Infantils recomanats

C

MOLIST, Pep. Paraulotes de les fines. Algemesí: Andana, 2017. I Poesia

“De petita, a la Fina Capa Liles sempre li havien recordat que no es podien dir paraulotes. I que si ho feia, li haurien de rentar la boca amb sabó.

Ella tenia una boca netíssima. Durant tota la seva vida, no n’havia pronunciat mai cap.

Ep! Però, al seu voltant, era una altra cosa...”

I aquest llibre que avui us recomano és el recull de totes aquelles paraulotes que ha anat escoltant aquí i allà. Estan ordenades i classificades per temes i tenen un índex al final perquè les puguem trobar amb facilitat -tot plegat molt bibliotecari-. Cada paraulota va acompanyada per la seva definició i per un poema. Està il·lustrat per l’Òscar Julve que hi aporta el toc de color, humor i tendresa.

Us recomano que no us el perdeu ja que la poesia de vegades costa d’introduir en la lectura i aquesta pot ser una molt bona opció. Qui es pot resistir a un recull protagonitzat per paraulotes? I si teniu èxit recordeu que aquest és el  dotzè volum de la col·lecció Vagó de versos d'Andana Editorial, que mira de fer arribar la poesia al públic infantil. Per tant teniu un munt de propostes més per anar gaudint de la poesia.

BOYER, Cécile. Bup, mèu, piu-piu. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. I1 TRA

Àlbum il·lustrat que va rebre el premi de l’associació de llibreries independents de França (Prix Sorcières) i una menció especial al Bologna Ragazzi Award 2010. És un àlbum molt especial i diferent ja des del títol, que reprodueix el crit característic dels tres animals protagonistes (Gos, gat i ocell) i que ens explica els seus gustos i costums així com algunes dificultats de convivència.

M’ha agradat molt l’originalitat de la proposta perquè és un àlbum protagonitzat per la tipografia, és a dir els animals no tenen altra representació que la del seu crit. Allà on hauríem de veure el gos hi veiem: BUP, el gat: MÈU o l’ocell: PIU-PIU. Què us sembla?

Us el recomano perquè és un cant a la imaginació, en comptes de presentar-nos unes imatges més o menys convencionals hi trobem el protagonisme de les lletres, de la tipografia i crec que això s’escapa de l’habitual i pot mostrar als infants tot un món nou. És a més un llibre elegant, on predomina el blanc i les poques imatges que hi ha són esquemàtiques per tal de no treure protagonisme o dificultar la comprensió de la història. Un llibre sorprenent, paraula de bibliotecària!

Rosa Ma Fusté