Infantils recomanats

PAVÓN, Mar. La Petita intolerància. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, cop. 2018. 

I Valors i sentiments

“La INTOLERÀNCIA era petita, sí, però com es feia notar! Allà on apareixia, sembrava la seva llavor. La llavor inconfusible de l’ODI”.

Quin inici tan impactant, no trobeu? Tanmateix el que diu és totalment cert, hi ha comentaris aparentment innocents que van creixent i transformant-se per acabar fent molt de mal, generant menyspreu, insults, racisme o prejudicis. 

Mar Pavón  fa servir les repeticions per remarcar cada petit gest, comentari, apreciació, i ens mostra els efectes adversos que provoquen. Aquest tipus de redacció, amb repeticions, i la diferent tipografia en els textos  –per exemple trobarem en lletra més gran els comentaris intolerants-  ajudarà als més petits a clarificar el tema. Les il·lustracions, de Virginia García, de colors potents i gran expressivitat  transmeten perfectament les emocions dels personatges. 

Us recomano aquest àlbum per la combinació perfecta de text i imatge, però sobretot perquè a pares i educadors ens pot ajudar a explicar temes abstractes com són els sentiments. També per la seva proposta sobre com combatre-la: “Per evitar que la Petita Intolerància creixi sense remei i doni pas a l’odi, podem intentar just el contrari: que es faci tan diminuta que mai arribi a notar-se, amb la qual cosa afavorirem que en el seu lloc faci acte de presència un altre personatge molt més simpàtic i agraït: el gran Respecte.” 

MCKEE, David. Ara no, Bernat. Barcelona: Kalandraka, cop. 2019. MARES I PARES

I1 KAL

David McKee és un escriptor i il·lustrador de literatura infantil, molt conegut per la sèrie protagonitzada per l’elefant Elmer –segur que tots recordeu l’elefant de quadrets de colors- que aquest 2019 compleix 30 anys. Tanmateix ha escrit moltes altres obres que indueixen a la reflexió sobre com ens comportem i com és el món on vivim.

L’editorial Kalandraka ha traduït al català el text original de “Not now, Bernard”, un àlbum que ens parla de la incomunicació familiar. Es va publicar el 1980 però no ha perdut gens de vigència i és que els adults estem tan enderiats amb les nostres coses que desatenem les necessitats afectives dels nostres fills. El protagonista es passa tot l’àlbum reclamant l’atenció dels seus pares i avisant-los que al jardí hi ha un monstre que se’l vol menjar, però la resposta dels pares sempre és: “Ara no, Bernat”.

L’àlbum amb il·lustracions que ocupen gairebé tota la pàgina i textos molt breus i descriptius ens va mostrant les demandes d’atenció del petit Bernat mentre els seus pares estan ocupats fent d’altres coses. Finalment el monstre se’l menjarà i ocuparà el seu lloc a la família sense que cap dels pares se n’adoni. Sí, ja sé que és exagerat, però i si penseu que el Bernat, cansat que ningú li faci cas, es converteix en el monstre?

Us el recomano molt especialment, segur que no us deixa indiferents! 

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

RAYO, Anna. La Meva família és especial. Barcelona: Edicions del Pirata, 2019. VIVIM IGUAL I1 EDI

Àlbum il·lustrat dedicat a la diversitat familiar. Comença amb una tortuga centenària que envia cartes als seus parents per convidar-los a la seva festa d’aniversari. A les pàgines que continuen hi trobem diversos models de família: amb un pare i una mare, amb dues mares o dos pares, amb un pare o una mare sols, d’altres que viuen separades o que no tenen fills, etc. Tot un ampli ventall unit per l’amor que es tenen els seus integrants.

Us el recomano perquè té unes il·lustracions espectaculars de Mónica Armiño,  en les que animals humanitzats interpreten els integrants dels diferents models de família i que ens poden ajudar a explicar-los des del respecte i l’acceptació. En realitat el més important és l’amor o l’estima que els uneix, no trobeu?

Al final del llibre una sorpresa ens anima a tornar al començament a la recerca d’un objecte amagat. Us animeu a trobar-lo?

MAÑAS ROMERO, Pedro. L'Avi os té un secret. Barcelona: Kalandraka, cop. 2019. I1 KAL

Àlbum il·lustrat que ens explica el canvi d’estacions a través d’aquest secret que ha amagat l’avi Os. Tot comença amb l’Os que s’ha despertat i recorre el bosc:  

“L’avi Os no recorda el seu secret.

Només sap que el va amagar abans d’adormir-se.

No recorda a on ni per què.

Només sap que és important.

Més important que ell mateix.”

I nosaltres l’acompanyarem en el seu recorregut i serem espectadors dels canvis que s’hi van produint.

Us el recomano perquè m’ha encantat. Hi ha molts llibres que parlen del canvi de les estacions i de l’arribada de la primavera després d’un llarg hivern, però trobo que aquest és especialment poètic i molt adient per a ser llegit en veu alta. Està acompanyat per unes il·lustracions molt singulars que juguen a la manera del collage amb papers de textures diverses, llapis i aquarel·la.

M’ha semblat una petita obra d’art, us animeu a descobrir-la?

VEILLÉ, Éric. La Gran enciclopèdia de les àvies. Barcelona: Blackie Books, 2019. MARES I PARES I1 BLA

Àlbum il·lustrat d’Éric Veillé un autor d’àlbums infantils que ja us vaig recomanar en aquest blog. Si la primera recomanació estava dedicada a l’escola i la mare, ara ens endinsarem en el sempre fascinant món de les àvies. Només obrir el llibre ens trobem amb un grup d’infants que es fan un munt de preguntes sobre les àvies i un gat negre que els diu: Una mica de calma... Ara ho descobrireu. A continuació tot allò que sempre havíeu volgut saber sobre aquestes dones que anomenem àvies: els tipus, l’edat, els renoms, la saviesa, les arrugues i tantes altres coses.

Us el recomano, és un llibre ple de curiositats, anècdotes i unes divertides il·lustracions de colors vius! 

Rosa Ma Fusté  

Infantils recomanats

PINTADERA, Fran. En Càndid i la resta. Barcelona: Kalandraka, 2018. MARES I PARES

I1 KAL

Àlbum guanyador del XI Premio Internacional Compostela de Álbum ilustrado per la contemporaneïtat del seu llenguatge i la universalitat del tema. Però quin és el tema o argument de Càndid i la resta? Doncs la diferència.

L’àlbum comença presentant-nos al protagonista que “és evident que no és com la resta. Alguns dies se sent estrany. Incomprès. Altres dies és ell qui no entén res. De vegades, en Càndid es troba fora de lloc. Aleshores intenta passar desapercebut. Tot i que això no sempre funciona...” 

M’ha agradat molt la manera de presentar al protagonista, a través d’imatges que ens van exposant situacions diverses i descriuen perfectament els seus sentiments en relació amb els altres, però també amb ell mateix. Les diferències ens defineixen, ens distingeixen els uns dels altres, i tanmateix tots volem pertànyer a una comunitat. També m’ha agradat l’estructura circular del relat i molt especialment les il·lustracions de Cristian Inaraja, volgudament simples i esquemàtiques però plenes de significat.

Us el recomano per a parlar d’un concepte abstracte com és la identitat, segur que us donarà per a moltes estones de conversa!

YOSHITAKE, Shinsuke. Ser o no ser...: una manzana. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2019. I1 ZOR

Àlbum d’un il·lustrador japonès, Shinsuke Yoshitake, que es caracteritza pels seus àlbums conceptuals, que plantegen temes filosòfics sense perdre de vista ni l’humor ni que s’adrecen a un públic infantil.

El títol que avui us recomano ens presenta un nen que quan arriba a casa, procedent de l’escola, veu una poma vermella damunt de la taula. Bé, tot fa pensar que ho és, la forma, el color, etc., però i si no ho fos? Aquesta pregunta i les divertides i enginyoses respostes que se li acudeixen a l’infant protagonista, són les que donen peu a la història.

M’ha agradat molt la fantasia desbordant que mostra, el sentit de l’humor i com reflecteix aquella curiositat innata que tenen els nens i que els porta a qüestionar-ho tot. Crec que és un àlbum atemporal, que pot agradar per igual a infants i a adults ja que als primers els divertirà i riuran amb l’absurd d’algunes situacions i als grans ens ajudarà a recordar com érem de petits i ens invitarà a reflexionar sobre la interpretació que fem dels objectes que ens envolten. Acaben de completar la proposta unes il·lustracions, de línies arrodonides i predomini dels tons vermells i grocs, tan plenes de detalls que necessites més d’una lectura per copsar-los tots. Us ve de gust entretenir-vos-hi?

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

Avui els recomanats estan dedicats a Roberto Innocenti , un il·lustrador italià autodidacta, que ha estat premiat en nombroses ocasions i que ja us he recomanat en aquest mateix bloc. No us els perdeu perquè captiven sigui quina sigui la vostra edat, paraula de bibliotecària!

INNOCENTI, Roberto. Rosa Blanca. Barcelona: Kalandraka, cop. 2018. MARES I PARES I2 KAL 

Aquest àlbum és una de les primeres obres d’Innocenti, que va tenir dificultats per ser publicada –va ser rebutjada per una editora a la fira de Bologna per la seva violència- i  que actualment és una de les obres més comentades de l’autor.

Rosa Blanca és el nom de la nena alemanya protagonista, però també el d’un grup de la resistència alemanya que lluitava contra Hitler. A través dels seus ulls i de la seva veu observarem com la seva ciutat està plena de soldats i de camions que van i venen cap a l’altra banda del riu. Un dia , després de veure com un nen intentava escapar-se d’un d’aquests camions, el seguirà i descobrirà l’horror dels camps de concentració. Intentarà ajudar-los compartint amb ells el seu menjar, però... En aquesta segona part el text canvia de veu, ja no escoltem la veu de la Rosa Blanca sinó la d’un narrador o narradora que explica el final de la història.

Les il·lustracions d’Innocenti recreen els diversos escenaris –la plaça, els soldats, els camions, el camp, la desfeta alemanya i l’arribada dels aliats- jugant amb les perspectives i aconseguint “seqüències cinematogràfiques”. Contenen també gran quantitat de detalls, és impossible adonar-te’n de tots en una primera lectura. 

Aquest àlbum juntament amb “La historia de Erika” ens apropa a un moment especialment tràgic de la història d’Europa amb la sensibilitat que el caracteritza i suggerint més que mostrant per tal de no caure en la morbositat. De vegades pensem que hi ha temes que no són adients per als llibres adreçats als infants, tanmateix com deia el mateix Innocenti en una entrevista: : "uno de los objetivos que yo buscaba con Rosa Blanca era alimentar las preguntas de los niños para que conocieran la Historia. En aquella época, había mucha gente de la generación del fascismo y de la Guerra que vivían todavía. F.: Y los padres tenían miedo… R. I.: Probablemente sí, porque en Italia se piensa que con los niños hay que ser buenos, dulces, simples. Sobre todo simples, porque, claro, los niños son poco inteligentes. Y eso es falso, porque los niños tienen la mente más libre de problemas que nosotros los adultos, y es por eso que están más atentos a rellenarla de toneladas de información antes de sentirse libres de afrontar nuestros problemas. Son idóneos para aprender. La infancia es la mejor edad para entenderlo todo".

INNOCENTI, Roberto. El Último refugio. México D.F: Fondo de Cultura Económica, cop. 2003. I2 FON

Aquest àlbum és força diferent als altres que conec d’Innocenti. Fins ara m’enamorava el seu domini de la imatge, de la perspectiva, el seu coneixement del moment històric que retratava i també el seu poder de suggestió. En aquest que us recomano comparteix autoria amb J. Patrick Lewis, que n’ha escrit els textos, i ens convida a un fabulós viatge a la recerca de la inspiració perduda: “Una tarde monótona y gris en que me aburría, mi imaginación, aparentemente molesta por ser ignorada, se tomó unas vacaciones... y nunca volvió”.

A continuació anem de bracet amb el protagonista i l’acompanyem en aquest viatge, dalt d’un Renault vermell, que ens durà: “Al fin, mi Renault se detuvo al pie de un extraordinario hotel al lado del mar.” Allí es trobarà envoltat de personatges curiosos, que molts lectors habituals reconeixeran, en un ambient que recorda els dels balnearis del segle passat. Hi trobarà la inspiració?

Us el recomano vivament perquè és un cant d’amor a la cultura –literària i cinematogràfica- i és un plaer reconèixer entre els personatges a: la Sireneta, Huckelberry Finn, el Baró rampant, el Quixot i tants d’altres. També pot ser una bona carta de presentació d’aquestes obres i de la seva influència entre el públic més jove que potser les desconeix.

Em meravella també el mestratge d’Innocenti que continua presentant-nos escenaris i personatges a la seva manera minuciosa, jugant amb els colors per subratllar el misteri, la tranquil·litat, la intriga,  i que aquí fa un pas endavant per jugar amb el llenguatge del còmic i presentar-nos vinyetes de mides diverses. 

Us convido a endinsar-vos en les seves pàgines, a reconèixer personatges literaris –no patiu perquè al final del llibre hi ha un epíleg on surten tots-, seqüències cinematogràfiques, i a gaudir d’aquest meravellós viatge d’un autor a la recerca de la seva imaginació. 

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

HERNÁNDEZ CHAMBERS, Daniel. Un Llarg viatge. Barcelona: Kalandraka, 2018. I2 KAL

Avui us recomano un àlbum de l’il·lustrador Federico Delicado que ens convida a fer “un llarg viatge”. En obrir-lo i començar a llegir ens adonem que no es tracta d’un sol viatge sinó de dos que transcorren en paral·lel. Hi trobem una oca i la seva cria que emprenen el viatge migratori que els porta cap a les terres càlides del sud, i a una família que emprèn el viatge a la inversa, d’un territori al sud i en guerra cap al nord. 

El viatge, tant el de les oques com el dels humans, estarà ple de dificultats –mal temps, pluja, gana, cansament, enemics, depredadors, etc.- i d’algunes situacions positives, poques –gent que acull i dóna roba i menjar-. Tanmateix: “mentre les oques arribaven a l’estiu del sud i als horitzons oberts... els humans arribaven a l’hivern del nord i als horitzons barrats amb fronteres tancades.”

El relat d’aquest llarg viatge és força realista i el final et deixa francament aclaparat. Tant el text, traduït per Bel Olid, com les il·lustracions, expressives i a la vegada delicades i contundents, ens mostren la cara més crua, real i dramàtica dels refugiats.

Trobo que és una bona proposta per explicar el drama dels refugiats als infants i per iniciar un debat amb els joves. El paral·lelisme de les històries i la força trasbalsadora de les il·lustracions ens pot servir per iniciar una reflexió sobre els drets humans i sobre la solidaritat cap a milions de persones que volen viure una vida digna, en pau i llibertat.

El viatge from Editorial Impedimenta on Vimeo.

SANNA, Francesca. El Viatge. Madrid: La Petita Impedimenta, 2016. I2 PET

Aquest àlbum premiat amb el Premi Llibreter 2016 també parla dels refugiats. A la contraportada l’autora ens comenta que “al setembre de 2014, quan vaig començar a estudiar il·lustració en el Màster d’Art de l’Acadèmia de Lucerna, ja sabia que volia fer un llibre on s’expliquessin totes aquestes històries. Cada dia apareixen notícies on es parla d’immigrants o refugiats, però poques vegades tenim l’oportunitat d’escoltar les vivències d’aquells que han hagut d’abandonar la seva llar. Aquest llibre és un collage de totes aquestes històries personals i mostra la immensa força dels seus protagonistes”.

L’àlbum comença amb una imatge molt quotidiana, la d’una família gaudint d’un dia de platja, però en girar el full veiem com aquesta felicitat s’esberla per l’esclat de la guerra –simbolitzat per una mena de taca negra amb urpes que ja ha ocupat la pàgina de la dreta i avança cap a l’esquerra. La continuació és tràgica ja que la guerra s’emporta el pare de família i la mare cada dia està més preocupada “fins que un matí, una amiga li va explicar que molta gent marxava. Escapaven cap a un altre país. Un país llunyà amb unes muntanyes molt altes.” I aquí comença el viatge, que espero que aneu descobrint tot llegint el llibre.

Us el recomano perquè m’ha colpit profundament. És un àlbum que impressiona per la força de les seves imatges i per tot allò que explica i que ens fa comprendre millor la duresa del viatge que emprenen moltes persones fugin de la crueltat de la guerra i buscant futur per als seus fills i filles. 

He trobat a Internet un material que pot ser molt útil si voleu treballar aquest àlbum a les aules de Primària. Es tracta d’uns retallables que us permetran muntar diversos escenaris del viatge i el Treball final de Grau en Mestra d’educació primària, de Raquel Vidal Melià, que l’analitza i fa propostes educatives.

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

Avui us recomano dos imprescindibles en qualsevol biblioteca, es tracta de dos autors de llibres infantils de gran qualitat. Us animo a descobrir-los perquè estic segura que us enamoraran, paraula de bibliotecària!

UNGERER, Tomi. Fer amics. Barcelona : Kalandraka, 2018. MARES I PARES I2 KAL

De nou us vull parlar d’una altra obra de Tomi Ungerer un autor de llibres infantils multipremiat i que ja us he recomanat en alguna altra ocasió. Ara tenim l’oportunitat de redescobrir-lo gràcies a la reedició de les seves obres per Kalandraka.

“Aquell va ser un dia emocionant per a en Rafi Bamoko: va ajudar els seus pares amb el trasllat a una casa unifamiliar d’un barri nou” però quan arriba “el seu aniversari es troba sol amb els seus pares. Ignorat pels nens de l’escola i del barri, no tenia cap amic a qui convidar” però lluny de desanimar-se es posa a “fer amics” amb les eines del seu pare i construeix primer un gos i després dos gats. Un dia la filla dels veïns, la Ki, el veu des del seu pati i comencen a parlar. La Ki va trobar que podia ajudar en Rafi amb la seva habilitat per cosir, i tots dos van començar a treballar “fent amics” junts fins que van desbordar l’espai del pati interior i van haver de posar “amics” al pati del davant. “I tot aquell desplegament d’extravagàncies va causar sensació al veïnat. Els altres nen, morts de curiositat s’hi van acostar i ...”

Aquesta història d’uns infants que es descobreixen -se saben diferents però això no els importa- i aprenen a compartir, a crear, sota la mirada pacient de les famílies respectives m’ha arribat al cor. Us animo a què descobriu el talent narratiu i la vigència d’aquest autor que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. No us perdeu les seves il·lustracions plenes de detalls, que barregen la realitat i la fantasia i una història que ens convida a llegir entre línies i pensar si som tan tolerants com ens pensem. 

Un àlbum ideal per compartir moments de lectura i de conversa!

Voces en el parque anthony browne de CIE

BROWNE, Anthony. Voces en el parque. México D.F : Fondo de Cultura Económica, Cop. 2012. I2 FON

Anthony Browne m’ha tornat a sorprendre en aquest nou llibre que avui us recomano. Ens proposa una història narrada per quatre veus, que corresponen als seus quatre protagonistes, que ens aportaran la seva perspectiva. Així doncs ens trobem a una mare de classe alta que amb el seu fill i la seva gossa de raça surt de passeig i al parc es troba amb un pare desocupat que també ha sortit amb el seu gos i la seva filla; ja us haureu adonat que hi ha força diferències entre ells i per tant és molt possible que ens expliquin el que han viscut de formes diferents.

L’autor ha estructurat la narració a partir d’aquestes veus, les dels quatre protagonistes, i a més juga amb la tipografia ja que cada narració en té una de pròpia. Les il·lustracions estan plenes de detalls que ens ajuden a comprendre les diferents maneres de viure i percebre una mateixa realitat així com de picades d’ullet emocionals o divertides -no perdeu de vista el Pare Noel-.

Us el recomano perquè m’ha semblat un àlbum rodó, que podem emprar de maneres molt diverses i en edats diferents. Pot ser una proposta intel·ligent per treballar amb els infants l’empatia i fer-los adonar que un mateix fet pot ser viscut de manera diferent; també amb els joves per treballar la narració ja que aquestes quatre històries en realitat  en serien una de sola.

Us he convençut? 

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

VENTURA, Antonio. Gina i Ton. Barcelona: Kalandraka, 2018. I1 KAL

Àlbum il·lustrat protagonitzat per la Gina, una nena que gaudeix molt explicant contes a la seva mascota, un gat anomenat Ton. Tot l’àlbum pivota al voltant d’aquesta activitat i ens va fent partícips de la conversa de la nena i dels pensaments del gat. Gina li reclama atenció al Ton, que interpreta les paraules de la nena en funció del seu to de veu i de la seva expressió corporal, i aquest interactua també amb mirades i moviments. Tanmateix hi ha un moment en què el Ton desapareix, què haurà passat. Vols descobrir-ho?

Us recomano aquest títol de la col·lecció Llibres per a somniar que ens parla d’una relació d’afecte, de compartir i d’ensenyar. No us perdeu la picada d’ullet metaliterària ni tampoc les precioses il·lustracions d’Alejandra Estrada! 

TALLEC, Olivier. Waterlo y Trafalgar.Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2017. MARES I PARES I1 PIP

Àlbum il·lustrat que va ser escollit com un dels millors llibres per a infants i joves el 2017 per Babelia. El seu autor és Olivier Tallec, un dissenyador gràfic que treballa com a il·lustrador en premsa i en el sector editorial,  que ha rebut nombrosos premis i que ja us he recomanat en d’altres ocasions. 

Waterlo i Trafalgar no fa referència a les dues batalles que van enfrontar potencies europees sinó a dos contrincants solitaris que des de la seva trinxera s’observen i vigilen, intenten organitzar la seva  jornada diària –exercicis matinals, menjar, dormir-, suporten inclemències meteorològiques i es provoquen. Dintre d’aquesta escalada de tensió un ocell pon un ou damunt de la tanca de separació. Què passarà? En sortirà un pollet? Esclatarà la guerra per la seva possessió?

Us el recomano perquè Olivier Tallec és sempre una aposta guanyadora; les seves il·lustracions -caracteritzades aquí per la seva linealitat i l’ús dels colors blau i taronja com identificatius de cada contrincant-  ens submergeixen sense distraccions en el moll de l’ós de la història: l’absurditat d’una guerra. Trobo que pot ser molt útil com a punt de partida o bé com a eina de reflexió al voltant del perquè dels enfrontaments.

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

SÉNÉGAS, Stéphane. Què veus? [Barcelona]: Takatuka, 2017. MARES I PARES I1 TAK

Àlbum il·lustrat protagonitzat per un jovenet a qui els pares deixen, durant una setmana, a càrrec del seu oncle Horaci, que viu a un far. Al principi el jove està desolat,  li sembla que els seus pares l’han abandonat i que morirà d’avorriment ja que al far no hi ha televisió, ni bicicleta, ni amics. En fi, un panorama desolador! L’oncle intenta desvetllar l’interès i la curiositat del seu nebot, però aquest avesat a tenir un munt de coses a l’abast la hi posa ben difícil. Malgrat els contratemps oncle i nebot acabaran trobant punts de contacte i el nebot aprendrà que hi ha coses intangibles –l’amor o l’amistat- i d’altres de tangibles –un ham lligat a un fil de pescar, un hort amb hortalisses- que fan la vida més fàcil i agradable.

M’ha agradat la història que ens explica i sobretot el que ens deixa intuir. He trobat que ens fa pensar i reflexionar sobre les coses importants de la vida, sobre la nostra mirada apressada, la d’una societat on l’important és omplir el temps de coses diverses i no deixar-ne gaire per pensar, per filosofar... A les guardes hi trobem  una il·lustració a doble pàgina i a llapis que ja és tota una declaració de principis. Hi veiem l’oncle Horaci passejant per la platja després d’escriure una cita de Flaubert: “Perquè una cosa sigui interessant només cal mirar-la una bona estona”.

Què us sembla, fem cas a la cita i mirem de descobrir què hi veiem a l’àlbum? Estic segura que l’experiència no us deixarà indiferents. 

INNOCENTI, Roberto. El Meu vaixell. Barcelona: Kalandraka, 2018. I Mitjans de transport

Roberto Innocenti és un il·lustrador italià de talent reconegut amb nombrosos premis com el Horn Book Honor List, el Bratislava Golden Apple Award o el Hans Christian Andersen (2008) que ja us he recomanat en d’altres ocasions . Em fascina el seu gust pel detall i unes il·lustracions que sembla que cobrin vida davant dels teus ulls. 

El meu vaixell  ens explica la història d’un vaixell, el Clementine, des de la seva construcció -durant la dècada del 1930- a les drassanes, els seus viatges arreu del món transportant mercaderies, els seus serveis en temps de guerra i l’accident final que el porta al fons del mar. Paral·lelament a la vida del vaixell veiem com transcorre la vida del seu capità des que era un nen que somiava amb navegar i també la vida dels llocs per on navega i dels temps històrics que li toca viure.

L’àlbum comença pel final podríem dir, pel naufragi del Clementine, en una doble pàgina impactant. A les pàgines de continuació trobem diverses il·lustracions de més petit format que ens van mostrant les dues històries paral·leles, la del vaixell i la del seu capità. Sembla que la mida de les il·lustracions vagi lligada a la importància que tenen en la història ja que tornem a trobar-ne una en doble pàgina quan el futur capità s’embarca en el que serà el seu vaixell per primer cop, o quan es troba enmig d’una batalla naval de la II guerra mundial. Tot i que la història s’entén sense necessitat de paraules, trobem a peu de pàgina textos breus, d’una sola línia, que hi afegeixen contingut. Al final de tot hi ha unes làmines de caràcter didàctic com un mapamundi amb les rutes del Clementine per tot el món i plànols del vaixell, tant de l’interior com de l’exterior.

Si encara no coneixeu les obres d’Innocenti us recomano que el descobriu. Hi trobareu un artista sensible i una manera nova d’explicar la història als més joves. Si li doneu una oportunitat us robarà el cor per sempre més, paraula de bibliotecària!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

Leo Lionni va ser un reconegut autor i il·lustrador de llibres per a infants. La seva obra va rebre el reconeixement de la crítica que li va atorgar en quatre ocasions la Medalla d’honor Caldecott, un premi literari atorgat anualment per l'Association for Library Service to Children a l'artista més insigne de llibre infantil americà publicat durant l’any. També va rebre el 1984 la Medalla d’or de l’Institut americà d’arts gràfiques per la seva trajectòria com escultor, dissenyador gràfic i il·lustrador. Avui us recomano dues de les seves obres, les podeu trobar a la biblioteca.

LIONNI, Leo. L'Àlex i el ratolí de corda. Barcelona: Kalandraka, 2017. I1 KAL

Àlbum il·lustrat que gairebé podem considerar un clàssic ja que es va publicar el 1969 i que ara ha recuperat Kalandraka en una edició que fa molt de goig.

L’Àlex és un ratolí que viu en un casa. Passa el dia esporuguit perquè “l’únic que volia l’Àlex eren unes molletes de pa, però cada vegada que algú el veia es posava a cridar demanant ajuda o a empaitar-lo amb una escombra”. Però un dia es troba amb un altre ratolí, que també viu a la casa i hi viu molt feliç. Aquest ratolí, que es diu Guim, és un ratolí de corda i és la joguina preferida de l’Anna, la nena de la casa. Com comprendreu l’Àlex també voldria ser estimat com el Guim i intentarà aconseguir convertir-se ell també en una joguina; però res no sortirà com ell imaginava...

M’ha agradat la història que explica i que podríem assimilar a la faula d’Isop sobre la vida d’un ratolí de camp i d’un de ciutat. Gràcies a ella aprenem que l’amor i l’amistat ens fan créixer com a persones i ser millors cada dia. El text està acompanyat per unes il·lustracions fetes amb la tècnica del collage, que omplen les seves pàgines i que fan que la història pugui ser seguida pels petits no lectors.

Us el recomano perquè recupera un clàssic contemporani que val la pena descobrir i perquè ens presenta una història plena de valors amb unes imatges precioses.

LIONNI, Leo. Pam a pam. Barcelona: Kalakandra, 2018. I1 KAL

Un bon dia un pit-roig va veure una eruga apamadora

de color verd maragda que passejava per una branqueta.

Quan era a punt de cruspir-se-la...

–No te’m mengis, que soc una apamadora –va dir l’eruga–.

Faig molt de servei, mesuro coses...

Així comença aquest àlbum protagonitzat per una eruga molt espavilada, tant que aconseguirà escapar-se de tota una colla d’animals que se la volen menjar. Al pit-roig inicial s’hi afegeixen, un agró, un tucà, un flamenc, un colibrí i fins i tot un rossinyol que l’hi posarà molt difícil a la petita eruga.

La peripècia de l’eruga està narrada amb textos breus que atorguen el protagonisme de les pàgines a la il·lustració, que ressalta damunt del blanc del paper. Hi trobarem reproduïdes en la tècnica del collage els diversos animalons que haurà de mesurar la protagonista i també la bellesa de la natura amb una àmplia gamma de verds de fulles i plantes. 

Us el recomano per a petits lectors, segur que captareu la seva atenció amb les aventures de l’eruga però a més el podem usar per explicar conceptes abstractes com la mesura. Ja veureu com després de llegir-lo us venen ganes d’imitar l’eruga i començar a apamar/mesurar tot el que teniu al voltant. 

Infantils recomanats

UNGERER, Tomi. Rufus: el ratpenat apassionat dels colors. Barcelona: Kalandraka Catalunya, 2017. I1 KAL

Tomi Ungerer és un autor de llibres per a infants que podem considerar tot un clàssic i que ha rebut diversos premis com el Hans Christian Andersen el 1998. Ara l’editorial Kalandraka està recuperant alguns dels seus primers títols, aquells que tenen com a protagonistes animals amb una certa mala premsa com els pops o els rats penats.

Avui us recomano el protagonitzat pel rat penat Rufus que un dia descobreix, per casualitat, els colors i queda tan fascinat que canvia d’hàbits –ja sabeu que els rat penats són animals nocturns- i en trobar una “paleta de pintures abandonada al mig d’un prat, va començar a pintar-se el cos de tot de colors ben llampants”. Malauradament la gent rebrà amb sorpresa i fins i tot amb violència aquest nou aspecte i canvi d’hàbits del rat penat. 

Si teniu infants al voltant de 5 anys a la família no us el deixeu perdre, segur que quedaran fascinats amb el traç i el colors contrastats de l’autor i com a pares o educadors hi trobareu un llibre ideal per a parlar d’empatia, d’acceptació de la pròpia imatge i de les nostres limitacions, tal com ens comenta l’Anabel Sáiz al seu bloc. 

GERVAIS, Bernadette. La Granota. Barcelona: Joventut, 2018. I Animals

Fa un temps us recomanava un altre llibre de la Bernardette Gervais, el bolet, editat per Joventut dintre de la seva col·lecció “Com i per què”. Ara us vull recomanar un altre títol de la mateixa autora i col·lecció, dedicat a les granotes. L’àlbum està ple de solapes que ens van aportant informació, des del so que emeten, com miren, com s’alimenten, com salten, es reprodueixen, els seus depredadors, etc. Al final trobem una doble pàgina on s’han de buscar set diferències.

Us el recomano per la seva manera interactiva d’explicar tot el relacionat amb aquests animalons propers i desconeguts a la vegada. El fet d’haver de manipular solapes per accedir a la informació trobo que pot resultar atractiu per als infants a qui s’adreça. Aquests trobaran textos breus i dibuixos amb tots els detalls. Segur que als petits naturalistes els encantarà!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

ALEJANDRO, Rocío. L'Hort d'en Simó. Barcelona: Kalandraka, 2017. MARES I PARES

I1 KAL

Aquest àlbum guanyador del X Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats ens parla d’un hort, el del conill Simó, que a poc a poc passa de ser un hort individual a un hort col·lectiu on tothom hi pot conrear aquella verdura que més li agrada i el que és més important, ho pot fer en harmonia i sense imposicions ni restriccions.

L’àlbum va creixent a poc a poc també. A l’inici hi trobem en Simó preparant la terra, sembrant, tenint-ne cura i finalment collint les pastanagues sembrades. N’hi ha plantat tantes que té una feinada i alguns dels seus amics (el ratolí, la gallina, el cabrit, el portquet, la guineu, etc) van a ajudar-lo i a la vegada li proposen que conreï també altres verdures (enciams, albergínies, blat de moro, etc.).

Té una il·lustració de tons groguencs i ocres elaborada amb la tècnica de l’estampació amb segells de tinta. M’ha semblat curiosa i m’ha recordat manualitats que feiem de petits quan usàvem una patata per fer-hi dibuixos, després la sucàvem en tinta i la pitjàvem sobre un paper. 

Teniu ganes de fer una visita a l’hort d’en Simó? Vinga, que us agradarà!

SHUTTLEWOOD, Craig. [El Camp i la ciutat: un llibre que es tomba i per aprendre anglès] Barcelona: Cruïlla, 2018. I Jocs

Àlbum de format apaisat que ens presenta dues realitats diferents, la del camp i la de la ciutat perquè les comparem, notem les seves semblances i diferències i a més aprenguem com es diuen en anglès ja que al final hi trobarem un glossari on hi ha una petita il·lustració i a sota com es diu en anglès. La darrera pàgina està dedicada a tota una sèrie de detalls divertits que s’amaguen entremig de les pàgines i que cal entretenir-se a trobar.

Recomanable per a passar estones entretingudes de joc i aprenentatge.

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

FOX, Mem. Deu ditets. Barcelona: Kalandraka, 2018. BEBETECA I1 KAL

Hi ha àlbums que des de la portada ja et criden l’atenció. Aquest en concret m’ha convidat a obrir els braços per rebre-hi a l’infant que s’engronsa a la portada.

És un àlbum de text rimat i repetitiu que llegit en veu alta sona gairebé com una cançó, amb il·lustracions sobre fons blanc que ens mostren bebès rient, jugant, abraçant-se i també adonant-se que tenen els deu ditets del títol.

Us el recomano molt especialment si teniu algun nadó a la família ja que us permetrà passar moltes estones compartides llegint el text i gaudint de tots els detalls que les il·lustracions d’Helen Oxenbury, contenen. La seva tendresa en retratar bebès d’arreu del món i en mostrar al final a la mare que veu al seu bebè com un ésser meravellós i únic estic segura que us atraparà, paraula de bibliotecària!

KIPLING, Rudyard. Carta a un hijo. Zaragoza: Edelvives, cop. 2008.I POESIA

Aquest àlbum de format gegant que us recomano és la traducció al castellà del famós poema If, de R. Kipling. És un poema que en funció de l’edat que tens veus de manera diferent, però que ens anima a reflexionar sobre els nostres actes i com n’és d’important mantenir-se ferm en l’adversitat.

El poema es complementa amb unes imatges potents, de Mauro Evangelista, que ens porten cap a personatges literaris, mitològics,  o a la infantesa del propi Kipling a l’Índia, que amplifiquen el missatge de l’autor i el doten d’altres referents. A les pàgines inicials i finals trobem una biografia de l’autor, el poema original en anglès, una biografia breu de l’il·lustrador i les referències de les seves il·lustracions.

Us el recomano perquè és un autèntic luxe d’edició, una obra d’art que val la pena incorporar a qualsevol biblioteca. No us el perdeu!