Entrades
I mira ara. Shinsuke Yoshitake
Yoshitake és un
artista japonès que tracta en els seus llibres temes filosòfics i vitals
d’una manera molt fresca i humorística. Són petits grans llibres per a fer-nos
pensar tant a grans com a petits. Últimament n’hem incorporat uns quants a la
biblioteca com Atascado, No soc un monstre, Pensa i Ser o no ser... una
poma. Aquest últim ha estat guardonat amb diversos premis internacionals.
Amb I mira ara tracta el tema del pas del
temps a través de la vida d’una mare i el seu fill. Records tendres i records
agredolços, amb frases molt curtes i els dibuixos senzills, però molt expressius, a què ens té
acostumades.
On va aquesta gent? Fran Parreño. Gonçal López-Pampló
Aquest llibre
s’inspira en un text del pastor luterà Martin Niemöller de l’any 1946 en què
criticava la indiferència davant del nazisme, fet que va fer possible una part
dels seus crims. La idea seria que res del que passa als altres ens pot ser
indiferent i els autors ho exemplifiquen també amb un poema de John Donne que
tracta el mateix tema.
La proposta de
Parreño i de López-Pampló és un àlbum amb molt poca lletra, pràcticament només
hi ha unes frases cap al final i en què la història es construeix a partir de
les imatges. Veiem un home que camina en direcció contrària a un munt de gent i
que s’identifica molt fàcilment per la gorra vermella, que destaca entre la
grisor de la resta. Durant el seu passeig veiem diferents escenes que ens
indiquen que hi ha un conflicte armat i ell s’hi mostra indiferent. Fins que un dia...
Les últimes
pàgines són desplegables i ens condueixen a la resolució de la història, amb la
idea que volien transmetre els autors i que queda plasmada de manera magistral.
Un clàssic que no
passa de moda. És un llibre que vaig conèixer quan treballava fent pràctiques a
la Biblioteca Pública de Tarragona, ja fa una pila d’anys, i és que es va
editar per primer cop el 1993. Tant aquest com la resta de llibres de la
Babette Cole eren una aposta segura per a riure i aprendre coses de la manera
més esbojarrada.
En aquest cas
l’autora ens explica com es fan els nens amb el seu humor destraler habitual,
tant en textos com en imatges. Els pares
volen explicar als seus fills com es fan els nens i aleshores inventen tota una
sèrie d’històries boges de nens i nenes sorgint de banyeres de sucre, mel i
caramel, fets de massapà recremat, sortint disparats d’un ou... Al final, però,
els pares són alliçonats pels propis fills, que sí que saben molt bé com es fan
els nens.
Un llibre que
avui dia tindria feina per a ser publicat i encara em sobta que no li hagi
passat ningú per damunt el dit de la censura, com ja ho han fet amb Dahl i Enid
Blyton. Però els clàssics ho són per alguna cosa i si un llibre ha aconseguit
agradar a diverses generacions, és que té molt de bo per oferir, no creieu?
Rosana Andreu
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada