LlibreTast

Immersa en la lectura del thriller d'alt voltatge, El joc de Sade, he descobert uns textos preciosos amb els que finalitzar el LlibreTast d'enguany.

-El vi mai et menteix. No pot disfressar-ne ni l’aroma ni el gust. És sempre honrat.

Us serveixen les dues copes de vi i immediatament després les dues coques d’ibèric. La Blanca ensuma el vi i el tasta amb un gest de satisfacció que la fa molt interessant. La Shaina no sap escoltar-lo. Ni se li hauria acudit mai afirmar que “el vi mai et menteix”. No distingeix un Bordeaux d’un vi de batalla. Pàg. 178-79

-Vas errat Jericó. El vi pot mentir. Rere una aroma encisadora, es pot disfressar un tast deficient. Pàg. 304

-El vi són les vinyes- et manifesta emmarcant amb els braços oberts els milers de ceps que poblen la planúria. L’avi Magrinyà, el millor enòleg de la saga, sempre m’ho reiterava: “El secret principal, Isabeleta, rau als ceps, no al raïm, sinó als ceps. Des que neixen les primeres brocades fins que en cau el darrer pàmpol, les vinyes viuen per dormitar despullades els hiverns. Ho fan tot en silenci, des de vestir-se fins a despullar-se. En el silenci dolcenc de les vinyes està el secret del bon vi. Si mimes els ceps, Isabel, t’oferiran el millor raïm; però, si no en tens cura, si destorbes la seva pau cíclica, aleshores el raïm estarà incomplet i per més que t’esmercis al celler, no aconseguiràs un bon vi. El secret, no te n’oblidis mai, Isabeleta, és als ceps, en el seu silenci dolcenc." Pàg. 310