Lectura recomanada

 

La periodista Txell Feixas treballa a Beirut com a corresponsal a l’Orient Mitjà  a TV3 i Catalunya Ràdio.  Ha cobert la guerra contra Estat Islàmic a l’Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava o les marxes pel retorn a la Franja de Gaza. És una persona que viu de primera mà el conflicte d’aquesta zona i això, creieu-me,  se nota en tot el llibre.

No penseu que a través de les seves pàgines veurem el retrat de dones violades, derrotades i desconsolades o al contrari la imatge de dones idealistes, fortes i vencedores, és molt més que això i més complex.

És un llibre que reflecteix a través de diferents entrevistes la situació social d’aquesta zona personificada en la lluita que han de suportat aquestes dones per a subsistir. Són dones valentes, sense cap dubte.

El relat està format per 13 entrevistes que ens passegen per les vivències de 13 dones i tot el seu entorn social. A partir de les seves històries personals la Txell dona a conèixer tota una societat. 

Dir-vos que he llegit el llibre sense plorar? Ups perquè us havia de mentir?

És difícil no fer-ho, quan el fet de ser dona sembla que sigui ja un handicap per a néixer... què trist oi? Tot m’ha impactat i no sé quines cites triar del llibre per a fer ressò, ja que totes les pàgines us les tornaria a escriure coma per coma, perquè creieu-me hauria de ser lectura obligada per a tothom.

La veritat, que és la ressenya que em costa més d’abordar, ja que em resulta difícil destriar perquè és tot tan important de conèixer.... Confesso que he pensat anar una per una i explicar les seves vivències, però seria massa extens, també he barrejat la possibilitat d'anar escrivint diferents fragments.

“Tot continua igual, normalitzat i invisibilitzat. Ningú no vol veure l’Abed treballant en un taller mecànic mentre respira pintures tòxiques i solda, perillosament, trossos de xapa. Ni la Baraà pelant durant hores quilos d’alls amb les mans plenes de talls... Ni la Zaynab sota cinquanta graus collint verdures de sol a sol mig desmaiada. Ni un petit de qui no ha transcendit el nom, que han trobat mort a la part de darrere de l’establiment on treballava, penjat d’una corda.”

“T’imagines ser segrestada per Estat Islàmic amb poc més de setze anys? Venuda com a esclava sexual fins a tres vegades? Violada i colpejada cada dia? Quedar-te embarassada d’un dels gihadistes que t’ha comprat? T’imagines veure’t obligada a deixar el teu fill a una ONG perquè quan finalment aconsegueixes escapar-te, la teva comunitat t’accepta a tu, però no a la criatura?”

Creieu-me no puc destriar, ja que com deia a l’inici us escriuria tot el llibre i suposo que no és plan, oi?

També he pensat encarar aquesta ressenya marcant els temes que trobo més interessants: La incongruència de les lleis, el fet que jo desconeixia de la situació de convivència que han de patir dones com el cas que explicava abans segrestades i violades per gihadistes, en camps de refugiats juntament amb les dones dels seus agressors, que en molts casos formaven part de la tan temuda policia moral. Tota una bomba de rellotgeria.  Minyones esclaves gràcies a la llei Kafala....  Creieu-me són tants i tants els temes que apunta i les raons socials i econòmiques que amaguen que millor llegir el llibre de primera mà.

Així que al final m’he decidit a voler ressaltar l’esperança i la lluita que es respira en la seva lectura. Vull parlar-vos, en definitiva de dones valentes. Escriptores com la Joumana, “dibuixants de guerra” com la Diala, que es juguen la vida amb les seves obres. La Majd al -Mashharawi, dona palestina, enginyera que està darrera el projecte empresarial i humanitari que  dissenya un prototip que transforma l’energia solar en electricitat. Vull ensenyar-vos a  la Bencymer, esclava que ha pogut fugir gràcies a l’ajuda de gent altruista que allibera minyones de les seves madames. I també de la Maya, que al veure com un amic es radicalitzava i es sumava a les files de Al-Qaida, va optar per dedicar la seva vida juntament amb la seva germana a treballar amb els presoners d’aquesta organització, per a estudiar els perfils psicosocials i tractar-los. La Gulan i la Lara, de Rojava i de Catalunya, que han vist la guerrilla com a forma de supervivència.  Vull parlar-vos de la lluita, de les manifestacions de les dones al Líban que finalment van aconseguir la supressió de la llei per la qual un violador evitava la presó si es casava amb la seva víctima.

Potser tots els meus dubtes alhora de fer la ressenya només venen marcats per la responsabilitat de fer-vos arribar la necessitat de la lectura d’aquest llibre, ja que si viatgem entre les seves pàgines esdevindrem com elles, DONES VALENTES!!!

Rosana Villagrasa Andrés