Infantils recomanats

BRENMAN, Ilan. La Nena huracà i el nen esponja.Barcelona: Animallibres, 2018. MARES I PARES I2 ANI

“Ella va néixer un matí de tempesta... Va néixer amb els ulls oberta, vius i inquiets. La seva boca es movia sense parar buscant confort al pit calentó i segur de la mare.

Des de ben aviat, tothom va descobrir la força del vent als pulmons de la nena huracà.”

“El nen esponja va néixer un dels dies més calorosos de la història. Va néixer amb els ulls tancats i el cos arrupit. Quan va mirar la mare per primera vegada, va imitar el seu somriure tímid.”

Bé, ja coneixeu els dos protagonistes d’aquest àlbum, tots dos ben diferents i amb qualitats gairebé oposades: una és un belluguet que no pot parar quieta i l’altre és tímid i reposat. Cap a la meitat de l’àlbum tots dos es coneixeran al parc i passat un primer moment de sorpresa davant de la diferència de caràcter i d’interessos què penseu que passarà? Trobaran algun interès en comú? Es faran amics? O la diferència els allunyarà?

Us recomano la lectura de l’àlbum i sobretot que us fixeu en les il·lustracions que remarquen les diferències de caràcter de tots dos. A les que tenen com a protagonista la nena huracà hi trobarem dinamisme i multitud de detalls, a les del nen esponja tot sembla més estàtic. Us animeu a fer-hi una ullada? 

BLANCH, Ignasi. Veïns. Barcelona: Babulinka, 2018. MARES I PARES I1 BAB

Àlbum il·lustrat protagonitzat per un nen i una nena, els veïns del títol, que  comparteixen les dobles pàgines del llibre –el nen a l’esquerra i la nena a la dreta-. Tot sembla anar la mar de bé, cadascun d’ells viu feliç dibuixant allò que més li agrada i amb els seus colors preferits, però un dia algunes flors i animals es traslladen de pàgina creant moments de confusió i conflicte. S’ha iniciat una batalla per l’espai i pels colors! Com s’acabarà? Recuperarà cadascú el seu espai? Hi ha d’altres opcions com la de col·laborar?

Us recomano que us endinseu en les pàgines de Veïns, són un esclat de creativitat, imaginació i color. He quedat bocabadada davant de les pàgines il·lustrades per Ignasi Blanch, de qui ja us he recomanat altres títols, i Anna Aparicio. Al final del llibre, a la contraportada unes recomanacions per treballar-lo, de les que copio un fragment:

“Hi ha diferents maneres de veure les coses. I no sempre hi ha una sola forma d’interpretar-les. La interpretació que nosaltres els donem depèn de moltes circumstàncies: experiències prèvies, cultura, estat d’humor...” Hi esteu d’acord? 

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

EVE, Rosie. Quan el glaç es fon. Barcelona: Zahorí Books, 2018. I Natura

“Benvingut a l’Àrtic. Un indret de mar, glaç i cel, situat a l’extrem més al nord del nostre planeta. La Terra s’està escalfant i les glaceres es fonen...”

Així comença aquest àlbum - primer títol de la col·lecció “Animals contra el canvi climàtic”- protagonitzat per un petit ós polar que per culpa d’una glacera que es trenca queda separat de la seva mare. En un primer moment s’espanta moltíssim però recorda que la seva mare sempre li diu que el sol surt cada matí i pensa en seguir el camí del sol per anar a trobar-la. Nosaltres, els lectors, l’acompanyarem en aquest viatge com uns observadors privilegiats –l’observem com si fóssim ocells, des del cel, però també des del fons del mar- en unes il·lustracions espectaculars però també preocupants –els edificis submergits que ens parlen de la pujada del nivell del mar-.

M’ha agradat molt l’àlbum i la manera d’explicar la història, una història que ja comença a les guardes amb aquest camí de petjades grans i petites, unes al costat de les altres, i que són el primer contacte amb els protagonistes. També per les il·lustracions, que juguen amb diferents perspectives per oferir-nos un relat que va més enllà del text. Al final trobem un apèndix que ens parla de l’Àrtic, d’on prové la paraula, qui hi viu i les conseqüències de l’escalfament global.

Us el recomano perquè és una història tendra i emotiva, també plena d’esperança i amb final feliç –no sempre és així a la realitat- que ens pot ajudar a explicar als més menuts fenòmens com l’escalfament o el canvi climàtic.

TIMMERS, Leo. Una Casa per a en Tom. Barcelona: Animallibres, 2018. I1 ANI

En Tom és un gat casolà, no ha sortit mai a jugar al carrer, prefereix mirar per la finestra i tafanejar, però la seva amiga Vera li proposa jugar a “tocar i parar”. La proposta li sembla molt divertida i en Tom es deixa portar pel joc i l’aventura i surt a empaitar-la. Tanmateix la Vera, que és una papallona, és molt ràpida i quan en Tom s’adona que és molt tard i vol tornar a casa, la seva amiga ha desaparegut i ell està ben perdut. Corre per tota la ciutat, amunt i avall, fins que acaba ben marejat i pensant que ha perdut la seva casa per sempre més. Busca refugi per passar la nit i després d’uns quants desencerts en troba un; al matí següent coneix a d’altres gats i els parla de la seva aventura i de les ganes de tornar a casa. Ells el duen al parc perquè saben que la Vera hi serà i a partir d’aquí comencem el retorn a la casa... La trobarà?

El text és molt breu, com a màxim quatre línies en cada doble pàgina, i el protagonisme el tenen les il·lustracions: càlides, plenes de detalls –les expressions dels gats són genials- i ens aporten més informació no escrita, per exemple sabem que la família del Tom està preocupada perquè hi ha un munt de cartells amb la seva foto, explicant que s’ha perdut i amb un número de telèfon.

Us el recomano per als més petits, a banda de passar una estona divertida podem comentar amb ells com és de fàcil perdre’s quan s’està immers en un joc, de les dificultats de tornar a casa i sobretot fixar-nos en tots els detalls que l’autor incorpora a cada il·lustració.

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

DELACROIX, Sibylle. Grans de sorra. Barcelona: Juventud, 2018. I1 JOV

Aquest àlbum sembla que m’ha vingut a les mans expressament per parlar-vos de la fi de l’estiu, del món feliç de les vacances –especialment les infantils- del sol, del mar i dels jocs que ens hi ha acompanyat. Sí, ja sé que les vacances també poden ser a la muntanya però permeteu-me que com enamorada del mar prefereixi parlar-vos d’aquestes i amarar-vos de salobre.

L’àlbum comença amb una imatge una mica trista, el pare descarregant maletes i un nen i una nena amoïnats perquè han de tornar a la quotidianitat. La nena, però, es treu la sandàlia i descobreix que hi porta  enganxada un munt de sorra. No és moment de llençar-la sinó de sembrar-la i fer que en neixin: “potser un camp de para-sols que saludin el sol? O potser un bosc de molinets de vent que empenyin els vaixells... I per què no un castell ben resistent, un que la marea no se l’emporti.” I de la mateixa manera que els grans de sorra s’escolen entre els dits, també ho fan tots els records i vivències acumulats durant l’estiu i sense adonar-se’n arriba també l’hora d’anar a dormir.

Us recomano aquest àlbum magnífic, ple de tendresa i de sensibilitat. Descobriu-ne les il·lustracions, que només amb tres colors: llapis de grafit, blau i groc, i les seves línies suaus ens evoca tot un món. Proveu a llegir-lo, als petits, a l’hora d’anar a dormir; estic segura que els consolarà de l’acabament de l’estiu i els farà pensar en una nova collita de grans de sorra. I a vosaltres us enamorarà, paraula de bibliotecària!

BONILLA, Rocio. La Muntanya de llibres més alta del món. Barcelona: Animallibres, 2017. I1 ANI

Rocío Bonilla és una autora i il·lustradora que ja us he recomanat en d’altres ocasions. M’agrada molt el seu estil de traços arrodonits i de colors suaus, amb personatges molt expressius i un munt de detalls que conviden a aturar-te en la contemplació de cadascuna de les il·lustracions.

Avui us la recomano doblement perquè aquest darrer àlbum és un homenatge a la lectura i al seu poder per fer-nos créixer. El seu protagonista, l’Enric, està convençut  que ha nascut per volar, però per més que s’hi entesta no ho aconsegueix fins que un dia, la seva mare li diu que “hi ha altres maneres de volar” i li posa un llibre a les mans. En un primer moment l’Enric no entén res però després s’asseu al jardí i comença a llegir; li agrada tant que n’agafa un altre, de llibre, i un altre més. Comença a devorar llibres sense parar i s’adona que com més en llegeix més ràpid va i més coses descobreix i aprèn. I és clar en llegeix tants i tants que aconsegueix fer la muntanya de llibres més alta del món.

Ja us he dit que la història és un homenatge a la lectura que no s’acaba en la història sinó que continua en les il·lustracions que fan el seu propi homenatge a grans obres del cinema (mireu si hi reconeixeu a King Kong)  i de la literatura (El llibre de la selva, El baró rampant, per exemple).

Tant si sou fans, com jo, de l’autora com si encara no la coneixeu us animo a descobrir-la. Us farà passar estones fantàstiques plenes d’aprenentatge, de diversió i potser us farà venir ganes de fer la vostra pròpia muntanya de llibres!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

CABO, Toni. El Llarg viatge de Nanuq. Barcelona: Animallibres, 2017.  MARES I PARES I1 ANI

“Era la primera vegada que l’osset Nanuq es quedava tant de temps sol en aquella cova. Ara li semblava tan gran!

Feia dies que la mare no tornava. Les nits, d’aquell hivern, eren llargues i fredes...”

Així comença la història de l’osset Nanuq -nom que seria l’equivalent a ós polar en la llengua inuit- que finalment decidirà abandonar la cova i iniciar el llarg viatge de què parla el llibre. Serà un viatge d‘iniciació en el que Nanuq només comptarà amb la companyia d’una maleta on ha guardat el seu bé més preuat, allò que més s’estima, i que malauradament perdrà en un accident. El viatge estarà ple d’aventures i descobertes que aniran fent créixer el protagonista i li mostraran el món que l’envolta.

M’ha agradat molt aquest àlbum, d’edició acurada, il·lustració atractiva i missatge esperançador, però molt especialment la sorpresa final: la carta que  trobarem al final del llibre i que és allò que més s’estima en Nanuq. Crec que us arribarà al cor!

L’àlbum va guanyar el I Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat  Consorci Ribera Valldigna, instaurat en el marc dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, el 2016. 

MCCARNEY, Rosemary.  On viuré?  Barcelona: Joventut, 2017. I 34 MCC

Les guerres i els conflictes armats provoquen destrucció i mort però també fan que  moltes famílies s’hagin de desplaçar deixant les seves cases, ciutats i països a la recerca de seguretat per ells i els seus éssers estimats. Aquest àlbum ens acosta a aquesta realitat fent èmfasi en la vulnerabilitat dels infants. Tanmateix aquests tot i tenir una vida molt dura i plena d’interrogants, són capaços de trobar alguns moments per jugar i fer amics així com  l’esperança de trobar una nova llar en algun lloc del planeta.

Aquest àlbum és com un recull de fotos amb textos breus, d’una o dues línies, que ens mostra com de difícil i desesperada pot ser la vida d’un refugiat. Ara que malauradament és un tema de rabiosa actualitat ens pot servir per reflexionar i també per tractar el tema amb els infants.

Finalment dir-vos que els beneficis obtinguts per la venda del llibre seran donats a programes per a nens refugiats d’arreu del món.

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

VEILLÉ, Éric.  La Mama va a l'escola. Barcelona : Blackie Books, 2017.  MARES I PARES I1 BLA

Ja tornem a ser al setembre, les vacances d’estiu són a punt d’acabar-se i arriba l’hora de tornar a l’escola. Tanmateix hi ha infants per als qui aquesta serà la seva primera vegada ja que encara no s’han estrenat com a alumnes. Totes les novetats se’ns fan una mica difícils però aquesta, que comporta la separació dels pares durant un període de temps, és especialment complicada. Per això m’ha agradat la proposta de Blackie books que ens presenta aquest primer dia amb força dosis d’humor.

Està narrat en primera persona, amb la veu de la nena protagonista, que ens va explicant la seva arribada a l’escola acompanyada per la seva mare, com entren a l’aula i es troben amb altres infants i amb la mestra. Tots els infants estan tristos i ploren perquè se senten abandonats pels seus pares així que la nostra protagonista decideix posar en pràctica tota una sèrie de maniobres -la tècnica de la paparra, del bebè orangutan, del gat salvatge...-per evitar que la seva mare marxi. Finalment la seva mare es queda a l’escola, però segur que ha estat una bona idea?

Us el recomano perquè crec que serà una bona manera d’explicar als menuts què és això de l’escola, que sàpiguen què hi trobaran i perdin la por a trobar-se en un espai desconegut, i tot això narrat de manera propera i il·lustrat amb molta gràcia.    

BONILLA, Rocio. Germans! Barcelona: Animallibres, 2018.  MARES I PARES I1 ANI

Rocio Bonilla és una autora i il·lustradora d’àlbums infantils que ja us he recomanat en d’altres ocasions. M’agrada la seva frescor i les propostes imaginatives i tendres que fa al voltant de la criança, de la relació entre mares i fills/filles o entre d’altres membres de la família.

Avui us recomano el darrer llibre que he tingut a les mans i que tracta el tema de les relacions o rivalitat entre germans. És un tema que ja he vist tractat en d’altres àlbums, però en aquest m’ha agradat especialment que tingui les dues versions, la del germà petit i la de la germana gran. Cadascun ens explica el perquè de la seva rivalitat o dels seus desencontres i així per al lector és molt fàcil empatitzar i entendre els motius de cadascun dels germans protagonistes.

M’ha agradat molt el tractament divertit i alhora tendre d’aquesta relació fraternal i evidentment les il·lustracions que l’acompanyen. Trobo que pot ser una eina fantàstica per a pares i educadors ja que els pot ajudar a resoldre baralles i explicar que el món no és només tal i com el veiem nosaltres sinó que també hi ha les mirades dels altres i que aquestes poden ser iguals o diferents a la nostra. No us el perdeu, us agradarà, paraula de bibliotecària!  

Infantils recomanats

DENEUX, Xavier. El Gato con botas. Barcelona: Combel, 2016. I1 COM

DENEUX, Xavier. La Blancaneu. Barcelona: Combel, 2016. I1 COM

L’editorial Combel dintre de la seva col·lecció Rincón de cuentos ens proposa una adaptació de contes clàssics per a infants a partir de 3 anys.

Es tracta d’una col·lecció en fulls de cartró, fàcilment manipulables per les mans dels més petits, que a més inclou formes en relleu i colors vistosos que la fan més atractiva. Avui us recomano La Blancaneu i El gato con botas, dues històries molt i molt conegudes però que continuen sent sol·licitades pel públic infantil i que als pares ens transporten a la nostra infantesa, quan érem nosaltres qui demanàvem que ens narressin els contes. Les històries estan simplificades i narrades amb textos breus, però mantenen els fets originals. 

Si sou amants dels contes tradicionals i teniu fills petits és una bona opció per introduir-los en aquestes històries. Segur que hi passareu molt bones estones!

BRENMAM, Ilan. Juguem? Barcelona: Animallibres, 2017. MARES I PARES I1 ANI

Ilan Brenman és psicòleg i autor de llibres infantils de gran èxit com Les princeses també es tiren pets. Rocío Bonilla és llicenciada en Belles Arts i CAP  en Pedagogia. Va iniciar la seva trajectòria en el món de l’àlbum il·lustrat el 2010 i de llavors ençà ha publicat 5 títols que han estat molt ben rebuts. 

L’àlbum que avui us recomano és una obra conjunta que m’ha agradat molt i ara us explico el perquè. Es tracta d’un àlbum perfectament encaixat on el minimalisme del text d’Ilan Brenman troba en l’exuberància de les il·lustracions de Rocío Bonilla l’aliat perfecte. Tracta un tema de rabiosa actualitat, la influència de la tecnologia en les nostres vides i especialment l’impacte en els nens en àmbits com els del joc, la relació amb la família o amb els amics. 

Us el recomano molt especialment perquè aconsegueix fer-nos reflexionar sense grans parrafades ni moralismes, simplement amb preguntes breus o mostrant situacions quotidianes on el Pere, l’infant protagonista, es interpel·lat per familiars o amics que el conviden a jugar mentre ell està totalment absort en la tauleta o el mòbil. L’efecte es reforça en la il·lustració grisa de l’infant i el món de colors que envolta els altres.

Al final trobem unes reflexions de l’autor, com: La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat. Hi esteu d’acord?

Infantils recomanats

MULLER, Gerda. El Meu hort. Barcelona: Animallibres, 2017. I Natura

“La Sofia viu en una gran ciutat. Les verdures que coneix són les que veu al supermercat del barri...” Aquest és l’inici d’una proposta lúdica i educativa per acostar els infants al món de l’horticultura i ensenyar-los com es conreen les verdures amb les que ens alimentem. Malauradament hi ha molts infants, que viuen en entorns més urbans, que les verdures tan sols les veuen en les safates del supermercat i no han vist ni han tingut possibilitat de conèixer el seu medi natural ni tampoc com es conreen. Aquest llibre és una molt bona oportunitat de donar-los a conèixer l’hort de la mà d’una nena, la Sofia, a qui l’avi ensenya com plantar i tenir cura d’un hort. A través de les seves experiències coneixerem l’evolució de les plantes des que són llavors, els beneficis i plagues causats pels insectes i l’estacionalitat dels productes.

M’ha agradat molt aquesta proposta que pot tenir diferents nivells de lectura i per tant pot acompanyar l’itinerari lector tal i com escriu la Glòria Gorchs a Faristol i que va acompanyada d’unes fantàstiques i realistes il·lustracions que ens presenten el treball al camp, les eines que s’utilitzen i també un glossari / índex per si volem anar directament a buscar una informació concreta. M’ha semblat interessant que a les guardes hi hagi les vuit famílies de verdures emmarcades en cercles i que faciliten molt l’explicació.

En resum un llibre ideal per tenir a la biblioteca ja sigui la de l’escola, la del municipi o la personal. Segur que us acompanya tota la vida!

LAWSON, Jonarno. Un camí de flors. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2017. I1 ZOR

Àlbum sense text que ens narra la tornada a casa d’una nena amb el seu pare. Una nena que porta un anorac vermell, com si es tractés d’una mena de Caputxeta moderna, i a qui el pare absort en les seves preocupacions diàries o les converses amb el mòbil presta poca atenció. Llavors la nena es distreu collint les flors que va trobant pel camí, que emergeixen als llocs més insospitats, entremig de les rajoles, del ciment i amb les que anirà obsequiant aquells qui es troba pel camí fins arribar a casa on n’oferirà a la mare i els germans. Al final n’hi quedarà una que es posarà a l’orella tal i com el pare ha portat el mòbil durant la major part de la passejada.

L’editorial explica que la història està inspirada en una passejada de l’autor amb la seva filla: :«Shopie regalant flors, trobant color i vida en un món gris; ella no semblava ser conscient del que estava fent, i això també era important. Vaig adonar-me que seria un llibre preciós, sense necessitat de paraules». I la veritat és que ho ha aconseguit. Ens ha regalat un llibre ple de sensibilitat al que hi podem posar el text que creguem oportú en cadascuna de les lectures que en fem, que ens emociona perquè va directament al cor, sense caure en el sentimentalisme, i omple el nostres ulls amb la bellesa de les seves il·lustracions. No us el perdeu, paraula de bibliotecària!

WILLIAMS, Kristjana S. El jardí de les meravelles. [S.l.] : Flamboyant, 2016. I 59 WIL 

Aquest àlbum de gran format ens proposa conèixer cinc dels hàbitats més espectaculars del nostre planeta: la selva amazònica, el desert de Chihuahua, la Selva negra, les muntanyes de l’Himàlaia i la gran barrera de Corall. A través de les seves pàgines hi descobrim la fauna que habita en cadascuna i les seves particularitats.

Està recomanat per a infants d’entre 9 i 12 anys però crec que tots podem gaudir de les seves fantàstiques i acolorides  il·lustracions, en un format que permet que t’hi capbussis i que tinguis la sensació de trobar-te immers en cadascun dels hàbitat proposats. 

Què us sembla, anem a veure món?

Infantils recomanats

PETIT, Cristina. Digue-l'hi a la mare, digue-l'hi al pare. Barcelona: Animallibres, 2016. RECEPTES PARES I2 ANI

“Avui fa un diumenge de pluja i toca quedar-se a casa. 

Bé!, pensa la mare, que té molta feina per fer i ha d’acabar el llibre.

Bé!, pensa el pare, que ha d’arreglar una pila de coses i llegir el diari

Malament!!!, pensa en Martí, que volia sortir a jugar.”

I és clar el Martí vol jugar i distreure’s però els pares estan tan enfeinats que el van enviant d’un a l’altre cada cop que pregunta si pot fer alguna cosa. Evidentment acabaran per adonar-se que fa estona que ni senten ni veuen al Martí i s’emportaran una bona sorpresa amb tot el que ha anat fent ja que cap dels pares li deia que No podia fer res del que anava proposant.

M’ha divertit aquest àlbum il·lustrat que he trobat que planteja el tema de l’educació del fills amb humor. Quan som pares i mares ens adonem que cal marcar uns límits, tot educant i estimant; la seva energia inesgotable acaba amb la nostra i agraïm espais de desconnexió, però per això som dos i si un és relaxa l’altre ha d’estar al cas, cosa que no passa amb els pares protagonistes.

Crec que pot ser recomanable fer-ne una lectura en família, reflexionant sobre les diverses situacions i divertint-nos amb les il·lustracions, pintades a l’aquarel·la, que retraten als protagonistes en diversos moments del dia.

MAZO, Margarita del. Les Ulleres de veure-hi. Fraga: La Fragatina, 2014. RECEPTES PARES I2 FRA

Àlbum il·lustrat protagonitzat per Carlitos, un noiet que només pensa en la Inés, una nena que va a la mateixa escola. Ell mira d’arribar-hi abans per tal de sortir-li al pas i que ella el vegi, l’acompanya fins a la classe, obrint-li les portes i intenta que s’hi fixi de totes passades, però no hi ha manera. Un dia la Inés diu que li han de posar ulleres i el Carlitos s’emociona pensant que ara sí que el veurà. Penseu que anirà així o que ens quedarem amb un pam de nas?

Us recomano que descobriu aquesta tendra història d’amor i desamor, amb unes il·lustracions, de Guridi, de traç simple i molt expressives que reflecteixen la personalitat i les emocions del protagonista. 

M’ha agradat aquesta història que ens arriba al cor, amb un protagonista que t’atrapa per la seva voluntat, la seva imaginació i tendresa. De vegades ens passa com a ell, ens fixem en qui no ens veu i no ens adonem que tot just al costat o ben a prop tenim qui sí que ho fa. Potser li haurem de demanar unes ulleres per veure-hi, no? 

Infantils recomanats

TALLEC, Olivier. Feliu: rei de les ovelles. Barcelona: Animallibres, 2015. RECEPTES I1 ANI LLETRA PAL

“Bufava tal vent que en Feliu, al prat, rei de les ovelles quedà coronat.” I en trobar-se amb la corona al cap va pensar que li calia un ceptre per governar i un tron per seure-hi amb majestat, i... tot un seguit de coses que ens van mostrant la història de l’ambició reial d’en Feliu, dibuixat en un quadre a la portada talment com si fos Lluís XIV, de qui recordem el seu poder absolut.

M’ha agradat la manera d’explicar aquesta història circular amb un rodolins, que estic segura que agradaran als petits amants de repeticions i de la musicalitat de la llengua, i unes il·lustracions d’aparença simple però que ens mostren perfectament l’evolució del protagonista. M’ha enamorat especialment l’expressivitat de la cara del protagonista!

Us recomano aquest àlbum per fer-ne una lectura en veu alta i compartida en família ja que estic segura que a banda de fer-vos passar una molt bona estona, en podreu treure molt de profit. Ens pot servir per parlar de l’ambició, del poder, d’història i aportar-nos ensenyances futures ja que: “Bufava un tal vent que en Feliu, al prat, de nou en ovella quedà transformat.”  

MAZO, Margarita del. El Ramat. Fraga: La Fragantina, 2016. RECEPTES PARES I1 MUL

“Ser ovella és fàcil. Tot el que hem de fer és passejar, menjar, dormir i ajudar a dormir. Tothom té assignat un ramat d’ovelles propi. I a en Miquel li ha tocat el meu. Ens crida quan no pot dormir. I tot el que hem de fer nosaltres és saltar la tanca.” Ja veieu que és una feina ben senzilla, no cal pensar, només cal fer el que diu el manual, estem d’acord en que potser és una mica cansat, però els problemes de veritat arriben quan al ramat hi ha una ovella negra que no vol saltar. I això és el que li passa al ramat que dóna títol a l’àlbum, ja que l’ovella número Quatre està cansada de saltar i no hi ha manera ni d’obligar-la ni de convèncer-la que modifiqui la seva actitud. Hi podrà fer res en Miquel, el noi a qui han d’ajudar a dormir?

M’ha divertit molt la història que narra l’àlbum i que està explicada des del punt de vista del ramat fins a la sorpresa final. Els textos breus estan acompanyats per unes il·lustracions de traç aparentment senzill però molt expressiu i que des de diferents perspectives també va narrant la història.

Us el recomano molt perquè aparentment és un relat simple però se n’hi pot treure molt de profit i a més us encantarà l’expressivitat del dibuix i la sorpresa final que no vull descobrir de cap manera. Apa, preneu el llibre, obriu-lo i descobriu-hi tot el que s’hi amaga!

Infantils recomanats

CANAL, Eulàlia. Els Fantasmes no truquen a la porta. Barcelona: Animallibres, 2016. RECEPTES PARES I1 ANI

L'ós i la marmota són molt amics, “es troben cada tarda. Juguen als dards i a trobar tresors amagats... Una tarda freda com un glaçó. L’Ós va anunciar amb un somriure: -Avui vindrà l’Ànec a jugar amb nosaltres. A la Marmota no li agradava l’Ànec” i s’inventarà de tot per tal de treure’l del mig i no haver de compartir a l’Ós amb ell, però de vegades les coses no ens surten tal i com voldríem... Teniu curiositat per saber si al final tots tres seran amics? O qui són els fantasmes del títol? Doncs vinga agafeu el llibre, obriu les seves pàgines i descobriu aquesta preciosa història d’amistat.

Us la recomano perquè és una història plena de sensibilitat, que en llenguatge planer i una mica d’humor ens parla de relacions, de gelosia i d’amistat. Les il·lustracions de Rocío Bonilla arrodoneixen el conjunt, és fantàstic descobrir en les expressions dels protagonistes els diversos sentiments que experimenten. Trobo que és ideal per explicar als més petits la importància de superar els petits conflictes que sorgeixen entre amics i comentar que un amic no es té en exclusiva i que com més amics es tenen més divertit i enriquidor pot ser tot. 

DAMM, Antje. La Visita. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2016. RECEPTES PARES I1 TRA

“L’Elisa era poruga. Tenia por de les aranyes, por de les persones i, fins i tot, por dels arbres. Per això sempre es quedava a casa. Dia i nit. I com que li agradava tenir-ho tot ben net i ordenat, cada dia netejava tota la casa. A vegades també obria una finestra per deixar entrar aire fresc. Una vegada succeí quelcom increïble. Una cosa ben estranya va entrar volant per la finestra i va anar a aterrar directament als seus peus...” La primera reacció de l’Elisa davant d’aquest fet imprevist és la de tenir molta, molta por, tanta que no pot aclucar l’ull en tota la nit. Tanmateix l’endemà al matí truquen a la seva porta i això capgirarà tota la seva vida.

M’ha agradat molt la història perquè és molt tendra i ens arriba directament al cor i també les il·lustracions que barregen pintura i collage i ens mostren l’evolució de la història i com la llum i el color van entrant a la casa per eliminar tants grisos i negres i omplir-la de vida.

Us el recomano molt especialment perquè és un conte que ens parla del valor i la importància de la comunicació i del contacte humà i ho fa d’una manera entenedora i visualment impactant. Tots tenim por en molts moments de la nostra vida i aquest títol pot ser una eina fantàstica per treballar-la i per assumir-la!

Infantils recomanats

BONILLA, Rocio. De quin color és un petó? Barcelona: Animallibres, 2015. RECEPTES PARES I1 ANI

A la Mònica, més coneguda com a Minimoni, li agrada molt pintar i no té cap dubte a l’hora de pintar cels blaus, marietes vermelles o plàtans grocs, però un dia es troba que vol pintar petons i no sap de quin color són. Comença per repassar els colors bàsics com el vermell o el groc però topa amb alguns dubtes:

“el podria pintar vermell com la salsa dels espaguetis... Definitivament, No! Diuen que el vermell és el color de quan estàs empipat, i no fas petons... quan estàs EMPIPAT!

“Groc? M’encanta el color dels gira-sols... i de les bones idees. Perquè les bones idees són grogues, oi? Però tot i que els petons són dolços com la mel... NO m’agraden les ABELLEEEES!!!

Així que la nostra Minimoni després de pensar en un munt de colors es troba en un atzucac i recorre a la seva mare per preguntar-li de quin color són els petons? Ho descobrirà?

M’ha agradat molt aquesta nova proposta de Rocio Bonilla, de qui ja us he recomanat d’altres títols com Cara de pardal. He trobat que és una història narrada amb intel·ligència, que combina perfectament  text i il·lustració i que a més ens serveis per explicar colors, emocions i donar resposta a algunes d’aquelles preguntes que els nostres petits curiosos sempre tenen a punt. He trobat també interessant aquesta sèrie de preguntes amb que la protagonista s’adreça als lectors com per fer-los participar de la narració i la barreja tipogràfica -lletra lligada, lletra de pal, majúscules, minúscules, etc.-

Finalment l’última pàgina ens permet pintar el color dels nostres petons tot convidant als infants a fer ús de la seva creativitat. I vosaltres ja sabeu de quin color són els vostres petons?

COMELLES, Salvador. Bona nit, poemes per a l’hora d’anar a dormir. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2016. I Poesia 

Moltes famílies aprofiten l’hora d’anar a dormir com un moment de lectura, de compartir un conte amb els menuts de la casa. Avui us vull proposar que compartiu un poema, és més breu però igual de divertit i a més podreu practicar la lectura en veu alta i l’entonació. Si us agrada la idea us proposo que descobriu aquest recull de poemes protagonitzats per personatges com els pirates, el sol, la lluna o diversos animals.

Com podeu comprovar els poemes tenen molt de ritme i molt d’humor, estan acompanyats per unes il·lustracions, de Mercè Galí, que encaixen perfectament amb el to del text.

Us el recomano molt especialment ja que és amè, ens pot servir per diverses finalitats i és una joieta que us donarà moltes alegries, paraula de bibliotecària!

Infantils recomanats

BONILLA, Rocio. Cara de pardal. Barcelona: Animallibres, 2014. I2 ANI

En Berenguer era un nen... com qualsevol altre. Li agradaven els pastissos, jugar amb els seus cotxes, fer rugir els seus dinosaures i construir cabanyes a la seva habitació... Un dia, quan tornava d’escola, va pujar a l’ascensor amb la senyora Fenollosa... en arribar al tercer, la veïna se’l va quedar mirant fixament i, fent-li l’ullet, va dir:
-Ai... quina cara de pardal que tens!

I aquí comencen els problemes del nostre protagonista, que no sap ben bé què li ha volgut dir la veïna. Per tal de descobrir-ho es dedica a l’observació de les aus, va a la biblioteca a buscar informació i descobreix un munt de coses, però continua sense trobar quin és el vincle que els uneix: serà que els agrada el mateix menjar, serà que ell és capaç de volar i encara no ho sap... 

Us recomano la descoberta d’aquest àlbum que m’ha agradat molt per les magnífiques il·lustracions que acompanyen un text molt ben trobat. La història de l’infant que no entén una expressió i s’entesta a esbrinar-ne el significat  ens pot donar molt de jóc per parlar de les frases fetes que tots fem servir alguna vegada, que enriqueixen la nostra llengua i que poden resultar molt divertides. Hi juguem? Quantes en sabeu de pardals? I d’algun altre animal?

LADEN, Nina. Hi havia una vegada un record. Sant Joan Despí: Corimbo, 2014. RECEPTES PARES I1 COR

Una ploma entra volant per la finestra de l’habitació d’un nen que està jugant, el nen sent curiositat i l’agafa. A partir d’aquell moment comença un viatge fantàstic ple d’escenes d’abans i després que ens ofereixen la mirada, d’un infant curiós, sobre el món.

Cada doble pàgina ens proposa una pregunta del tipus: Recorda el llibre que una vegada va ser... una paraula?  amb les il·lustracions també partides. El final ens convida a recordar que també nosaltres vam ser criatures i per tant tenim records per compartir i moments especials per recordar.

Recomanat per compartir entre generacions, segur que ens trobem amb records molt interessants.

BARNETT, Mac. En Jan i en Pep fan un forat. Barcelona: Joventut, 2014. I1 JOV

Dilluns en Jan i en Pep van fer un forat.
-Quan pararem? –va preguntar en Jan.
-La nostra missió –va dir en Pep-,
És no parar fins que trobem alguna cosa realment espectacular...

Així comença aquesta divertida proposta dels autors de Llana a dojo, un àlbum que també us vaig recomanar. Els nostres protagonistes caven i caven, primer en línia, recta, després girant, sempre tenen alguna cosa espectacular ben a prop, però ells no la veuen –en canvi els lectors, sí- Aconseguiran tenir, malgrat tot, un dia espectacular?

Recomanat per passar una estona divertida amb les aventures de Jan i Pep, els dos petits excavadors. Gaudireu molt de les il·lustracions, en tons terrosos i molt expressives, i dels textos breus adients per a lectors novells.

Infantils recomanats

MURILLO, Luis. Cadavereta vermella. Barcelona : Animallibres, 2014. I2 ANI

En fer-se nit fosca sobre el poble d’en Perrault, va començar a ploure i la majoria dels seus habitants se’n van anar al llit abans que el rellotge de l’església toqués les inquietants campanades de la mitjanit. Era l’hora de les bruixes, dels vampirs i, també dels morts.

 
Plovia tant, tant, però tant, que l’aigua va començar  a inundar el cementiri, i es va escolar fins i tot dins les llars dels difunts.

Precisament a terra hi havia les tombes de la família de la Caputxeta Vermella, la nena més famosa de tots els contes infantils... com? Que no sabíeu que la Caputxeta va morir ja fa molts, moltíssims anys?

Aquest és l’inici d’aquesta volta de rosca al conte tradicional de la Caputxeta, en aquest cas Cadavereta, ja que tota la família és morta excepte l’àvia. Els pares de la Caputxeta/ Cadavereta, que són ben malvats, envien la seva filla amb un regal per a l’àvia, que tot i ser molt gran continua vivint a la seva caseta del bosc. Aquest regal però no té gens de bones intencions, igual que el llop que espera la protagonista al mig del bosc. I fins aquí us puc explicar, si voleu saber què passa obriu les pàgines del llibre...

Us recomano aquesta versió de la Caputxeta d’estètica gòtica, amb les pàgines de fons negre on destaca la caputxeta vermella. Fixeu-vos en el joc de perspectives per presentar-nos personatges i indrets que ressalten l’efectisme de les il·lustracions, i en el ritme narratiu d’un text que va generant intriga i que és fantàstic per a ser llegit en veu alta.

ADAMS, Jennifer. Frankenstein. [Barcelona] : Coco Books, 2014. BEBETECA I1 LIT
ADAMS, Jennifer. Dracula. [Barcelona] : Coco Books, 2014. BEBETECA I1 LIT

Els àlbums de la col·lecció Literatura Mini, editada per Coco Books, s’adrecen a infants d’entre 0 i 4 anys. Ens proposen ensenyar conceptes bàsics com els números, colors, parts del cos, etc. a través de les grans obres de la literatura universal. Així doncs els nostres petits poden aprendre a comptar  amb Dràcula, conèixer els colors amb Alícia, les parts del cos amb Frankenstein o el món de la moda amb Anna Karènina.

Els llibres són de cartró i petit format, adients perquè els més petits s’hi sentint còmodes manipulant-los.