Infantils recomanats

 

Com serà el més enllà? Shinsuke Yoshitake. Libros del Zorro rojo

Un altre llibre genial de Yoshitake. L’artista japonès en aquesta ocasió fa reflexionar sobre la mort amb humor i d’una manera desacomplexada, com acostuma a fer.

El protagonista recull una llibreta del seu avi, que acaba de morir, en què havia consignat totes les coses que volia fer un cop mort, l’equipament per anar al cel, coses en què es voldria reencarnar i coses relacionades amb el més enllà.

El nen s’adona que l’avi potser tenia por de morir i que li hauria agradat haver parlat d’aquest tema amb ell i per això es fa el propòsit de pensar el que vol fer ara que és viu.

Un llibre sobre un tema difícil que està tractat d’una manera positiva i que pot agradar tant a petits com a grans.

 

L’Ocell de foc i altres contes russos. Aleksandr Afanàssiev. Libros del Zorro rojo

Des de ben petita he llegit reculls de contes com el que avui us comento. Crec que els contes tradicionals són molt bons per a la imaginació, tant si són llegits com si són escoltats, i ens traslladen a uns mons fantàstics que amaguen ensenyaments poderosos, com va explicar Bruno Bettelheim a Psiconanálisis de los cuentos de hadas.

Aquest recull aplega set dels contes més populars recollits per Afanàssiev, dels més de sis-cents que va aplegar en una recerca de molts anys a través dels contes populars russos.

La traductora destaca la musicalitat dels contes, donat que el rus ja és una llengua extraordinàriament musical i els contes es presten a jocs rítmics i lingüístics, la qual cosa dona una prosa amb una riquesa de ritme que la fa molt apta per a ser escoltada.

Cal també valorar l’aposta de l’editorial per incloure les il·lustracions de Ivan Bilibin de la primera dècada del segle XX, que conjuguen a la perfecció amb les històries d’Afanàssiev.

 

Manual per a espies. Daniel Nesquens. Il·lustracions de Oyemathias. Flamboyant

Aquest és un manual que explica com ser un espia de debò, tenint en compte coses tan importants com crear una identitat secreta, entrenar habilitats detectivesques, aprendre a xifrar els missatges, i també conèixer moments estel·lars de la història de l’espionatge i alguns dels errors més flagrants dels espies del passat.

Sabeu d’on prové la paraula “espia”? Doncs de la germànica spähen, que vol dir “veure a distància” i que ens recorda a tots aquests espies que hem vist en pel·lícules vigilant alguna casa hores i hores des del cotxe.

Les explicacions de Nesquens s’acompanyen d’unes divertides il·lustracions de l’artista @oyemathias.

Rosana Andreu