Avui us recomano un àlbum de l’il·lustrador Federico Delicado que ens convida a fer “un llarg viatge”. En obrir-lo i començar a llegir ens adonem que no es tracta d’un sol viatge sinó de dos que transcorren en paral·lel. Hi trobem una oca i la seva cria que emprenen el viatge migratori que els porta cap a les terres càlides del sud, i a una família que emprèn el viatge a la inversa, d’un territori al sud i en guerra cap al nord.
El viatge, tant el de les oques com el dels humans, estarà ple de dificultats –mal temps, pluja, gana, cansament, enemics, depredadors, etc.- i d’algunes situacions positives, poques –gent que acull i dóna roba i menjar-. Tanmateix: “mentre les oques arribaven a l’estiu del sud i als horitzons oberts... els humans arribaven a l’hivern del nord i als horitzons barrats amb fronteres tancades.”
El relat d’aquest llarg viatge és força realista i el final et deixa francament aclaparat. Tant el text, traduït per Bel Olid, com les il·lustracions, expressives i a la vegada delicades i contundents, ens mostren la cara més crua, real i dramàtica dels refugiats.
Trobo que és una bona proposta per explicar el drama dels refugiats als infants i per iniciar un debat amb els joves. El paral·lelisme de les històries i la força trasbalsadora de les il·lustracions ens pot servir per iniciar una reflexió sobre els drets humans i sobre la solidaritat cap a milions de persones que volen viure una vida digna, en pau i llibertat.
SANNA, Francesca. El Viatge. Madrid: La Petita Impedimenta, 2016. I2 PET
Aquest àlbum premiat amb el Premi Llibreter 2016 també parla dels refugiats. A la contraportada l’autora ens comenta que “al setembre de 2014, quan vaig començar a estudiar il·lustració en el Màster d’Art de l’Acadèmia de Lucerna, ja sabia que volia fer un llibre on s’expliquessin totes aquestes històries. Cada dia apareixen notícies on es parla d’immigrants o refugiats, però poques vegades tenim l’oportunitat d’escoltar les vivències d’aquells que han hagut d’abandonar la seva llar. Aquest llibre és un collage de totes aquestes històries personals i mostra la immensa força dels seus protagonistes”.
L’àlbum comença amb una imatge molt quotidiana, la d’una família gaudint d’un dia de platja, però en girar el full veiem com aquesta felicitat s’esberla per l’esclat de la guerra –simbolitzat per una mena de taca negra amb urpes que ja ha ocupat la pàgina de la dreta i avança cap a l’esquerra. La continuació és tràgica ja que la guerra s’emporta el pare de família i la mare cada dia està més preocupada “fins que un matí, una amiga li va explicar que molta gent marxava. Escapaven cap a un altre país. Un país llunyà amb unes muntanyes molt altes.” I aquí comença el viatge, que espero que aneu descobrint tot llegint el llibre.
Us el recomano perquè m’ha colpit profundament. És un àlbum que impressiona per la força de les seves imatges i per tot allò que explica i que ens fa comprendre millor la duresa del viatge que emprenen moltes persones fugin de la crueltat de la guerra i buscant futur per als seus fills i filles.
He trobat a Internet un material que pot ser molt útil si voleu treballar aquest àlbum a les aules de Primària. Es tracta d’uns retallables que us permetran muntar diversos escenaris del viatge i el Treball final de Grau en Mestra d’educació primària, de Raquel Vidal Melià, que l’analitza i fa propostes educatives.
-Vejam, quant de temps fa que estàs sol? -Em penso que un mes... -Que saps on poden ser els teus pares? -Sí, és clar que sí. -Ah... i com podríem localitzar-los? -No pot ser Aquest és l’inici d’un àlbum magnífic que no us deixarà indiferents. Ha guanyat el VII Premio Internacional Compostela de álbum ilustrado per la seva qualitat i originalitat.
És un àlbum on text i il·lustració es fusionen i complementen, tal i com va explicar el jurat del premi: és un llibre per pensar i sentir, amb capacitat per despertar consciències i ser provocador alhora que esperançador; un llibre que farà dubtar als seus lectors sobre on comença la realitat i on acaba la fantasia.
El protagonista es diu Ícar, com el personatge de la mitologia grega, però és un nen que han portat a un centre d’acollida perquè aparentment no hi ha cap adult que en tingui cura. Quan li pregunten si hi ha cap adult que se’n pugui fer càrrec ell respon No passi ànsia, no estic pas sol. I és que l’Ícar sap que els seus pares s’han transformat en ocells i han marxat, però tornaran a buscar-lo i si ell ja s’ha transformat marxaran tots junts. Clar que aquesta resposta no sembla massa realista, veritat?
M’ha agradat molt l’originalitat de la història, l’esforç que ens demana a l’hora de respondre els interrogants que ens presenta, evidentment l’homenatge metaliterari –a Kafka-, però sobretot m’he enamorat de la il·lustració. He trobat perfecta la manera com explica la història, com juga amb els colors lluminosos de la presentació i transformació dels pares i els colors més apagats amb que retrata la diguem-ne realitat.
És una joia, no us la perdeu! (paraula de bibliotecària)