Cercar

Infantils recomanats

 


La gota moja a la gata maja.  Olga Capdevila. A buen paso

Aquest llibre és especial i ja crida l’atenció des del títol, amb lletres  de dos colors i una frase curiosa. El cas és que cal saber com funciona per començar a llegir-lo, i això és el que s’explica a les primeres pàgines: es proposa fer un joc amb les lletres de les frases canviant les vocals per altres i, així, descobrint una frase nova.

La primera proposta és facileta: Si canviem les “o” de “La gota moja” fàcilment trobem “La gata maja”. Els dibuixos ajuden a trobar el significat, ja que cadascuna de les frases, tant la proposta, com la frase amagada, tenen un dibuix relacionat. En tot cas, ja us dic jo que n’hi ha de complicadetes, però crec que aquesta és una bona oportunitat per a compartir una estona de manera lúdica amb els més petits.

També aprenem que les frases d’aquest llibre són lipogrames, és a dir, frases en què falten algunes lletres de l’abecedari. Ah! I al final tenim un solucionari, per si algunes de les frases se’ns fan escàpoles.

 

Ulls. Iwona Chmielewska. Tramuntana

A la coberta del llibre ja veiem la medalla del Premi Bologna Ragazzi a millor llibre de ficció l’any 2013, la qual cosa ja ens indica que estem davant d’un llibre especial. L’autora és llicenciada en Belles Arts i en els seus llibres, tant per a infants com per a adults, demostra la seva sensibilitat i profunditat filosòfica.

El llibre de Chmielewska ens fa viatjar a través dels ulls per a descobrir quin regal que són, com ens ajuden en el dia a dia i quina sort que tenim aquells que hi veiem. Parla, arran d’aquesta reflexió de les persones amb discapacitats visuals i de la manera com encaren el seu dia a dia, malgrat els falti el sentit de la visió.

El llibre té un format amb unes il·lustracions minimalistes i diversos troquelats amb forma d’ulls que el converteixen en una proposta lúdica, alhora que s’erigeix en defensor de la superació de les adversitats de la vida.

 

Ungles de musclo. José Carlos Andrés, Marina Verola. Miau

Oslo, el protagonista d’aquest llibre, tenia una cosa molt especial: tenia les ungles de musclo. I us preguntareu què són unes ungles de musclo, clar, doncs són unes ungles ben negres, però negres no a causa d’algun esmalt, sinó a causa de la brutícia acumulada. I n’estava ben orgullós, l’Oslo de les seves ungles, vet-ho aquí.

En tot cas, com ja us podeu imaginar, la seva família no estava gaire contenta amb aquesta falta d’higiene i és que a més de tenir les ungles negres també les tenia molt llargues, tant llargues com per contenir: 5 mitjons, 4 raspalls de dents, 2 llibres no llegits, 1 roda de bici i moltes coses més...

Si voleu saber com acaba aquesta història amb un començament tan esbojarrat, l’haureu de llegir i ja us dic jo que us ho passareu pipa amb unes il·lustracions d’allò més divertides.


Rosana Andreu


Share/Bookmark