Infantils recomanats

PAVÓN, Mar. La Petita intolerància. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, cop. 2018. 

I Valors i sentiments

“La INTOLERÀNCIA era petita, sí, però com es feia notar! Allà on apareixia, sembrava la seva llavor. La llavor inconfusible de l’ODI”.

Quin inici tan impactant, no trobeu? Tanmateix el que diu és totalment cert, hi ha comentaris aparentment innocents que van creixent i transformant-se per acabar fent molt de mal, generant menyspreu, insults, racisme o prejudicis. 

Mar Pavón  fa servir les repeticions per remarcar cada petit gest, comentari, apreciació, i ens mostra els efectes adversos que provoquen. Aquest tipus de redacció, amb repeticions, i la diferent tipografia en els textos  –per exemple trobarem en lletra més gran els comentaris intolerants-  ajudarà als més petits a clarificar el tema. Les il·lustracions, de Virginia García, de colors potents i gran expressivitat  transmeten perfectament les emocions dels personatges. 

Us recomano aquest àlbum per la combinació perfecta de text i imatge, però sobretot perquè a pares i educadors ens pot ajudar a explicar temes abstractes com són els sentiments. També per la seva proposta sobre com combatre-la: “Per evitar que la Petita Intolerància creixi sense remei i doni pas a l’odi, podem intentar just el contrari: que es faci tan diminuta que mai arribi a notar-se, amb la qual cosa afavorirem que en el seu lloc faci acte de presència un altre personatge molt més simpàtic i agraït: el gran Respecte.” 

MCKEE, David. Ara no, Bernat. Barcelona: Kalandraka, cop. 2019. MARES I PARES

I1 KAL

David McKee és un escriptor i il·lustrador de literatura infantil, molt conegut per la sèrie protagonitzada per l’elefant Elmer –segur que tots recordeu l’elefant de quadrets de colors- que aquest 2019 compleix 30 anys. Tanmateix ha escrit moltes altres obres que indueixen a la reflexió sobre com ens comportem i com és el món on vivim.

L’editorial Kalandraka ha traduït al català el text original de “Not now, Bernard”, un àlbum que ens parla de la incomunicació familiar. Es va publicar el 1980 però no ha perdut gens de vigència i és que els adults estem tan enderiats amb les nostres coses que desatenem les necessitats afectives dels nostres fills. El protagonista es passa tot l’àlbum reclamant l’atenció dels seus pares i avisant-los que al jardí hi ha un monstre que se’l vol menjar, però la resposta dels pares sempre és: “Ara no, Bernat”.

L’àlbum amb il·lustracions que ocupen gairebé tota la pàgina i textos molt breus i descriptius ens va mostrant les demandes d’atenció del petit Bernat mentre els seus pares estan ocupats fent d’altres coses. Finalment el monstre se’l menjarà i ocuparà el seu lloc a la família sense que cap dels pares se n’adoni. Sí, ja sé que és exagerat, però i si penseu que el Bernat, cansat que ningú li faci cas, es converteix en el monstre?

Us el recomano molt especialment, segur que no us deixa indiferents! 

Rosa Ma Fusté