MOLIST, Pep. Sorra a les sabates. Barcelona: Bambú, 2013. I1 PAS Lletra lligada
En Roc, el bibliotecari, va somriure quan va veure la Maria a l’espai de la biblioteca per als més petits. Estava envoltada de llibres.La Maria, per fi, s'havia quedat sola. La seva mare havia marxat un moment...
Aquest és l’inici d’un llibre, de lletra lligada, que m’ha encantat perquè el protagonista és un bibliotecari i sempre fa gràcia veure un company de professió protagonitzant un conte, i també per l’amor cap a la lectura que tot ell traspua. El text està acompanyat per les il·lustracions de Maria Espluga, de colors intensos, traç molt personal –ulls petits, nassos tirant a grans, cossos rodonets- i perspectiva audaç, que faciliten que els no lectors es puguin endinsar igualment en la història sense dificultats.
Ja hem conegut també a la Maria, una nena a qui la seva mare ha deixat un moment envoltada de llibres i que havia vist brillar els ulls dels seus germans quan parlaven de com era de meravellós ficar-se dins d’un llibre: els tresors que havien buscat, els amics que havien fet... Aconseguirà la Maria fer com ells? Es ficarà dintre d’un llibre i viurà nombroses aventures? Això és el que haureu de descobrir venint a buscar el llibre a la biblioteca, vinga, no us entretingueu, us estem esperant!
El llibre recomanat pertany a la col·lecció “Pas de lletra”, que està pensada per a infants que ja tenen un cert domini lector, a partir de 5 anys. El text en lletra lligada i traç gruixut està sempre a la plana esquerra i a l’altra banda, la plana dreta, trobem la il·lustració corresponent. A la part posterior del llibre hi trobem un resum de l’argument i els temes que tracta, fet que pot ser d’ajuda per a pares o educadors que volen treballar un tema concret.
HIBERNIA, Eva. Ratlles blaves. Barcelona: La Galera 50, 2013. I2 GAL
L’altre dia vaig anar amb la meva mare a comprar-me roba. Sí, aquesta aventura va començar com un esfereïdor conte de terror. La mare i una senyora a qui diuen dependenta em van mirar fixament, cadascuna amb quatre mil pantalons a la mà esquerra i sis mil jerseis de llana gruixuda a la mà dreta, i em van arraconar en un quartet diminut que tenia un mirall enorme. A aquest quartet l’anomenen emprovador i serveix per a fer que els nens perdin el bon humor...
Així comença aquesta aventura de vegades divertida, de vegades surrealista i amb la que ens podem sentir molt identificats, perquè trobeu que anar a comprar roba és divertit?
No us vull desvetllar com continua la història, tan sols us animo a que la descobriu perquè crec que us agradarà molt la seva fusió entre quotidianitat i fantasia. Què, veniu a descobrir què amaguen les ratlles blaves?
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada