Cercar

Llibres Recomanats

Acabo de llegir “El laberinto de los espíritus”, el final esperat de la saga “La sombra del viento”. He de reconèixer que m’he sentit abduïda totalment pel llibre i que a mesura que passava els fulls em sabia greu pensar que s’acabaria. M’encanta com va filant les paraules al voltant d’una trama malauradament amb un fons real.

Les critiques diuent d’aquest llibre que “és un relat electritzant de passions, intrigues i aventures... Un gran homenatge al món dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la literatura i la vida.”  Desprès d’això què més podem dir??

No em faré pesada i us diré tant sols dos aspectes  que m’han cridat l’atenció:

1.- La negativa de l’escriptor a fer una pel·lícula dels seus llibres.

"Estos libros son un homenaje a la literatura y la idea de que fueran adaptados al cine o la televisión sería una traición a su propia naturaleza, además de innecesario... Nunca va a haber un serie o película de El Laberinto de los Espíritus".  Ho sento, però m'encanta aquesta decisió. Vull que la meva imaginació sigui qui acabi d'ompli el text.

2.-La Importància dels personatges femenins en l’obra.

Per a mi  aquesta es vertebra al voltant de tres personatges femenins: Alicia, Isabella i Bea.  El personatge central, l’Alicia Gris, pateix una ferida de la Guerra Civil que pràcticament la inhabilita i ha de fer valer drogues per a suportar el dolor i mantenir-se. Isabella, personatge present a través d’una mena de diari dels seus últims dies, assassinada durant la guerra, deixa una venjança i una rancúnia per superar i Bea, la dona amb seny, estimada, realitzada, que s’obre al futur

Potser veig massa simbolisme en els personatges? Apa, Llegiu-la i em dieu. Bona lectura!


                                                                                                                                           Rosana Villagrasa Andrés


Share/Bookmark