Infantils recomanats

CIRAOLO, Simona. Les Arrugues de l'àvia. Algemesí: Andana, DL 2016. MARES I PARES I1 AND

“En una arruga hi cap molt més del que sembla, perquè cada petit solc de la cara amaga la seva història” Aquest seria el missatge que ens transmet l’àlbum il·lustrat que avui us recomano i que parteix de la conversa entre una àvia i la seva neta.

La petita no creu possible que en una arruga hi càpiga tot un record i decideix posar a prova l’àvia preguntant-li què hi ha al darrera de cadascuna de les seves arrugues. Les hi va assenyalant i preguntant quin record s’hi amaga. Els lectors ho descobrim en girar la pàgina ja que trobem dos fulls il·lustrats i sense text que ens mostren el record. I així d’arruga en arruga i de record en record anem recorrent els moments més especials de la vida de l’àvia i algun de compartit també amb la seva néta.

M’ha agradat perquè no és gens “nyonyo”, s’hi evoquen records majoritàriament positius, però també d’altres de més delicats sense caure en la sensibleria. A més crec que també és un homenatge a la saviesa que ens aporta la vellesa, la innocència de la petita contrasta amb el saber fer de l’àvia que acaba convencent-la de què és possible que cada arruga amagui un record.

Us el recomano perquè és un llibre que provoca tendresa, que transmet emocions vinculades als records que evoca i molt especialment al vincle entre àvies i nétes o nets. Crec que en gaudireu moltíssim, paraula de bibliotecària!

PAPATHEODOULOU, Antonis. L'Última carta. Pontevedra: Kalandraka, 2016. I1 KAL

Aquest àlbum premiat al IX Premi internacional Compostela d’àlbum il·lustrat és un magnífic homenatge als carters i al correu postal.

El seu protagonista, el sr Costas, ha estat el carter d’una petita illa en un temps en que les comunicacions eren més difícils que avui en dia: “en aquella època no hi havia telèfon ni correu electrònic i totes les notícies viatjaven a peu”. Ell era l’encarregat de repartir les cartes però també de llegir-les si els qui les rebien tenien alguna dificultat ja que n’hi havia que no sabien llegir ni escriure. Durant anys el sr Costas ha desafiat les inclemències del temps per portar les notícies a aquells que les estaven esperant però ara li ha arribat la jubilació, aquesta carta que serà l’última carta que repartirà. Segur que serà inoblidable!

M’ha agradat la manera d’explicar-nos la història, l’homenatge a aquelles persones que eren portadores de bones i males notícies, d’alegria i de tristesa i d’un món que està desapareixent amb les noves tecnologies de la comunicació.

Us recomano que llegiu aquesta carta en família, us pot servir per explicar com era la vida abans del whatssapp i del correu electrònic però també per gaudir de les magnífiques il·lustracions d’Iris Samartzi que barreja diversos elements com els sobres, segells, cartes manuscrites i fotos amb el disseny dels personatges i els diferents escenaris per on transiten. Són un plaer per a la vista i segur que cada vegada que les mirem hi descobrim un nou detall, ens enamorem de la perspectiva que ens ofereixen –jo ho he fet amb la de la bossa del carter- o de la seva composició. Acaba d’arrodonir la proposta la sobrecoberta que simula una carta que s’obre i ens tanca mitjançant un botó i un cordill. No us la perdeu!