Us recomano

Andrés Neuman és un jove escriptor argentí afincat fa anys a Granada que escriu poesia, novel·la i assaig i ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals l’Alfaguara de novel·la l’any 2009 per l’obra que avui us recomano.

El Viajero del siglo és més de 500 pàgines de literatura amb majúscules. La història de Hans, un traductor viatger que arriba a Wandernburgo amb la idea d’estar-hi només uns dies. La seva visita, però, s’allarga molt més del que havia previst i en aquest temps coneix diferents persones que canviaran la seva vida, com un organiller que viu en una cova, un espanyol que també ha quedat “atrapat” per Wandernburgo i, sobretot, Sophie Gottlieb.

L’amor per Sophie és un dels grans temes de la novel·la, però també hi trobem reflectida la lluita de classes, l’amor per la literatura, apunts d’història europea, les diferents visions de la religió… i tot amb un estil literari impecable. Té fragments memorables i frases per a recordar. He triat per a fer un tastet la primera relació física entre Sophie i Hans, m’ha semblat meravellosa la veracitat amb què està tractada: no busqueu photoshop, no n’hi ha:

“Se palparon rodeando lo que ardía. Más que acariciar, las manos largas de Sophie leían. Sophie notó que Hans se esforzaba en no ser brusco y sintió ternura: a ella no le hacía ninguna falta esa delicadeza. Él la encontró más blanda de lo que había imaginado. Percibió cómo ella se le anticipaba, cómo sus reacciones no eran cándidas ni juveniles. A Sophie le pareció que, sin ser fuerte, él era tenso. Que sus contornos suaves recubrían una lejana musculatura. Empezaron a desvestirse con absoluta torpeza, como pasa cuando no se finge. Se levantó el aroma no necesariamente limpio de las pieles. El deseo se abrió en forma de válvula" (p. 276)

Rosana Andreu