CLOTET, Gina. L'Espera. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2018. I2 TRA
Avui us recomano un àlbum que m’ha captivat des de la portada amb la cara d’una nena i un pardal i que quan l’he obert m’ha enamorat per la bellesa de les seves imatges i de la història que s'hi narra. Comença explicant-nos què espera la protagonista:
“Cada tarda la Joana seia a les escales del portal de casa i esperava en silenci que arribés el seu pardal. Llençava a terra molletes de pa que havia recollit meticulosament durant l’hora de dinar i esperava immòbil, amb els peus molt junts i les mans enganxades als genolls. A cada respiració el cridava amb el pensament. Sempre temia no veure’l mai més, però tot d’una el seu pardal apareixia.”
I continua detallant aquesta trobada entre la nena i el pardal que unes vegades és més llarga i d’altres més curta però en les que la nena ofereix menjar i el pardal va agafant confiança. Això és el que pretén la nena, aconseguir que el pardal s’hi apropi prou com per a capturar-lo. Finalment, però, potser triarà una altra opció?
M’ha agradat molt la manera tan descriptiva com l’autora relata les sensacions i emocions que experimenta la nena durant aquest període d’espera –por, tristor, ràbia, tendresa, amor- i com es traslladen en imatges. He trobat que és un llibre fantàstic per a totes les edats i que igual es pot llegir com una aventura que com un llibre d’autoajuda perquè quan prenen decisions aquestes tenen conseqüències que afecten a la nostra vida i la dels que ens envolten. Crec que això és el que li passa a la Joana que inicia l’espera amb un objectiu i quan pràcticament l’ha aconseguit el canvia perquè s’adona de la infelicitat que causarà.
Us el recomano perquè no és habitual trobar un àlbum infantil que a partir d’un fet concret ens dugui a reflexionar sobre la importància de gaudir de cada moment i de l’experiència que et pot aportar, de meditar abans d’actuar per impulsos o desitjos, i de comentar temes abstractes com la llibertat, l’amor, la voluntat o el respecte.
CRUCHAUDET, Chloé. Escampar la boira. Barcelona: Joventut, 2018. IC JOV
“En Juli és un noiet gairebé com els altres. S’acaba de traslladar i encara no coneix ningú. Aquest matí ha decidit seguir un camí per on no havia passat mai acompanyat per la seva gossa Julieta...”
Així comença aquesta aventura, en format de còmic, que ens explica com el Juli troba una colla d’amics que, també, estan buscant el seu lloc al món i per aquest motiu han construït un “palau flotant” que els ajudi a traslladar-se pel riu a la recerca d’un indret on sentir-se còmodes (us sona? segur que als lectors de Mark Twain sí). Penseu que se’n sortiran? Trobaran un lloc on sentir-se millor?
M’ha agradat el seu sentit de l’humor, desplegat especialment en els diàlegs entre els protagonistes, també el ritme narratiu i l’evolució dels personatges. Llegint-lo us transportareu a les històries que llegíeu de menuts i que tenien com a protagonistes infants agosarats que vivien aventures (Tom Sawyer, Huckelberry Finn) i també pot ser una bona eina per aquells infants que encara no dominen la lectura i el format de còmic els pot ser d’ajuda.
Us el recomano perquè a banda de fer-vos passar una bona estona també us pot donar peu a parlar d’empatia, de com a vegades un canvi de perspectiva ens ajuda a canviar una situació. I ja per acabar poder construir la maqueta del “palau flotant” amb el retallable que conté els llibre i que porta instruccions detallades per a muntar-lo. Rosa Ma Fusté
1 comentaris :
Oh! Gràcies per la teva ressenya. Celebro que t'hagi agradat :)
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada