Acabo
de llegir “El laberinto de los espíritus”, el final esperat de la saga “La
sombra del viento”. He de reconèixer que m’he sentit abduïda totalment pel
llibre i que a mesura que passava els fulls em sabia greu pensar que
s’acabaria. M’encanta com va filant les paraules al voltant d’una trama malauradament
amb un fons real.
Les
critiques diuent d’aquest llibre que “és un
relat electritzant de passions, intrigues i aventures... Un gran homenatge al
món dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la
literatura i la vida.” Desprès d’això
què més podem dir??
No em faré pesada i us diré tant sols dos aspectes que m’han cridat l’atenció:
1.- La negativa de l’escriptor a fer una pel·lícula dels seus
llibres.
"Estos libros son un homenaje a la literatura y la idea
de que fueran adaptados al cine o la televisión sería una traición a su propia
naturaleza, además de innecesario... Nunca va a haber un serie o película
de El Laberinto de los Espíritus". Ho sento, però m'encanta aquesta decisió. Vull que la meva imaginació sigui qui acabi d'ompli el text.
2.-La
Importància dels personatges femenins en l’obra.
Per a mi aquesta es
vertebra al voltant de tres personatges femenins: Alicia, Isabella i Bea. El personatge central, l’Alicia Gris, pateix
una ferida de la Guerra
Civil que pràcticament la inhabilita i ha de fer valer
drogues per a suportar el dolor i mantenir-se. Isabella, personatge present a
través d’una mena de diari dels seus últims dies, assassinada durant la guerra,
deixa una venjança i una rancúnia per superar i Bea, la dona amb seny,
estimada, realitzada, que s’obre al futur
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada