Infantils recomanats

 

CUQUES PERTOT ARREU. Britta Teckentrup. Andana

Un llibre per als més petits amb molta il·lustració, però també amb molta informació sobre les cuques i els insectes. I no només n’aprendran els nens i les nenes, sinó que també els adults podran conèixer tota una sèrie de coses curioses com ara els rècords d’aquests animalons (com que el tàvec pot arribar a volar a 145 km/h!!!) o què mengen (des de caca fins a nèctar).

Una proposta molt interessant de Britta Teckentrup que, a la mateixa col·lecció també ha publicat Peixos pertot arreu. Destaco els detalls de cada pàgina, i la distribució diferent de cadascuna, que fa que passar les pàgines sigui un regal en si mateix. No saps què t’hi trobaràs.

CONILLS, CONILLS I MÉS CONILLS. Lorna Scobie. Miau

Quan algú està acostumat a ser únic i arriba algú altre a robar una part del seu protagonisme, les coses es poden complicar. La vida passa de ser una bassa d’oli a una batalla campal. I això és el que li succeix a la conilleta protagonista d’aquest conte, que es passa les primeres pàgines ben contenta d’estar completament sola a la família. D’aquesta manera no ha de compartir res amb ningú. Tot per a mi sola!!!

Però els pares tenen novetats en forma de boleta peluda i pesada, que insisteix a posar a prova els nervis de la nostra conilleta. Ara, que la cosa empitjora, ja coneixem la fertilitat de les conilles… I la protagonista haurà de buscar una solució.

Hi ha molts llibres que expliquen l’arribada d’un germanet. Aquest és un més, adreçat als més i més petits, ja que té molt poc text i unes il·lustracions molt dolces i expressives. I els conillets sempre són uns animalons que agraden als nens i nenes (recordem el clàssic Tabalet). Una proposta més, doncs, del nostre centre d’interès: “Mares i pares, propostes de lectura adreçades a mares, pares i educadors”. Podeu descarregar-vos la guía aquí: GUIA PARES I MARES

CAPGIRAT. Alba Dalmau i Cinta Vidal. Bindi Books

La Caliua és una gata que desapareix el dia que el món es capgira. La seva mestressa intenta trobar-la al llarg de les pàgines voltant per l’edifici, la ciutat, el camp… però no la troba. Fins que…

Un llibre que transmet un missatge senzill però molt potent. De vegades pot ser més positiu mirar allò que tens a la vora i no anar tan enllà a la recerca d’impossibles. Però no sorprèn tant el missatge com la forma, ja que les il·lustracions d’un món capgirat són molt originals i ens conviden a veure les coses d’una altra manera.

Més val que no us expliqui més i que us hi endinseu. Ja ens explicareu si us ha agradat

Infantils recomanats

 Aquest mes us portem tres llibres infantils molt diferents entre sí. Esperem que us agradin.

El primer es tracta d'una faula escrita i il·lustrada per Oliver Jeffers. Està basada en una anècdota ocorreguda entre els escriptors Kurt Vonnegut i Joe Heller (que podem llegir al final del llibre) i que demostra que l'ambició desmesurada no és bona companya de vida. 

El protagonista és en Fausto, un home que es deleix per posseir tot allò que va trobant al seu pas, fins que topa amb algú que li planta cara. Llibre editat per ANDANA EDITORIAL amb unes il·lustracions que ocupen bona part de les pàgines, i molt poqueta lletra. Ideal per a parlar amb els més petits sobre l'ambició, la prepotència i l'arrogància.

EDEBÉ ens porta aquest Tu què faries?, un llibre de coneixements que presenta 46 situacions per debatre sobre com reaccionaria el lector davant de cadascuna. "Què faries si agafessis els pantalons de la teva germana sense demanar-li permís i els esquincessis sense voler? Els tornaries a desar a l'armari sense dir res O bé li explicaries la veritat, tot i que sàpigues que s'enfadarà amb tu?"

Són situacions habituals entre els nens i nenes i el fet de parlar-ne pot ser molt positiu de cara a un creixement emocional. Debatre aquestes situacions ajudarà a expressar temors, pors, vergonyes i altres trets d'unes personalitats que s'estan formant, i fomentarà el diàleg familiar. 

A qui no li agrada burxar-se el nas quan ningú no el veu o gratar-se les pupes de les ferides fins a fer saltar la crosta? A tothom! I als més petits els encanta parlar de temes escatològics, així que aquest llibre ple de pupes, de ZAHORÍ BOOKS, farà les delícies dels lectors. Ens explica científicament quins mecanismes biològics es posen en marxa quan caiem i ens fem una ferida , fa un catàleg dels diferents tipus de pupes, i també ens ensenya els primers auxilis a aplicar. 

Un llibre molt recomanable de Ariadna García Turón, amb unes divertides il·lustracions de Mariona Tolosa. Si sou propensos a les pupes, és imprescindible!

Rosana Andreu

Infantils recomanats

JEFFERS, Oliver. Som aquí: notes per viure al planeta terra. Algemesí: Andana, cop. 2018. I Univers

Tota la gent que aneu llegint els meus comentaris i recomanacions sobre àlbums infantils ja sabeu que m’encanta Oliver Jeffers  i que espero sempre, amb delit, les seves propostes que mai no m’han decebut.

Aquest álbum que avui us recomano és un llibre de coneixements que l’autor, tal i com explica a l’inici del llibre –darrere les guardes- dedica al seu fill per explicar-li tot el que li cal saber sobre la terra, el planeta al qual acaba d’arribar. Amb l’humor característic de Jeffers anem fent un recorregut pel nostre planeta i la seva singularitat. En dobles pàgines ens anirà mostrant les característiques del dia i la nit, la muntanya, el mar, les estrelles i constel·lacions, així com les de les persones de les quals diu: “Les persones poden ser de moltes mides, formes i colors. Potser tots semblem diferents, sonem diferents i fem coses diferents… però que això no t’enganyi, tots som persones”. És a més una pàgina plena de color i de detalls on podem trobar fins a més de vuitanta personatges quotidians o singulars, des de la monja o la dona amb burka al punk o al lluitador de sumo.

Us el recomano perquè és un llibre que entra pels ulls, que dóna informació sobre el nostre planeta de manera amena -com si expliqués una historia- però sobretot perquè anima a conèixer i a respectar al nostre planeta. 

Acabo aquesta recomanació amb una frase del final, que pertany al pare de l’Oliver: “Només necessites tres paraules per guiar-te en la vida, fill meu: respecte, tolerancia i consideració”.

TORRENT, Dani. La Petita sirena. Figueres: Cal·lígraf, 2018. I2 CAL

Àlbum il·lustrat que adapta i il·lustra un dels contes més famosos d’H. C. Andersen. Segur que tots coneixeu la història de la petita sirena que s’enamora d’un humà i que dóna la seva veu per aconseguir unes cames que la facin semblar humana. Com continua la història ja és una altra cosa ja que hi trobem versions edulcorades i de final feliç o altres, com aquesta, que se n’allunyen per acostar-se a la narració original. Tal i com diu en Dani Torrent: "és un conte molt trist, molt dur, per això vaig voler tornar al text original i fer una adaptació en contra de les adaptacions que normalment es fan, blanques, dolces, traient les coses negres que hi ha a la història".

En aquesta adaptació hi ha d’altres coses destacables, d’una banda la il·lustració que evita el color blau –tradicionalment associat al mar i al cel- i té un estil diríem que expressionista; d’altra banda l’ambientació que ens situa en una època propera i contraposa el món marí a un món industrialitzat i contaminat.

M’ha agradat aquesta recuperació d’un clàssic perquè ens permet fer-ne una lectura més adulta i retrobar-nos amb el costat més fosc i romàntic del relat original. Hi trobarem també algunes picades d’ullet que de manera subtil ens fan pensar en temes ecològics o de gènere.

Us el recomano perquè és una historia pertorbadora, que parla directament al nostre cor, i que ens porta a reflexionar sobre les conseqüències dels nostres actes i molt especialmente sobre “allò que estem disposats a fer per amor”. A més qui es pot resistir a conèixer l’original d’un conte que majoritàriament coneixem en versió edulcorada?

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

ALLEPUZ, Anuska. La Fruita és meva! [Algemesí]: Andana, 2018. MARES I PARES

I1 AND

“Molt endins, al cor de la selva, vivien cinc elefants. En aquella selva creixien molts fruiters. Als elefants els agradava MOLT la fruita...” i cadascun menjava la de l’arbre que més li agradava, però un dia van descobrir un arbre nou i molt alt que tenia la fruita més deliciosa que els elefants havien vist mai i és clar tots la van voler tastar. Cadascun volia ser el primer en abastar-la i menjar-se-la, però la fruita estava molt alta i els esforços individuals de cada elefant resultaren inútils. Al mateix temps, que els elefants, hi havia una altres animals, més petits i sense tanta força –els ratolins- que també volien menjar-se la fruita i que s’havien organitzat per aconseguir-la. Com s’acabarà la història? Aconseguiran ratolins i elefants menjar-se la fruita? Aprendran els elefants alguna cosa?

És un àlbum que m’ha inspirat una gran tendresa. Té unes il·lustracions vistoses i molt expressives que fan posible seguir la historia als infants que encara no llegeixen. Els textos són divertits i amb elements tipogràfics que en ressalten alguns detalls. 

Us el recomano perquè hi trobareu una historia divertida i engrescadora que a més ens explica com el treball en equip facilita les coses i com gràcies a la cooperació aconseguim fites que serien impossibles de forma individual. No us el perdeu, és genial, paraula de bibliotecària!

TAMARKIN, Annette. Els Meus petits contraris. Barcelona: Combel, 2018. DELICATS BEBETECA I1 COM

Hi ha conceptes que costa d’aprendre quan ets petit: obert/tancat, dalt/baix, dintre/fora, etc. Aquest àlbum de gran format ens ajuda a ensenyar-los tot jugant. Cada pàgina presenta un concepte i el seu contrari mitjançant elements mòbils i solapes grosses. És molt més fàcil entendre davant/darrera quan veus un gat i una tanca que pots moure perquè li barri el pas (davant) o no (darrere).

M’ha agradat el seu format gran i també la simplicitat de línies de la il·lustració, de colors vius i potents i per tant molt atractius per als més menuts. Trobo que pot ser una eina didàctica i divertida que pot afavorir l’aprenentatge.

Us el recomano per passar una bona estona en família, movent els diversos elements i veient com per exemple fan créixer un arbre o aixecant les solapes i trobant els animalons que s’hi amaguen. Segur que us divertiu un munt i sense necessitat d’endolls!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

BRIGHT, Rachel. Un lleó a dins. Barcelona: Baula, 2017.  MARES I PARES I1 BAU

Àlbum de gran format que ens narra la relació d’amistat que s’estableix entre un ratolí i un lleó. Els coneixem a tots dos ja des de la portada on ressalten enmig d’un vistós color groc mostassa i ja mostren algunes de les seves característiques: la melena  del lleó i les orelles del ratolí. En obrir les pàgines en trobem una de dedicada a cada personatge i la presentació de cadascun:

“En un lloc sec i polsegós, on la sorra daurada lluïa s’alçava una roca enorme i un lleó la presidia.

I sota aquella roca, en un cau diminut, hi havia, tímid i silenciós, un ratolí ben menut.”

El ratolí té molts problemes ja que com és tímid i petitó els altres animals ni el veuen i se sent ignorat i oblidat. En canvi el lleó, imponent dalt de la seva talaia, només ha de rugir perquè els altres animals li facin cas. Així que el nostre ratolinet després de pensar-hi molt i sobretot de reunir valor i coratge, decideix que anirà a veure el lleó perquè li ensenyi a rugir. Creieu que se’n sortirà?

M’ha agradat molt la història narrada en text rimat i amb una tipografia que en destaca algunes paraules importants en la història. També les il·lustracions de Jim Field que presenta uns personatges una mica dulcificats però que mantenen les seves característiques i que amb els canvis de perspectiva aconsegueix una presentació molt cinematogràfica.

Us el recomano per a llegir amb els més petits perquè estic segura que us farà somriure i passar una bona estona  a més descobrir valors educatius interessants com l’amistat o la superació personal. No us el perdeu!

HELMORE, Jim. El Lleó Blanc. Algemesí: Andana, 2017.  MARES I PARES I1 AND

Àlbum il·lustrat protagonitzat per la Caro, una nena que arriba a una nova casa juntament amb la seva mare i experimenta tot d’emocions i sentiments –la por a un lloc nou, a no fer amics, a sentir-se sola- que anirà superant gràcies a l’ajuda d’un nou amic sorgit de les parets de la casa. Aquest nou amic –el lleó blanc del títol- serà qui l’ajudarà a ser feliç i a vèncer les inseguretats.

M’ha agradat perquè explica una història amb la que els adults ens podem sentir identificats ja que probablement, al llarg de la nostra vida, hem experimentat les mateixes vivències que la protagonista. En canvi per als més petits pot ser un aprenentatge ja que la història ens permet parlar de la soledat o de l’amistat. Acompanyen el text unes il·lustracions que permeten seguir la història als mes petits, visualitzant tota la gama d’emocions dels protagonistes a través de les seves expressions.

Us el recomano per llegir en família, estic segura que us donarà molt de joc!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

C

MOLIST, Pep. Paraulotes de les fines. Algemesí: Andana, 2017. I Poesia

“De petita, a la Fina Capa Liles sempre li havien recordat que no es podien dir paraulotes. I que si ho feia, li haurien de rentar la boca amb sabó.

Ella tenia una boca netíssima. Durant tota la seva vida, no n’havia pronunciat mai cap.

Ep! Però, al seu voltant, era una altra cosa...”

I aquest llibre que avui us recomano és el recull de totes aquelles paraulotes que ha anat escoltant aquí i allà. Estan ordenades i classificades per temes i tenen un índex al final perquè les puguem trobar amb facilitat -tot plegat molt bibliotecari-. Cada paraulota va acompanyada per la seva definició i per un poema. Està il·lustrat per l’Òscar Julve que hi aporta el toc de color, humor i tendresa.

Us recomano que no us el perdeu ja que la poesia de vegades costa d’introduir en la lectura i aquesta pot ser una molt bona opció. Qui es pot resistir a un recull protagonitzat per paraulotes? I si teniu èxit recordeu que aquest és el  dotzè volum de la col·lecció Vagó de versos d'Andana Editorial, que mira de fer arribar la poesia al públic infantil. Per tant teniu un munt de propostes més per anar gaudint de la poesia.

BOYER, Cécile. Bup, mèu, piu-piu. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. I1 TRA

Àlbum il·lustrat que va rebre el premi de l’associació de llibreries independents de França (Prix Sorcières) i una menció especial al Bologna Ragazzi Award 2010. És un àlbum molt especial i diferent ja des del títol, que reprodueix el crit característic dels tres animals protagonistes (Gos, gat i ocell) i que ens explica els seus gustos i costums així com algunes dificultats de convivència.

M’ha agradat molt l’originalitat de la proposta perquè és un àlbum protagonitzat per la tipografia, és a dir els animals no tenen altra representació que la del seu crit. Allà on hauríem de veure el gos hi veiem: BUP, el gat: MÈU o l’ocell: PIU-PIU. Què us sembla?

Us el recomano perquè és un cant a la imaginació, en comptes de presentar-nos unes imatges més o menys convencionals hi trobem el protagonisme de les lletres, de la tipografia i crec que això s’escapa de l’habitual i pot mostrar als infants tot un món nou. És a més un llibre elegant, on predomina el blanc i les poques imatges que hi ha són esquemàtiques per tal de no treure protagonisme o dificultar la comprensió de la història. Un llibre sorprenent, paraula de bibliotecària!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

TURIN, Adela. La Història dels Bonobos amb ulleres. Pontevedra: Kalandraka, 2013. VIVIM IGUAL I1 KAL

Ja fa més de trenta anys Adela Turin començà a publicar a Itàlia la col·lecció “Dalla parte delle bambine”. Esther Tusquets l’edità a Espanya com “A favor de las niñas”, i la convertí en una col·lecció de referència per a la coeducació i la igualtat. Han passat molts d’anys des d’aquella primera edició, però malgrat el temps, actualment aquests llibres continuen sent molt necessaris. L’editorial Kalandraka està reeditant-los de nou i el darrer en arribar a la biblioteca ha estat aquesta història dels Bonobos.

“Fa molts i molts anys, hi havia un grup de bonobos que vivia en un petit manglar. Els bonobos estaven sempre molt ocupats rosegant les fruites i les baies, les nous i les llavors, les arrels i els brots, que les bonobes collien amb abnegació per a ells i per a la mainada...”

Ja veieu que no és un repartiment equitatiu de les tasques per a la supervivència sinó que es repeteixen rols i les femelles són les encarregades de proveir de menjar. Tanmateix un bon dia els bonobos mascles decidiran instruir-se i emprendran un viatge que els retornarà al manglar més plens de saviesa? Voldran capgirar l’ordre establert fins aleshores? Això és el que us convido a descobrir tot agafant el llibre.

Us recomano que si encara no ho heu fet descobriu les històries d’Adela Turin i Nella Bosnia, que no han perdut gens de vigència i que continuen sent un referent necessari en el món de la coeducació i la paritat. No us decebran, paraula de bibliotecària!!!

BIDDULPH, Rob. No com tots. Algemesí: Andana, 2017. MARES I PARES I1 AND

Àlbum il·lustrat protagonitzat per una gosseta “salsitxa” que viu en una gran ciutat plena de gossos de la mateixa raça (dachshund o teckel) que vesteixen igual, fan les mateixes coses i estan molt ocupats. De sobte, en una doble pàgina, apareix una gosseta diferent, que ni va vestida com els altres ni s’entreté en les mateixes coses. Evidentment això farà que li sigui difícil trobar el seu espai així que tota decidida farà la maleta i emprendrà un viatge per a trobar el seu lloc al món, allò que en diríem un “viatge iniciàtic”. En aquest viatge descobrirà que no hi ha res de dolent en ser diferent, que tan sols ha de canviar de perspectiva, i de nou tornarà a fer la maleta per tornar a la seva ciutat on es trobarà amb una sorpresa que haureu de descobrir tot llegint el llibre.

M’ha agradat molt aquesta nova proposta de Rob Biddulph, un autor que us recomano que incorporeu a la vostra biblioteca ja que les seves propostes són sempre un encert segur, per la qualitat i la innovació en les seves històries, l’ús de colors vius i alegres, i uns textos ideals per a ser llegits en veu alta i compartits en família; a més a la seva Web hi trobareu materials protagonitzats pels seus personatges per descarregar. El tradueix Anna Llisterri que aconsegueix mantenir la cadència i el ritme dels textos. L’edita Andana, una editorial valenciana, que ja us hem recomanat altres vegades perquè fa propostes molt interessants en el camp de la narrativa infantil. Trobareu els llibres tant en català com en castellà. Bona lectura! 

Infantils recomanats

INKPEN, Mick. Si pogués parlar, saps què et diria? Barcelona: Barcanova, 2017. I1 BAR

Mick Inkpen és el creador de personatges reeixits de la literatura infantil com el gosset Kiper o el porquet Wibbly, que van fer les delícies dels infants nascuts als anys noranta. Actualment amb la seva filla Chloe ha creat aquest àlbum que avui us recomano i que està protagonitzat per un gosset que és la mascota d’un nen. Obrim les seves pàgines i és com si entréssim al cap del gosset que ens va explicant el seu dia a dia i el perquè de les seves entremaliadures: és un cadell i com a tal necessita viure aventures, experimentar i sentir-se estimat. És clar que ell tot això ho expressa a la seva manera: “no tinc paraules com les teves dins el cap. Només sé remenar la cua, i bordar, que per a mi és com parlar. No pares de dir-me que sóc un belluguet. Que sóc un desastre i no paro mai quiet. Però jo t’estimo igualment.”

És un àlbum que pot funcionar molt bé entre els primers lectors que podran seguir la història mitjançant les il·lustracions- que expressen molt bé tota la gama de sentiments dels protagonistes- però també llegint uns textos plens de sensibilitat. Als pares i educadors ens poden ajudar a parlar de l’amor incondicional, de l’amistat i de les conseqüències d’actes fets sense pensar –per exemple l’adquisició d’una mascota, la seva cura i educació, etc.-

JOHN, Jory. Au, si jo t'estimo! Algemesí: Andana, DL 2017. MARES I PARES I1 AND

L’ànec i l’ós que ja van protagonitzar Au, bona nit! ens presenten ara una nova aventura centrada en l’amistat. Tot comença de bon matí quan tant l’ànec com l’ós es lleven de dormir. Cadascun té unes expectatives diferents sobre com vol passar el dia: l’ànec vol anar d’aquí cap allà fent tot un seguit d’activitats i l’ós vol passar un dia tranquil i sense sobresalts. El problema és que l’ànec necessita un company per trobar-se a gust i va en busca del seu amic ós i l’arrossega d’aquí cap allà sense tenir en compte el parer de l'altre. Com s’acabarà la història? Aconseguirà l’ós gaudir d’una mica de pau? 

Us recomano molt aquest àlbum perquè m’han encantat les il·lustracions de Benji Davies, plenes de color, molt expressives i que transmeten a la perfecció el caràcter i les necessitats de cadascun dels personatges protagonistes. També comentar-vos que us pot donar molt de joc, a pares i educadors, per parlar de l’amistat i dels respecte, de no voler imposar les teves necessitats, gustos i opinions damunt de l’altre. 

LLENAS, Anna. El Buit. Albolote: Barbara Fiore, 2015. MARES I PARES I1 BAR

“La Júlia era una nena normal i corrent, com qualsevol altra. La seva vida era feliç i tranquil·la. Però un dia, de cop i volta, tot allò se’n va anar i ella es va quedar amb un gran buit.” I aquest gran buit l’intentarà omplir, esborrar, oblidar sense sortir-se’n o potser al final ho aconseguirà?

Sempre que tinc a les mans un llibre de l’Anna Llenas quedo impressionada per la seva capacitat de connectar amb el lector, d’explicar-nos tot aquest món complex de les emocions, tant si ets un infant com un adult. Aquest, que avui us recomano, ens porta a reflexionar sobre com la nostra vida pot donar un tomb i podem passar de la felicitat i l’alegria a sentir com una mena de buit que res no pot tancar. I és que a la vida patim pèrdues o situacions difícils que capgiren la nostra rutina i hem d’afrontar, amb força, amb serenitat i buscant dins nostre com sobreposar-nos  a la situació i tornar a ser capaços de sentir il·lusió i felicitat.

Us recomano aquest àlbum que és com un regal. Quan el tindreu a les mans comprovareu que és magnètic, que perceps la bellesa de la vida  i també el dolor de la protagonista en girar les seves pàgines. Ens el regalem? 

Infantils recomanats

CIRAOLO, Simona. Les Arrugues de l'àvia. Algemesí: Andana, DL 2016. MARES I PARES I1 AND

“En una arruga hi cap molt més del que sembla, perquè cada petit solc de la cara amaga la seva història” Aquest seria el missatge que ens transmet l’àlbum il·lustrat que avui us recomano i que parteix de la conversa entre una àvia i la seva neta.

La petita no creu possible que en una arruga hi càpiga tot un record i decideix posar a prova l’àvia preguntant-li què hi ha al darrera de cadascuna de les seves arrugues. Les hi va assenyalant i preguntant quin record s’hi amaga. Els lectors ho descobrim en girar la pàgina ja que trobem dos fulls il·lustrats i sense text que ens mostren el record. I així d’arruga en arruga i de record en record anem recorrent els moments més especials de la vida de l’àvia i algun de compartit també amb la seva néta.

M’ha agradat perquè no és gens “nyonyo”, s’hi evoquen records majoritàriament positius, però també d’altres de més delicats sense caure en la sensibleria. A més crec que també és un homenatge a la saviesa que ens aporta la vellesa, la innocència de la petita contrasta amb el saber fer de l’àvia que acaba convencent-la de què és possible que cada arruga amagui un record.

Us el recomano perquè és un llibre que provoca tendresa, que transmet emocions vinculades als records que evoca i molt especialment al vincle entre àvies i nétes o nets. Crec que en gaudireu moltíssim, paraula de bibliotecària!

PAPATHEODOULOU, Antonis. L'Última carta. Pontevedra: Kalandraka, 2016. I1 KAL

Aquest àlbum premiat al IX Premi internacional Compostela d’àlbum il·lustrat és un magnífic homenatge als carters i al correu postal.

El seu protagonista, el sr Costas, ha estat el carter d’una petita illa en un temps en que les comunicacions eren més difícils que avui en dia: “en aquella època no hi havia telèfon ni correu electrònic i totes les notícies viatjaven a peu”. Ell era l’encarregat de repartir les cartes però també de llegir-les si els qui les rebien tenien alguna dificultat ja que n’hi havia que no sabien llegir ni escriure. Durant anys el sr Costas ha desafiat les inclemències del temps per portar les notícies a aquells que les estaven esperant però ara li ha arribat la jubilació, aquesta carta que serà l’última carta que repartirà. Segur que serà inoblidable!

M’ha agradat la manera d’explicar-nos la història, l’homenatge a aquelles persones que eren portadores de bones i males notícies, d’alegria i de tristesa i d’un món que està desapareixent amb les noves tecnologies de la comunicació.

Us recomano que llegiu aquesta carta en família, us pot servir per explicar com era la vida abans del whatssapp i del correu electrònic però també per gaudir de les magnífiques il·lustracions d’Iris Samartzi que barreja diversos elements com els sobres, segells, cartes manuscrites i fotos amb el disseny dels personatges i els diferents escenaris per on transiten. Són un plaer per a la vista i segur que cada vegada que les mirem hi descobrim un nou detall, ens enamorem de la perspectiva que ens ofereixen –jo ho he fet amb la de la bossa del carter- o de la seva composició. Acaba d’arrodonir la proposta la sobrecoberta que simula una carta que s’obre i ens tanca mitjançant un botó i un cordill. No us la perdeu!

Infantils recomanats

FALCONER, Ian. L'Olivia l'espia. València: Andana, 2017. I1 OLI

Ian Falconer és un escriptor i il·lustrador de llibres infantils que s’ha fet famós gràcies a la porqueta Olivia, protagonista de les seves obres. Prèviament s’havia dedicat a dissenyar escenografies, decorats i vestuaris per a ballets i òperes. Tanmateix quan va néixer la seva neboda va decidir regalar-li un conte, que després  va transformar en un llibre. L’èxit assolit l’ha fet continuar escrivint més històries protagonitzades per aquesta porqueta decidida que tants riures provoca a grans i menuts i que tots els fans esperem amb delit.

Aquesta darrera aventura de l’Olivia s’inicia quan ella “accidentalment” escolta una conversa entre la seva mare i la seva tieta. Evidentment en sentir el seu nom, s’atura a escoltar i sent com la seva mare fa un relat força detallat d’algunes de les seves aventures: fer anar la batedora per preparar-se un batut de nabius, ajudar a fer la bugada, etc amb uns resultats una mica desesperants per a la mare -la cuina queda tota esquitxada, les camises queden tenyides de rosa, etc.- L’Olívia continua escoltant i clar va arreplegant bocins solts de converses que la tenen ben desconcertada i quan la seva mare li diu que aquella nit la portarà a un lloc especial ja s’acaba d’esglaiar. Voleu saber on la porta la seva mare? Doncs com que no vull fer cap spoiler haureu de prendre el llibre i descobrir-ho vosaltres mateixos, ok?

I ara us deixo amb la meva recomanació d’una altra aventura de l’Olívia i espero que us en feu tan fans com jo...

Infantils recomanats

Avui han arribat a les meves mans dos llibres d’un dels meus il·lustradors preferits, Oliver Jeffers. Espero amb delit les seves propostes, editades per Andana, i he de dir que cada vegada són una sorpresa, que mai no em decep, escrites i il·lustrades per ell o en col·laboració amb altres artistes són sempre una invitació a fer volar la imaginació, a tornar a la innocència de la infantesa, a explorar els nostres sentiments o a estimar la lectura i el que més m’agrada tenen aquest punt que fa que hi connectis en vena. 

JEFFERS, Oliver. La Nena dels llibres. Algemesí: Andana, DL 2016. I2 AND

Aquest àlbum escrit per Oliver Jeffers i il·lustrat per Sam Winston  és un homenatge a la lectura i a tots els llibres que han acompanyat als lectors des de la seva infantesa. Ja a les guardes hi trobem una mena d’índex de clàssics com Alícia al país de les meravelles, La bella i la bèstia, La flor romanial, Les aventures de Pinotxo, El conte d’en Peret conill, Donetes, i molts més. En girar pàgines ens trobem amb la nena protagonista que ens diu: “Vinc d’un món d’històries” mentre llegeix un llibre i té els peus submergits en un mar de lletres on podem llegir “hi havia una vegada...” 

A partir d’aquest moment l’anirem acompanyant mentre navega “a través d’un mar de paraules” fins que es troba amb un nen a qui pregunta si vol acompanyar-la. I tots dos inicien el camí que els porta a creuar muntanyes, descobrir tresors, perdre’s al bosc, etc. En aquest viatge, on clarament el nen és cadascun dels lectors que obrim el llibre, és molt interessant mirar de reconèixer a quin títol pertanyen les artístiques tipografies que acompanyen la il·lustració, per exemple a les muntanyes hi trobem fragments de Peter Pan, al bosc de Hansel i Gretel i La flor romanial, etc

Us el recomano perquè crec que pot ser un fantàstic regal de sant Jordi, un llibre per a totes les edats que ens permet connectar amb l’infant que vam ser o compartir amb els petits aquells records de lectures ja fetes o que estem fent. També m’ha sorprès molt favorablement l’elegant il·lustració que aconsegueix una fusió total amb el text narratiu. Descobriu-lo , crec que us sorprendrà també a vosaltres per la seva originalitat! 

DAYWALT, Drew. El Dia que les ceres de colors van tornar a casa. Algemesí: Andana, 2015. I1 AND

Àlbum il·lustrat que podem considerar com una continuació de les aventures de Duncan amb les ceres de colors (recordeu El dia que les ceres de colors van dir prou?). En aquesta ocasió el trobem pintant feliçment quan li arriben un munt de postals estranyes. Són ceres de diversos colors que s’hi posen en contacte per explicar-li les seves desgràcies, per exemple la cera de color pèsol vol anar a veure món perquè pensa que ningú la valora prou i a més es vol canviar de nom, la de color marró també ha tingut problemes perquè se la va menjar un gos, la que brilla en la foscor s’ha quedat abandonada al soterrani... i així anem coneixent les desventures de cadascuna. Al Duncan li sap greu i va d’un lloc a l’altre per recollir-les i després per fer-los passar el disgust els fa un regal molt especial. Vols saber quin és? Doncs vinga, preneu el llibre i a més de descobrir-ho passareu una estona genial!

Us recomano que descobriu aquesta nova proposta que torna a donar protagonisme a les ceres de colors, un element clau en la creativitat infantil que sovint no es tractat amb la delicadesa que cal. M’he divertit llegint les postals que li tornen a enviar al Duncan i sorprès amb la manera que té ell de recompensar-les. Penso que a més pot ser fantàstic llegir-lo en família i en veu alta ja que ens pot donar molt de jóc. Li feu un raconet a la vostra llibreria?   

Infantils recomanats

SANTANA, Eva. L'Avi gran de la Rita. Barcelona: Baula, 2016. RECEPTES PARES I3 ALA

La Rita té un avi i, a més a més, té un avi gran, que és l’avi del seu pare! “A la Rita hi ha coses del seu avi gran que no li agraden gaire... té el nas fred, i, quan li fa petons a la galta, li deixa la pell humida, no fa la mateixa olor que la mare i el pare, repeteix moltes vegades les mateixes coses perquè no té gaire memòria, però en canvi sempre té galetes de xocolata amagades a la butxaca de la jaqueta, fa les millors carícies del món als cabells i explica unes històries precioses que ella no ha sentit mai abans.”

M’ha agradat molt la manera que Eva Santana té d’explicar-nos aquesta història, sense sentimentalisme i amb realitat, dient les coses tal com raja -és clar que qui ens ho explica és una nena i per tant no està sotmesa als prejudicis dels grans- i acompanyant-la d’unes il·lustracions molt expressives i suggeridores. 

Us el recomano molt especialment per parlar de la vellesa i tot el que significa. Per cert el 0’7% dels ingressos generats per la venda d’aquest títol es destina a projectes de desenvolupament de l’ONG SED   

TUPERA TUPERA. Els Calçotets de l'ós blanc. Barcelona: Andana, 2015. BEBETECA I1 AND

Pobre ós blanc!

No troba els seus calçotets!

-Què et passa?

-li pegunta el seu amic ratolí.

-He perdut els calçotets!

-Com eren els calçotets que portaves avui, ós blanc?

-No me’n recordo...

-No t’hi amoïnis. Els buscarem junts!

-Gràcies ratolí!

Així comença aquesta proposta dels creadors japonesos Tatsuya Kameyama i Atxuko Nakagawa, que treballen junts des del 2002 i han guanyat nombrosos premis  entre els que destaquem el Prix du Livre Jeunesse Marsella per aquest títol que us recomano i que gràcies a Andana editorial trobem publicat en català.

És una història simple, com tantes d’altres on la pèrdua d’una joguina, un xumet, un parent o un amic ens proposa un recorregut de recerca. Tanmateix trobo que la manera com se’ns presenta la història és visualment potent i molt divertida. Veure com dos amics tant diferents com un ós i un ratolí van a la recerca dels calçotets perduts ja és divertit en sí mateix, si a més hi afegim el joc d’encunyats que ens presenta primer el calçotets i després l’animal a qui pertany li afegeix un plus de joc. 

M’ha divertit molt la història i m’ha agradat especialment tota la presentació: el format rectangular i  la qualitat del paper. Finalment què dir-vos de la il·lustració... tan sols convidar-vos a descobrir-la.

Crec que me’l guardaré per alguna sessió de conta-contes. Tinc el pressentiment que ens ho passarem molt bé! 

Infantils recomanats

JEFFERS, Oliver. El Cor i la botella. Algemesí: Andana, cop. 2014. RECEPTES PARES

I1 AND

Àlbum il·lustrat protagonitzat per “una nena, com qualsevol altra, que tenia al cap ple de curiositat per totes les meravelles del món. Imaginava històries sobre les estrelles. Sentia fascinació per la mar...” fins que un dia descobreix que aquell adult –intuïm que és l’avi- que l’ha acompanyada sempre en les seves aventures i guiat la seva curiositat ja no hi és: la seva butaca és buida! I la nena que se sent trista i  insegura decideix “guardar el seu cor en un lloc segur... així que el va posar dins d’una botella i se la va penjar al coll...” Aquest sentiment de dol davant la pèrdua i l’intent d’autoprotegir-se guardant el cor en una botella fan que la vida de la nena continuï sense que senti cap mena d’entusiasme i perdi aquella curiositat que la feia tan especial. Se’n sortirà la nostra nena? continuarà amb el cor a recer de qualsevol sorpresa?

Els que aneu llegint les meves recomanacions ja sabeu que sóc fan absoluta d’Oliver Jeffers; m’agraden els seus dibuixos amb personatges tot just esbossats que es mouen per paisatges treballats o collages i també les seves històries que mostren les emocions i sentiments humans amb una gran subtilesa. 

Us recomano molt especialment aquest àlbum, trobo que és una eina magnífica per a pares i educadors que explica sense gens de morbositat i de manera molt entenedora què passa quan mor un ésser estimat i el dol dels qui queden, especialment si són infants i s'hi ha mantingut una relació d’amor i afecte. No us el perdeu, paraula de bibliotecària!  

RODARI, Gianni. El Hombrecillo de los sueños. Barcelona: Picarona, 2013. RECEPTES PARES I1 PIC Lletra lligada

“El hombrecillo de los sueños... ¡qué tipo tan divertido!

Mientras tú duermes tranquilo, él se sienta, él te mira, él te susurra al oído: “vuela”. Y tú sales volando sin siquiera preguntarte qué cuernos està pasando...”

Així comença aquest deliciós relat de Gianni Rodari que ens parla del sempre fascinant món dels somnis i ens convida a acompanyar el son de l’infant protagonista. Allí ens trobarem amb ovelles que teixeixen somnis, arcs de sant Martí com tobogans, lladregots amb trabucs i tota una sèrie de personatges i situacions on es barregen les pors i la imaginació de l’infant que dorm.

M’ha agradat molt el text rimat, que el fa ideal per ser llegit en veu alta, i les il·lustracions d’Anna Laura Cantone, en tons pastels i plenes de detalls divertits. Que tal si provem de llegir-lo a l’hora d’anar a dormir?

Infantils recomanats

DAYWALT, Drew. El dia que les ceres de colors van dir prou. Algemesí: Andana, cop. 2013.I1 AND

Un dia, a classe, en Duncan anava a treure les ceres de colors i va trobar un munt de cartes amb el seu nom... Amb sorpresa descobreix que les ceres se li han rebel·lat i li han escrit una sèrie de cartes on li exposen les seves queixes: la de color vermell se sent explotada i necessita descansar, la morada -que és molt polida- vol que en Duncan no surti de la ratlla quan la utilitza, la de color beix està trista perquè L’usa poc, la de color gris està exhausta després de ser usada per pintar grans animals, la blanca se sent absolutament ignorada i així successivament totes van posant sobre el paper les seves preocupacions i desitjos. Aconseguiran que els faci cas, se sentiran finalment felices?

Quan he tingut aquest nou àlbum a les mans m’he sentit feliç, ja sabeu que sóc fan de l’Oliver Jeffers i ara tenia molta curiositat per conèixer aquesta nova proposta que compta amb els textos de Drew Daywalt. M’ha semblat una història original i divertida en la que text i il·lustracions es complementen perfectament. He trobat que tota ella ens proposa que mirem la natura amb creativitat, podem pintar-la amb els colors reals, però i si en provem  d’altres què pot passa? igual la nostra capsa de colors té una alegria i ens escriu una carta, ho provem?

Us recomano que vingueu a descobrir-lo perquè estic convençuda que us farà passar una molt bona estona. Obriu i encanteu-vos a les seves planes, cadascuna d’elles amb la carta que cada cera li escriu al Duncan i al costat els dibuixos on s’ha usat, que semblen talment obra de l’infant protagonista. En fi, que m’ha semblat una delícia, paraula de bibliotecària!

Infantils recomanats

SENDAK, Maurice. Allà on viuen els monstres. Pontevedra: Kalandraka, 2014. I 1 KAL

Maurice Sendak  va escriure aquest conte el 1963. Va obtenir premis i reconeixement literari però també va generar polèmica per la manera d’enfocar la història.

La nit que en Max es va disfressar de llop i va fer moltes trapelleries de tota mena, la seva mare li va dir: -MONSTRE!
I en Max va contestar: -ET MENJARÉ!
De manera que la seva mare el va enviar a dormir sense sopar...

Bé, doncs ja coneixeu en Max un nen entremaliat, avesat a fer malifetes i que porta al seu interior una ràbia que no sap com controlar. A través del relat, que barreja la imaginació i la realitat, veurem com en Max aconsegueix desfogar-se, enfrontar-se als seus monstres i dominar-los.

Us el recomano perquè ja és tot un clàssic que no ha perdut gens de vigència, perquè és un cant a la imaginació i ens ensenya que gràcies a ella els infants poden aprendre a tranquil·litzar-se i a controlar les pors quotidianes.

MUNSCH, Robert N. Sempre t'estimaré. Algemesí: Andana, 2013. RECEPTES PARES I1 AND

Una mare va agafar el seu nadó en braços i el va bressolar molt a poc a poc, endavant i endarrere, endavant i endarrere, endavant i endarrere. Mentre el bressolava, li cantava: “Sempre t’estimaré, sempre tindràs el meu amor. Mentre jo sigui amb tu sempre seràs el meu petitó”.

Aquesta història tan tendra d’amor maternal i filial va ser escrita per Robert Munsch  el 1987 i continua tenint la mateixa força i tendresa que quan es va publicar per primera vegada. Si hi ha res que no canvia són els sentiments, l’amor entre una mare i un fill, no us sembla? En aquesta edició l’acompanyen les il·lustracions de Noemí Villamuza, que aconsegueix transmetre’ns la calidesa i la intimitat de la història.

Us la recomano especialment perquè molts de nosaltres som pares i mares, però també fills i filles i ens podem sentir plenament identificats amb l’amor que traspua tot l’àlbum. Feu-li un raconet a la vostra biblioteca: cada vegada que l’obrireu sentireu com el cor us batega més fort i tot de records us venen a la ment!