Cercar

Infantils recomanats



CALI, Davide. La Crida  de l'aiguamoll. Barcelona: Takatuka, 2017. MARES I PARES
I2 TAK

“Quan els pares van trobar-me, no tenien fills i ja havien perdut l’esperança de tenir-ne. Els metges havien estat clars: “Vosaltres no tindreu fills”, havien dit. Per això, quan van trobar un nadó vora l’aiguamoll els va semblar un regal caigut del cel, i no van fer gaire cas del fet que tenia brànquies com un peix. No van saber si havia estat abandonat o si havia perdut els pares, però no hi feia res, perquè els havia trobat a ells dos. Li van posar Boris”

El nostre protagonista creixerà amb els seus pares fins que un dia sentirà l’olor de l’aiguamoll, i aquesta olor s’anirà convertint en una crida que el tornarà a dur de nou a l’aiguamoll on encetarà una nova vida acompanyat per altres que també tenen brànquies i ulls grossos. Tanmateix seran aquestos la seva autèntica família? : “Com d’iguals a nosaltres han de ser les persones per estimar-nos-les?


M’ha agradat molt l’atmosfera de l’àlbum, està impregnat d’una mena de realisme màgic al que ajuden les il·lustracions de Marco Somà, que juga amb les gammes cromàtiques per oferir espais més apagats o més lluminosos en funció de la història. Les seves pàgines estan plenes de detalls que faran que cada vegada que obrim el llibre hi trobem alguna novetat.

Us el recomano molt especialment perquè és una llibre fantàstic per a totes les edats, per a parlar de l’amor incondicional, de la família, de les crisis d’identitat i fins i tot de l’adopció. Com podeu veure és com un pou d’on podem anar extraient noves converses cada cop que llegim la història.

No us el perdeu: és fantàstic, paraula de bibliotecària! 


Share/Bookmark