Trobada del club de lectura adult

Las abuelas, de Doris Lessing
Trobada: 26/01/2015
Valoració mitjana:  4.8 (6 màxim)
Assistents: 20La tertúlia, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat dirigida per la Dra. Cristina Andreu (professora de Literatura anglesa de la URV i especialista en Doris Lessing).

La doctora Andreu es va ajudar d’un power point per fer una explicació sobre la vida i l’obra de Doris Lessing i en va explicar també algunes anècdotes. Va incidir en el fet de ser una escriptora molt prolífica, que escrivia gairebé de manera compulsiva, que fabulava sobre la seva pròpia biografia i experimentava amb els gèneres literaris.

Lessing va ser una escriptora reconeguda amb premis importants, entre els quals el Nobel, però va ser una persona autodidacta ja que no va tenir una escolarització formal ni va anar a la Universitat. Les seves obres retraten la societat del seu temps i les inquietuds de la seva generació tot i que de vegades es permet una mirada més visionària i escriu sobre la societat futura, amb una mirada gairebé apocalíptica.

L’obra escollida per al club de lectura va ser un recull de contes que pren el títol del primer relat. Els quatre contes són un tastet de la capacitat creativa de Lessing: hi trobem una història de dues famílies amb uns vincles molt especials entre els seus membres, un drama de raça i classe social, una al·legoria política amb tocs de ciència ficció i finalment una història de passió i obsessió amorosa.  Tot un ventall que permet fer un tastet de la prosa i els interessos diversos de l’autora.

Entre els integrants del club hi va haver una certa unanimitat en el sentit que el fil conductor que vincularia tots els contes seria el de l’auto-engany d’alguns personatges. Tanmateix en opinar sobre quins contes havien agradat més hi va haver més divisió d’opinions i potser el que va sortir vencedor és: Victoria y los Staveney , del qual en vam llegir un fragment en veu alta:

“Hacía frío y Victoria no iba lo bastante abrigada. Tras la marcha del quejoso niño que la obligava a moverse, había comenzado a temblar. Lloraba en silencio, quieta, dándose calor con los brazos. El portero de la escuela surgió de la oscuridad y cerró las puertas con llave. Él tampoco se había percatado de su presencia. Vestida con unos pantalones de color marrón oscuro y una chaqueta negra, la había confundido con una mancha más densa en el remolino de tinieblas del patio barrido por el viento.”

El relat que dóna nom al llibre, Las abuelas, ha estat portat al cinema amb el títol Dos madres perfectas, dirigida per Anne Fontaine.