Infantils recomanats

La recomanació d’avui és per un àlbum que en els temps que estem vivint és de rabiosa actualitat. Al moment de la seva publicació va rebre diverses distincions com Premi Nacional de Còmic 2015 Portugal - Millor il·lustració d’àlbum infantil (autor portuguès). Selecció "Els millors llibres per a nens del 2015" (Bienalle dei Ragazzi). Llibres altament recomanables FNLIJ Brasil 2016. Selecció de llibres no convencionals més sorprenents per a nens 2016 (School Library Journal). I aquest 2017 s’ha publicat aquí gràcies a Takatuka.

MINHÓS MARTIN, Isabel. D'aquí no passa ningú! Barcelona: Takatuka, 2017. RECEPTES PARES I1 TAK

El general mana en aquest llibre! El general ha decidit que vol ser l’heroi d’aquesta història! El general pensa: “Si la pàgina de la dreta sempre és en blanc seré l’heroi d’aquesta història sempre que em vingui de gust”.

El general ordena. “D’aquí no passa ningú”. Sorpresos davant d’aquesta ordre absurda, els personatges es concentren a la frontera que separa la pàgina esquerra de la pàgina dreta.

I és que ja a les pàgines que anomenen guardes -les immediatament posteriors a la coberta- hi trobem una seixantena de personatges que són els que aniran apareixent en un degoteig constant tot just iniciar-se la història. Tots ells -un ciclista, uns ballarins, un metge, un policia, famílies, infants que juguen, obrers, etc- aniran atapeint la pàgina de l’esquerra, ja que l'ordre del general els impedeix superar-la, fins que a un dels nens que juguen se li escapi una pilota que “poing- poing- poing- poing” anirà botant cap a la pàgina de la dreta. Què passarà? Permetrà el policia que els nens passin a la pàgina de la dreta a recuperar la pilota? 

Què més puc dir-vos perquè us vinguin ganes de tenir-lo a les mans? Doncs que a més del que ja us he comentat abans, que té una il·lustració molt potent feta amb retoladors, molt de ritme i humor, però millor us deixo amb les paraules de la Teresa Duran, especialista en literatura infantil:  Per l’humor satíric de la història, per la traça amb què se l’ha il·lustrat, per l’enginy de la idea de partida, per la metàfora establerta entre la dreta i l’esquerra, pels reptes visuals que s’hi proposen –sobretot a les penúltimes pàgines– i pel joc de les diferències entre les primeres i les darreres guardes, aquesta és una obra rodona i digna de tot elogi.

Rosa Ma Fusté