Infantils recomanats

 

La vida íntima de la Laura. Clarice Lispector. Mariann Máray. Club editor

Lispector va ser periodista, traductora i autora de novel·les i contes, alguns tan coneguts com Aigua viva o Un alè de vida. Però també va escriure llibres infantils tan simbòlics i poètics com aquest que ha publicat ara Club editor.

És un llibre que crida l’atenció ja des del títol, que ens porta a pensar: Quina vida íntima pot tenir una gallina? I Lispector juga amb el lector durant tot el llibre, ja des de la primera línia, en que s’hi dirigeix de manera directa: “Ara mateix explico què vol dir vida íntima. Vol dir que no hem d’explicar a tothom el que passa a casa nostra. Són coses que no es diuen a qualsevol”.

Acte seguit trenca amb aquesta premissa, ja que s’endinsa en aquesta vida íntima de la Laura i amb aquest joc d’interpel·lació contínua amb el lector. A través de les pàgines il·lustrades per Maray (existeixen altres edicions amb il·lustradors diferents), l’autora ens va portant d’un lloc a l’altre d’una manera ben natural i la història de la Laura, d’allò que fa, d’allò que pensa, d’allò que la relaciona amb els del seu voltant, se’ns fa propera i ens n’enamorem, així que quan la volen entaforar a la cassola, no podem més que entristir-nos. Però... en aquest conte res és el que sembla.

Un llibre infantil per a gent de totes les edats a qui els agradin els desafiaments. Aquí no trobareu ni llocs comuns ni és un llibre que “serveixi per a res”. Només serveix per a despertar la imaginació i fer-nos preguntes. Ni més ni menys.

El sot. Emma AdBage. Entredos

Aquí tenim un conte que reivindica aquells jocs infantils lliures d’imposicions adultes. Al pati d’una escola hi ha un sot. Simplement un sot. Un lloc amb terra, arrels, pedres, que els nens es fan seu i fan servir cadascú per jugar a la seva manera. Però, clar, és un lloc natural i, com a tal, ningú hi ha ficat cullerada per tal que sigui un espai segur, com ho són els gronxadors que acompleixen totes les normatives. Als adults no els agrada que els nens hi juguin, ja que no entenen què hi veuen els nens en aquell sot sense gràcia ni substància i, aleshores, quan hi ha un petit accident, decideixen fer-hi alguna cosa.

Un llibre que ens posa en la pell d’aquells nens que encara no han descobert les rigideses i imposicions de la societat i amb alguna pinzellada d’humor i desinhibició, com quan la protagonista descobreix què volen fer els adults precisament quan ha d’anar a fer caca, i ho diu així, tal qual.

A El sot els nens són els protagonistes i també els guanyadors.

 

Abecedari de cel i terra. Vanesa Amat i Judit Piella. Eumo

No em cansaré de recomanar llibres de poesia. Les poesies per als més petits són una entrada al món de la literatura a través de petites píndoles rítmiques i que sovint fan descobrir paraules noves. La musicalitat de les rimes fan que siguin molt apropiades per a practicar la memòria.

En aquest cas autora i il·lustradora ens ofereixen un llibre que pot servir a diferents nivells, ja que a més d’embadalir-nos amb les poesies, es pot aprendre l’abecedari. Cadascuna de les lletres dona peu a una poesia sobre una paraula i, a més, també hi ha un petit afegitó informatiu sobre la paraula en qüestió:

“Una aranya fila i fila

Arrupida en un racó,

Teixeix una teranyina,

Hi caurà el seu ressopò?”

Les il·lustracions de Judit Piella són alegres, vitalistes i molt acolorides, per a una proposta que ens parla d’animals, plantes, objectes o fenòmens meteorològics del nostre entorn. Un llibre, doncs, que també ens anima a obrir els ulls  a la natura.

Rosana Andreu