SENDAK, Maurice. Allà on viuen els monstres. Pontevedra: Kalandraka, 2014. I 1 KAL
Maurice Sendak va escriure aquest conte el 1963. Va obtenir premis i reconeixement literari però també va generar polèmica per la manera d’enfocar la història.
La nit que en Max es va disfressar de llop i va fer moltes trapelleries de tota mena, la seva mare li va dir: -MONSTRE!
I en Max va contestar: -ET MENJARÉ!
De manera que la seva mare el va enviar a dormir sense sopar...
Bé, doncs ja coneixeu en Max un nen entremaliat, avesat a fer malifetes i que porta al seu interior una ràbia que no sap com controlar. A través del relat, que barreja la imaginació i la realitat, veurem com en Max aconsegueix desfogar-se, enfrontar-se als seus monstres i dominar-los.
Una mare va agafar el seu nadó en braços i el va bressolar molt a poc a poc, endavant i endarrere, endavant i endarrere, endavant i endarrere. Mentre el bressolava, li cantava: “Sempre t’estimaré, sempre tindràs el meu amor. Mentre jo sigui amb tu sempre seràs el meu petitó”.
Aquesta història tan tendra d’amor maternal i filial va ser escrita per Robert Munsch el 1987 i continua tenint la mateixa força i tendresa que quan es va publicar per primera vegada. Si hi ha res que no canvia són els sentiments, l’amor entre una mare i un fill, no us sembla? En aquesta edició l’acompanyen les il·lustracions de Noemí Villamuza, que aconsegueix transmetre’ns la calidesa i la intimitat de la història.
Us la recomano especialment perquè molts de nosaltres som pares i mares, però també fills i filles i ens podem sentir plenament identificats amb l’amor que traspua tot l’àlbum. Feu-li un raconet a la vostra biblioteca: cada vegada que l’obrireu sentireu com el cor us batega més fort i tot de records us venen a la ment!
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada