat molt aquesta nova proposta de Charo Pita que construeix una història divertida i plena de repeticions –fet que agrada molt als infants- i que a més ens aporta aprenentatge: la voluntat i la constància seran més efectives que la força i la velocitat? Ho voleu descobrir? Acaba d’arrodonir la proposta la il·lustració de Marion Arbona, innovadora i colorista, que aconsegueix un gran impacte visual.
No us el perdeu, segur que us agradarà moltíssim, paraula de bibliotecària!
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada