Infantils recomanats

GIDALI, Orit. La Nuna sap llegir la ment. Barcelona: BiraBiro, 2016. RECEPTES PARES

I1 BIR

“Un dia, en tornar a casa de l’escola, la Nuna va explicar a la seva mare que un nen li havia dit: Tens cames de flamenc. Tot i que no sabia ben bé què era un flamenc, es va sentir insultada. La seva mare li va fer una abraçada molt forta i de seguida es va posar a buscar per la prestatgeria. On deuen ser aquelles ulleres màgiques?”

I és que la mare de la Nuna té un recurs fantàstic per “als dies que no són gens màgics” unes ulleres que permetran a la protagonista veure el que la gent diu però també el que pensa, perquè “les persones no sempre diuen el que pensen o pensen el que diuen que pensen o diuen el que pensen que diuen”. Complicat, veritat? Doncs per això ens calen unes ulleres màgiques, per aprendre a desxifrar les complexitats i contradiccions de la comunicació humana i per tant de les relacions personals.

M’ha agradat molt la manera senzilla i original d’explicar-nos l’entrellat de la comunicació, amb uns textos breus i unes il·lustracions que ens van mostrant els diàlegs en forma de bafarades diferents en funció del que es diu o el que es pensa –les del pensament són com bombolles tornassolades- 

Us recomano que compartiu la història en família ja que a banda de resultar entretinguda i visualment agradable també us pot donar peu a parlar de com ens comuniquem. El fet de parlar-nos és tan habitual que potser no hi donem la importància que es mereix i a banda de servir per comunicar-nos, intercanviar opinions, etc. també pot generar situacions divertides i de vegades conflictives.  I vosaltres, ja teniu les vostres ulleres màgiques?

Tastet