Recomanats eBiblio

He tingut una sorpresa meravellosa que volia compartir amb tots vosaltres. Mirant per l’eBiblio he trobat La madre de Frankenstein d’Almudena Grandes disponible!!! El podeu escoltar en streaming i ja sabeu que independentment del mitjà, allò que veritablement importa és que ens arribi la seva lectura, que des d’aquí us recomano.

Segur que coneixeu els episodios de una guerra interminable que va iniciar l’autora al 2010 amb Inés y la alegria. El llibre que us recomano és el cinquè de la saga, encara que és convenient recordar que és una novel·la que té sentit en sí mateixa i per tant és pot llegir totalment independentment de la resta.

 Què diuen els crítics?? Apassionant relat d’una dona i un home que van optar per resistir en els temps més difícils! La novel·la més intensa i emotiva del cicle dels Episodis d’una Guerra interminable!

Amb ganes d’endinsar-nos en la trama? Anem-hi

Al 1954 German Velázquez torna a Espanya per a treballar com a psiquiatra al manicomi de Ciempozuelos a Madrid. Aquí es retrobarà amb Aurora Rodríguez, una paranoica parricida, i coneixerà a Maria Castejón, treballadora també del centre. Tres veus narradores que es van alternant durant l’obra. Les greus conseqüències que sobre la seves vides té el franquisme, sobre tot a través de les institucions mèdiques i religioses, la falta de llibertat, la pressió sobre la vida privada de la gent i en especial sobre les dones serà allò que marcarà la novel·la.

Com a totes les narracions d’aquest cicle l’autora desenvolupa la trama sobre un fons històric que situa al voltant dels anys cinquanta. A partir d’aquí, anirà saltant en el temps, a vegades a les dècades anteriors, als anys de la Guerra Civil i també als de la República.

El fet que es consideri La madre de Frankestein com a una de les novel·les de la saga més emotives, segurament bé donat pel lloc on bàsicament es desenvolupa la trama, Ciempozuelos.  Veiem com l’Estat i l’Església permeten pràctiques eugenèsiques del doctor Vallejo Nájera, que roba nadons, tracta l’homosexualitat com si fos una malaltia, i tanca al manicomi també aquells que qualifiquen com a portadors del “gen rojo”. A més en aquestes institucions també podien acabar les dones de classe social alta que “molestaven” en algun sentit els seus homes.  La novel·la, com veieu, s’ocupa d’aspectes de la dictadura que s’han tractat poc en la ficció narrativa. El poder dels psiquiatres Vallejo Najera i López Ibor, membre de l’Opus Dei, ajudat pe poder eclesiàstic,  l’obispe Eijo Garay.

L’autora contrasta tot aquest poder sinistre al voltant del franquisme amb  psiquiatres progressistes com a Carlos Castilla del Pino, la clínica del doctor Esquerdo i les del sanatori de Jiménez Díaz, on acabarà treballant German.

Referències literàries també trobem, tal com l’autora reconeix,  amb Balzac, Marsé i sobre tot a Galdós amb els personatges de Fortunata i Maria.

Si bé l’eix de la novel·la es vertebra a tres veus, que corresponen a Aurora,German i Maria, hi ha d’altres personatges secundaris que tenen un paper important dins de la novel·la. Pastora, militant comunista que trobem a la resta de la saga, el psiquiatra homosexual Eduardo Méndez, que de petit li administraren electroxocs per convertir en heterosexual. Les germanes Belén i Anselma, que es contraposen pel seu caràcter i ideologia....

Deixeu-me confessar que m’encanta la visió d’Almudena Grandes amb aquella capacitat admirable de traslladar una història privada, de detalls particulars i íntims a la HISTÒRIA, així en majúscula,  que es crea en el dia a dia de tots, en el viure particular de cadascú. Amistat, odi, sexe, amor, por, tot un seguit de sentiments i passions en una Espanya “nacional catòlica “ que no deixa respirar.

Rosana Villagrasa Andrés