Comencem l’any inundats de bones propostes: anar al gimnàs, vigilar més
el menjar, iniciar estudis, canviar d’hàbits, es a dir, aconseguir en
definitiva petits reptes que suposem ens faran més feliços. És una mica íntim confessar-nos aquí en un
bloc de la biblioteca, però va, com que a mi em costa poc això us penso dir així, en la intimitat, un dels
meus nous desitjos: VULL LLEGIR MOLT MÉS!!! I evidentment COMPARTIR LES
LECTURES!, Ja que no us passa que quan heu llegit un bon llibre teniu ganes de
explicar-ho perquè voleu que tothom ho gaudeixi com vosaltres??
En aquesta filosofia vull explicar-vos una mica l’últim llibre que he
llegit. Es tracta d’un còmic de Fumio Obata “Casualmente”.
L’autor va néixer a Tokio i va créixer amb la cultura del manga i de
l’anime dels anys 70 i 80. Al 1991 es va traslladar a Anglaterra on viu
actualment. Va estudiar il·lustració i disseny i comunicació a Londres. Entre
2003 i 2008 va treballar per Duran Duran, per a Channel4 i al 2006 es va
unir a l’equip de Redkite Animations a Edimburgo, on va realitzar projectes
conjunts amb DC Thomson. A partir del 2008, quan resideix a la Cité
Internationale de la Bande Dessinée et de l’Ímage a França, s’interessa més per
la novel·la gràfica i els còmics.
La obra que us vull recomanar, com
us deia abans es titula “Casualmente”. Els entesos la qualifiquen a mig camí entre el manga comercial i el
còmic d’autor occidental que utilitza un grafisme simple per explicar una
història complexa. L’obra s’ha publicat
a varis països i la crítica ha estat sempre positiva recolzant aquest
prometedor autor.
La protagonista del llibre és una dona jove, Yumiko, dissenyadora
japonesa que des de fa temps viu a Anglaterra. Comença la història quan rep la
notícia de la mort del seu pare i marxa urgent al Japó a retrobar-se amb la
família pel funeral. Encara que durant
tota l’obra es manté el mateix aire de
desarrelament, perquè hi ha un anar i tornar en el temps a partir dels records,
l’autor ha diferenciat tres parts o capítols.
El primer quan rep la notícia i
ens ensenya la situació (presentació), el segon amb els funerals i la sensació
que totes les costums li són ja alienes, que no van amb ella, fins que pot aconseguir acceptar la situació i plorar la mort del seu pare.
La visita a casa de la mare i la tornada a Anglaterra marquen la tercera
part, el desenllaç del llibre. Aquí pren
molta importància el teatre noh ,drama
musical japonès que es va originar a partir de danses rituals als temples.
Retrobar-se amb un país que costa reconèixer com a propi, intentar trobar la
identitat individual i també social.... Tot un còctel d’emocions que Obata sap
portar magistralment a través de la metàfora en aquest llibre, on l’aspecte
biogràfic és latent. Sens dubte us el recomano. Bona lectura!!
Rosana Villagrasa Andrés
Rosana Villagrasa Andrés
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada