La gota moja a la gata maja.
Olga Capdevila. A buen paso
Aquest llibre és especial i ja crida l’atenció des del títol, amb
lletres de dos colors i una frase
curiosa. El cas és que cal saber com funciona per començar a llegir-lo, i això
és el que s’explica a les primeres pàgines: es proposa fer un joc amb les
lletres de les frases canviant les vocals per altres i, així, descobrint una
frase nova.
La primera proposta és facileta: Si canviem les “o” de “La gota moja”
fàcilment trobem “La gata maja”. Els dibuixos ajuden a trobar el significat, ja
que cadascuna de les frases, tant la proposta, com la frase amagada, tenen un
dibuix relacionat. En tot cas, ja us dic jo que n’hi ha de complicadetes, però
crec que aquesta és una bona oportunitat per a compartir una estona de manera
lúdica amb els més petits.
També aprenem que les frases d’aquest llibre són lipogrames, és a dir,
frases en què falten algunes lletres de l’abecedari. Ah! I al final tenim un
solucionari, per si algunes de les frases se’ns fan escàpoles.
Ulls. Iwona Chmielewska. Tramuntana
A la coberta del llibre ja veiem la medalla del Premi Bologna Ragazzi a
millor llibre de ficció l’any 2013, la qual cosa ja ens indica que estem davant
d’un llibre especial. L’autora és llicenciada en Belles Arts i en els seus
llibres, tant per a infants com per a adults, demostra la seva sensibilitat i
profunditat filosòfica.
El llibre de Chmielewska ens fa viatjar a través dels ulls per a descobrir
quin regal que són, com ens ajuden en el dia a dia i quina sort que tenim
aquells que hi veiem. Parla, arran d’aquesta reflexió de les persones amb discapacitats
visuals i de la manera com encaren el seu dia a dia, malgrat els falti el
sentit de la visió.
El llibre té un format amb unes il·lustracions minimalistes i diversos
troquelats amb forma d’ulls que el converteixen en una proposta lúdica, alhora
que s’erigeix en defensor de la superació de les adversitats de la vida.
Ungles de musclo. José Carlos Andrés, Marina Verola. Miau
Oslo, el protagonista d’aquest llibre, tenia una cosa molt especial: tenia
les ungles de musclo. I us preguntareu què són unes ungles de musclo, clar,
doncs són unes ungles ben negres, però negres no a causa d’algun esmalt, sinó a
causa de la brutícia acumulada. I n’estava ben orgullós, l’Oslo de les seves
ungles, vet-ho aquí.
En tot cas, com ja us podeu imaginar, la seva família no estava gaire
contenta amb aquesta falta d’higiene i és que a més de tenir les ungles negres
també les tenia molt llargues, tant llargues com per contenir: 5 mitjons, 4
raspalls de dents, 2 llibres no llegits, 1 roda de bici i moltes coses més...
Si voleu saber com acaba aquesta història amb un començament tan
esbojarrat, l’haureu de llegir i ja us dic jo que us ho passareu pipa amb unes
il·lustracions d’allò més divertides.
Rosana Andreu
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada