Estic a casa llegint "El gigante enterrado" de Kazuo Ishiguro i mireu què bé, resulta que li donen el premi nobel a l'autor!!
La trama gira al voltant d’una parella
ja gran Axl i Beatrice que inicien un viatge a la recerca del seu fill. Avancen
per una terra poblada per dos pobles que han estat enemics i que ara conviuen
amb la peculiaritat que cap dels seus habitants pot recordar res, ja que un
element fantàstic a l’ambient provoca l’oblit. Trobaran en el seu camí
guerrers, el mític Sir Gawain, ogres, dracs, el record del rei Artur, la figura
simbòlica del barquer….….
D’una manera meravellosa va avançant i
anem recuperant la memòria paulatinament no només de manera personal, sinó com
a fet social amb les implicacions que això pot provocar. És necessari oblidar
per poder mantenir l’amor? Creieu que és possible el perdó? Voleu
pagar la penyora de la memòria per assegurar-vos l’estimació del vostre amor? Oblidar es necessari per evitar la venjança? És genial la manera que utilitza l’ambient de
l’Anglaterra medieval fantàstica per a tractar temes tant candents avui en dia.
L’únic problema que he vist... és que
m’ha agradat tant que ara necessito uns dies per pair-ho i m’és impossible
llegir res de moment. En fi no és pot ser tant sensible...
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada