Infantils recomanats

Aquesta setmana els nostres recomanats parlen d’autoestima, d’identitat i d’afirmació. No us els perdeu! 

DEE TAN, Wen. Lili.Barcelona: Babulinka Books, 2016. RECEPTES PARES I1 BAB

“Una vegada, en un poblet, hi vivia una nena normal que es deia Lili. Bé, era normal tret de per una cosa...La Lili tenia els cabells VERMELLS com el FOC. D’un vermell tan encès que cremaven tot el que tocaven...”

Aquest és l’inici de l’àlbum recomanat d’avui, una proposta de Babulinka Books que en el seu projecte editorial pretén submergir petits i grans en l’educació emocional i el creixement interior.

La història de la Lili ens fa descobrir que tots tenim característiques especials que ens atorguen personalitat i ens fan diferents els uns dels altres. En el cas de la Lili és la seva cabellera flamejant, no només en el sentit metafòric sinó també en el real, que malgrat la seva bellesa i espectacularitat li aporta problemes ja que qui vol jugar amb una nena que et crema quan et despistes? 

M’ha agradat molt la il·lustració en negres i grisos on destaca molt la melena de la protagonista, que creix en funció dels sentiments i també de les necessitats de la Lili. Trobo a més que la història ens pot donar peu a parlar de les característiques personals de cadascú, d’aquells trets que ens identifiquen i dels que de vegades només en veiem els desavantatges.

Us recomano que el descobriu ja que tot i ser la primera obra de l’autora ja va guanyar el tercer premi del Macmillan Price.

ISMAIL, Yasmeen. Sóc una nena. Sant Joan Despí: Corimbo, 2016. RECEPTES PARES I1 COR

“Tothom espera que sigui polida..., fina i dolça com la mel! Però sóc esvalotada, no una nina clenxinada!...”

Així comença aquest àlbum protagonitzat per una petita somera, molt espontània en les seves accions i moguda tal com correspon als cadells humans o animals. Al llarg de la història la trobarem realitzant diverses accions, que no sempre corresponen als estereotips que tenim sobre el gènere ja que com ella mateixa ens diu a l’inici no és una nina clenxinada. 

M’ha agradat la il·lustració en aquarel·la que transmet l’espontaneïtat i dinamisme de la protagonista,  i també el joc tipogràfic que en ressalta l’autoafirmació.

Us el recomano perquè trobo que pot ser una manera divertida de trencar arquetips, de posar de manifest idees preconcebudes –els nens són sorollosos, corren i es persegueixen mentre les nenes juguen a nines?- i de trencar una llança a favor de la llibertat i de la identitat personal.