Infantils recomanats

DENEUX, Xavier. El Gato con botas. Barcelona: Combel, 2016. I1 COM

DENEUX, Xavier. La Blancaneu. Barcelona: Combel, 2016. I1 COM

L’editorial Combel dintre de la seva col·lecció Rincón de cuentos ens proposa una adaptació de contes clàssics per a infants a partir de 3 anys.

Es tracta d’una col·lecció en fulls de cartró, fàcilment manipulables per les mans dels més petits, que a més inclou formes en relleu i colors vistosos que la fan més atractiva. Avui us recomano La Blancaneu i El gato con botas, dues històries molt i molt conegudes però que continuen sent sol·licitades pel públic infantil i que als pares ens transporten a la nostra infantesa, quan érem nosaltres qui demanàvem que ens narressin els contes. Les històries estan simplificades i narrades amb textos breus, però mantenen els fets originals. 

Si sou amants dels contes tradicionals i teniu fills petits és una bona opció per introduir-los en aquestes històries. Segur que hi passareu molt bones estones!

BRENMAM, Ilan. Juguem? Barcelona: Animallibres, 2017. MARES I PARES I1 ANI

Ilan Brenman és psicòleg i autor de llibres infantils de gran èxit com Les princeses també es tiren pets. Rocío Bonilla és llicenciada en Belles Arts i CAP  en Pedagogia. Va iniciar la seva trajectòria en el món de l’àlbum il·lustrat el 2010 i de llavors ençà ha publicat 5 títols que han estat molt ben rebuts. 

L’àlbum que avui us recomano és una obra conjunta que m’ha agradat molt i ara us explico el perquè. Es tracta d’un àlbum perfectament encaixat on el minimalisme del text d’Ilan Brenman troba en l’exuberància de les il·lustracions de Rocío Bonilla l’aliat perfecte. Tracta un tema de rabiosa actualitat, la influència de la tecnologia en les nostres vides i especialment l’impacte en els nens en àmbits com els del joc, la relació amb la família o amb els amics. 

Us el recomano molt especialment perquè aconsegueix fer-nos reflexionar sense grans parrafades ni moralismes, simplement amb preguntes breus o mostrant situacions quotidianes on el Pere, l’infant protagonista, es interpel·lat per familiars o amics que el conviden a jugar mentre ell està totalment absort en la tauleta o el mòbil. L’efecte es reforça en la il·lustració grisa de l’infant i el món de colors que envolta els altres.

Al final trobem unes reflexions de l’autor, com: La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat. Hi esteu d’acord?