Infantils recomanats

CARIOLI, Janna. L'Estiu de les cireres. Sant Feliu de Guixols: Tramuntana, 2018. MARES I PARES I2 TRA

Uns infants somien, dissenyen i finalment construeixen una cabana dalt d’un cirerer: “drets damunt la plataforma, miraven el llac. Els semblava que eren sobre el pont d’un vaixell. I la casa de fusta era la cabina del capità.” Aquell estiu va ser magnífic, van jugar sense parar i es van prometre que serien amics per sempre “fins que un dia es varen barallar. El motiu era tan ximple que el varen oblidar. Però va ser suficient per separar-los.” I aquella cabana plena de jocs, riures i somnis queda abandonada, veu com passen les estacions i animals diversos hi troben aixopluc. Passats els anys una nena, “la Marta, es va enfilar al cirerer, perquè els fruits vermells són els que estan més amunt; i la va trobar... sòlida i esplèndida.” I ja no us explico res més perquè és millor que ho descobriu vosaltres mateixos, només us diré que potser el cirerer tornarà a ser testimoni d’una nova promesa d’amistat. 

Us recomano aquest àlbum il·lustrat que fa goig des de la portada, amb aquest pom de cireres que conviden a agafar-les i ens fan pensar que l’estiu és ben a prop. Les il·lustracions de Sonia MariaLuce Possentini, que va obtenir el Premi Andersen d'il·lustració 2017, són precioses, plenes de matisos i sensibilitat, et transporten al món de la infantesa i als estius plens d’aventures i amistats. El text, ple d’alè poètic, ens recorda que encara que “l’amistat es trenqui, n’hi haurà prou amb un altre estiu de les cireres per rejovenir els fils del cor.”

Li feu un raconet a les vostres lectures?

ANDRÉS, José Carlos. La Rebel·lió dels avorrits. Barcelona: La Fragatina, 2018.

I1 MUL  

“Una nit de lluna plena (una lluna plena normal, amb ulleres i barret), en una casa habitada per persones tan normals com tu, va passar una cosa anormal, és a dir rara, rara...” i és que els objectes d’aquella casa –un rellotge, una bombeta, un telèfon, etc.- estan cansats o més ben dit avorrits de fer sempre les mateixes coses, volen anar variant i fer coses diferents. La bruixa Permuta acudeix a ajudar-los, cridada pel telèfon, i “després d’escoltar les queixes dels objectes avorrits, va agitar els seus llapis de colors i va pronunciar el conjur màgic que ho canviaria tot... L’endemà al matí a la paret, una cullera i una forquilla marcaven les vuit i deu. La maquineta penjava del sostre com un llum sense bombeta. I del telèfon sortien rajos d’aigua com si fos una dutxa boja.” Què penseu, que ara els objectes que havien estat tan avorrits se sentien més feliços? Doncs es veu que no i sort en tindran del llibre de contes i de la nova aparició de la bruixa Permuta per arribar a una solució i per no avorrir-se mai més.

Us el recomano per a passar una bona estona de diversió: les il·lustracions  de Francesc Rovira estan plenes de detalls que ens fan somriure i els textos juguen amb la tipografia per mostrar com d’enfadats o avorrits –fent ús de les majúscules- estan els diversos objectes.

Ha estat una sorpresa començar a llegir i descobrir que els avorrits del títol eren els objectes i no els infants d’una casa, que tenen al davant força temps lliure durant l’estiu ja que no hi ha escola. M’ha semblat una proposta enginyosa i encara ho és més la solució proposada per a fugir per sempre més de l’avorriment. Us convido a descobrir-la. Jo l’he trobat infalible, paraula de bibliotecària!  

Rosa Ma Fusté