Infantils recomanats

DELACROIX, Sibylle. Grans de sorra. Barcelona: Juventud, 2018. I1 JOV

Aquest àlbum sembla que m’ha vingut a les mans expressament per parlar-vos de la fi de l’estiu, del món feliç de les vacances –especialment les infantils- del sol, del mar i dels jocs que ens hi ha acompanyat. Sí, ja sé que les vacances també poden ser a la muntanya però permeteu-me que com enamorada del mar prefereixi parlar-vos d’aquestes i amarar-vos de salobre.

L’àlbum comença amb una imatge una mica trista, el pare descarregant maletes i un nen i una nena amoïnats perquè han de tornar a la quotidianitat. La nena, però, es treu la sandàlia i descobreix que hi porta  enganxada un munt de sorra. No és moment de llençar-la sinó de sembrar-la i fer que en neixin: “potser un camp de para-sols que saludin el sol? O potser un bosc de molinets de vent que empenyin els vaixells... I per què no un castell ben resistent, un que la marea no se l’emporti.” I de la mateixa manera que els grans de sorra s’escolen entre els dits, també ho fan tots els records i vivències acumulats durant l’estiu i sense adonar-se’n arriba també l’hora d’anar a dormir.

Us recomano aquest àlbum magnífic, ple de tendresa i de sensibilitat. Descobriu-ne les il·lustracions, que només amb tres colors: llapis de grafit, blau i groc, i les seves línies suaus ens evoca tot un món. Proveu a llegir-lo, als petits, a l’hora d’anar a dormir; estic segura que els consolarà de l’acabament de l’estiu i els farà pensar en una nova collita de grans de sorra. I a vosaltres us enamorarà, paraula de bibliotecària!

BONILLA, Rocio. La Muntanya de llibres més alta del món. Barcelona: Animallibres, 2017. I1 ANI

Rocío Bonilla és una autora i il·lustradora que ja us he recomanat en d’altres ocasions. M’agrada molt el seu estil de traços arrodonits i de colors suaus, amb personatges molt expressius i un munt de detalls que conviden a aturar-te en la contemplació de cadascuna de les il·lustracions.

Avui us la recomano doblement perquè aquest darrer àlbum és un homenatge a la lectura i al seu poder per fer-nos créixer. El seu protagonista, l’Enric, està convençut  que ha nascut per volar, però per més que s’hi entesta no ho aconsegueix fins que un dia, la seva mare li diu que “hi ha altres maneres de volar” i li posa un llibre a les mans. En un primer moment l’Enric no entén res però després s’asseu al jardí i comença a llegir; li agrada tant que n’agafa un altre, de llibre, i un altre més. Comença a devorar llibres sense parar i s’adona que com més en llegeix més ràpid va i més coses descobreix i aprèn. I és clar en llegeix tants i tants que aconsegueix fer la muntanya de llibres més alta del món.

Ja us he dit que la història és un homenatge a la lectura que no s’acaba en la història sinó que continua en les il·lustracions que fan el seu propi homenatge a grans obres del cinema (mireu si hi reconeixeu a King Kong)  i de la literatura (El llibre de la selva, El baró rampant, per exemple).

Tant si sou fans, com jo, de l’autora com si encara no la coneixeu us animo a descobrir-la. Us farà passar estones fantàstiques plenes d’aprenentatge, de diversió i potser us farà venir ganes de fer la vostra pròpia muntanya de llibres!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

ISERN, Susanna. Això no és una selva. Barcelona: Flamboyant, 2017. MARES I PARES 

I1 FLA

“Tot va començar el dia que la Paula va decidir dir que no.

-Paula, renta’t les dents, si us plau.

...

Tot estava desendreçat, però a ella no li importava. El seu petit caos li encantava.”

Així comença aquest àlbum  que us recomano tant per la història que explica com per les il·lustracions que l’acompanyen, obra de Rocío Bonilla que ja sabeu que m’encanta.

Al llarg de les seves pàgines descobrim com de feliç se sent la Paula afirmant la seva personalitat i el seu dret a dir no a les propostes que li va fent la seva mare, que per cert sembla que tingui una paciència infinita. Però arriba un moment que la Paula rep la sorpresa de veure com el seu entorn s’ha transformat en una selva real i no només metafòrica, que tot ha estat envaït per animals que van a la seva i que ella ha perdut la seva casa i el seu espai.

Us el recomano molt especialment per ajudar-vos a superar aquella etapa en la que sembla que els infants només sàpiguen dir que NO. Segur que us sentireu identificats i a més us posarà un somriure a la boca, que sempre és d'agrair.

Booktrailer EL DESPERTAR DE L'ARBRE from AKIARA books on Vimeo.

LAGARRIGA, Dídac P. El Despertar de l'arbre. Barcelona: Akiara Books, 2018. I Natura

Aquest àlbum que ens explica el pas del temps i el curs de les estacions m’ha impressionat pel seu alè poètic, per la sensibilitat que es desprèn de cadascuna de les seves pàgines i perquè m’ha semblat realment bonic aquest diàleg entre un arbre gran i un de petit com si fossin una mare/pare i el seu fill/a.

Les il·lustracions són espectaculars i et submergeixen en el bosc, en els detalls dels animals que hi viuen, en les fulles i flors que hi creixen i també en els infants que hi juguen i als quals els arbres sembla que acompanyin en el seu creixement i maduresa.

És un àlbum rodó en tots els aspectes. N’he quedat tan enamorada que l’incorporaré a la meva pròpia biblioteca i penso que si vosaltres li doneu una oportunitat també us robarà el cor, paraula de bibliotecària!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

BONILLA, Rocio. Creativitat per als més petits : [taques i altres coses per estimular la teva creativitat]. Barcelona: Edebé, 2018. I Manualitats

La creativitat és una part fonamental en l’aprenentatge i mai no l’hauríem de perdre, encara que ja no siguem nens. Per això m’ha agradat tant aquesta proposta de la Rocío Bonilla –ja sabeu que en sóc fan- que més que mostrar com dibuixar un animal, una planta o qualsevol altre objecte, fa propostes innovadores, que deixen pas a la imaginació i a la creativitat dels que hi participen. A la manera d’un joc ens trobem amb un nen i una nena, en Leo i la Maggie, que comencen jugant amb taques que posteriorment es converteixen en animals, ens ensenyem a alimentar la nostra imaginació fixant-nos en tot el que ens envolta i comparteixen els seus trucs amb els lectors.  

Us el recomano perquè no és el típic llibre de manualitats que t’ensenya tot el procés i especialment el producte final; aquí l’important és deixar volar la imaginació i potser on ells han vist un rinoceront nosaltres hi veiem un altre animal. Cal no perdre la creativitat i donar llibertat als artistes perquè s’expressin lliurement. Si no parem de donar-los pautes, per exemple que les muntanyes són marrons i l’aigua és blava, els estarem condicionant i hi ha grans artistes que han fet un altre ús dels colors tradicionals, recordeu els violetes de Sorolla?

DOLAN, Elys. El Senyor conill i la seva fàbrica de xocolata. Barcelona [etc.] : B de Blok, 2016. I1 BLO

Com ja haureu deduït pel títol, el senyor Conill és el propietari d’una fàbrica d’ous de xocolata on hi treballen uns pollastres –encarregats de la maquinària-, unes gallines –ponedores d’ous- i un unicorn –encarregat del control de qualitat-. Ja des de les primeres pàgines veiem el funcionament de la fàbrica i també les exigències cada cop més elevades del propietari de la fàbrica. Aquest no en té prou amb una bona producció que el fa ser més i més ric; cada vegada vol que surtin més ous de la fàbrica i fa treballar més hores els seus empleats, sense atendre a raons ni preocupar-se per les seves condicions laborals. Així doncs la situació va empitjorant, les gallines estan més estressades, pateixen accidents laborals, la producció no passa els controls de qualitat i ...

M’ha agradat aquest àlbum que de manera divertida ens acosta al món laboral, a qüestions com la productivitat i l’exigència, els drets dels treballadors i treballadores i les alternatives que es presenten davant d’una mala gestió. El llibre pot ser llegit per totes les edats: els més petits poden seguir fàcilment la història a través de les vinyetes i il·lustracions, els qui ja s’han iniciat en la lectura podran anar llegint tots els textos i acabar d’enriquir la història que expliquen les imatges i als més grans ens pot dur a reflexionar sobre el poder i els abusos. A més segur que tots estem interessats a saber com es fan els ous de xocolata, o no?

No us el perdeu passareu una estona divertida i instructiva, paraula de bibliotecària!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

VEILLÉ, Éric.  La Mama va a l'escola. Barcelona : Blackie Books, 2017.  MARES I PARES I1 BLA

Ja tornem a ser al setembre, les vacances d’estiu són a punt d’acabar-se i arriba l’hora de tornar a l’escola. Tanmateix hi ha infants per als qui aquesta serà la seva primera vegada ja que encara no s’han estrenat com a alumnes. Totes les novetats se’ns fan una mica difícils però aquesta, que comporta la separació dels pares durant un període de temps, és especialment complicada. Per això m’ha agradat la proposta de Blackie books que ens presenta aquest primer dia amb força dosis d’humor.

Està narrat en primera persona, amb la veu de la nena protagonista, que ens va explicant la seva arribada a l’escola acompanyada per la seva mare, com entren a l’aula i es troben amb altres infants i amb la mestra. Tots els infants estan tristos i ploren perquè se senten abandonats pels seus pares així que la nostra protagonista decideix posar en pràctica tota una sèrie de maniobres -la tècnica de la paparra, del bebè orangutan, del gat salvatge...-per evitar que la seva mare marxi. Finalment la seva mare es queda a l’escola, però segur que ha estat una bona idea?

Us el recomano perquè crec que serà una bona manera d’explicar als menuts què és això de l’escola, que sàpiguen què hi trobaran i perdin la por a trobar-se en un espai desconegut, i tot això narrat de manera propera i il·lustrat amb molta gràcia.    

BONILLA, Rocio. Germans! Barcelona: Animallibres, 2018.  MARES I PARES I1 ANI

Rocio Bonilla és una autora i il·lustradora d’àlbums infantils que ja us he recomanat en d’altres ocasions. M’agrada la seva frescor i les propostes imaginatives i tendres que fa al voltant de la criança, de la relació entre mares i fills/filles o entre d’altres membres de la família.

Avui us recomano el darrer llibre que he tingut a les mans i que tracta el tema de les relacions o rivalitat entre germans. És un tema que ja he vist tractat en d’altres àlbums, però en aquest m’ha agradat especialment que tingui les dues versions, la del germà petit i la de la germana gran. Cadascun ens explica el perquè de la seva rivalitat o dels seus desencontres i així per al lector és molt fàcil empatitzar i entendre els motius de cadascun dels germans protagonistes.

M’ha agradat molt el tractament divertit i alhora tendre d’aquesta relació fraternal i evidentment les il·lustracions que l’acompanyen. Trobo que pot ser una eina fantàstica per a pares i educadors ja que els pot ajudar a resoldre baralles i explicar que el món no és només tal i com el veiem nosaltres sinó que també hi ha les mirades dels altres i que aquestes poden ser iguals o diferents a la nostra. No us el perdeu, us agradarà, paraula de bibliotecària!  

Infantils recomanats

DENEUX, Xavier. El Gato con botas. Barcelona: Combel, 2016. I1 COM

DENEUX, Xavier. La Blancaneu. Barcelona: Combel, 2016. I1 COM

L’editorial Combel dintre de la seva col·lecció Rincón de cuentos ens proposa una adaptació de contes clàssics per a infants a partir de 3 anys.

Es tracta d’una col·lecció en fulls de cartró, fàcilment manipulables per les mans dels més petits, que a més inclou formes en relleu i colors vistosos que la fan més atractiva. Avui us recomano La Blancaneu i El gato con botas, dues històries molt i molt conegudes però que continuen sent sol·licitades pel públic infantil i que als pares ens transporten a la nostra infantesa, quan érem nosaltres qui demanàvem que ens narressin els contes. Les històries estan simplificades i narrades amb textos breus, però mantenen els fets originals. 

Si sou amants dels contes tradicionals i teniu fills petits és una bona opció per introduir-los en aquestes històries. Segur que hi passareu molt bones estones!

BRENMAM, Ilan. Juguem? Barcelona: Animallibres, 2017. MARES I PARES I1 ANI

Ilan Brenman és psicòleg i autor de llibres infantils de gran èxit com Les princeses també es tiren pets. Rocío Bonilla és llicenciada en Belles Arts i CAP  en Pedagogia. Va iniciar la seva trajectòria en el món de l’àlbum il·lustrat el 2010 i de llavors ençà ha publicat 5 títols que han estat molt ben rebuts. 

L’àlbum que avui us recomano és una obra conjunta que m’ha agradat molt i ara us explico el perquè. Es tracta d’un àlbum perfectament encaixat on el minimalisme del text d’Ilan Brenman troba en l’exuberància de les il·lustracions de Rocío Bonilla l’aliat perfecte. Tracta un tema de rabiosa actualitat, la influència de la tecnologia en les nostres vides i especialment l’impacte en els nens en àmbits com els del joc, la relació amb la família o amb els amics. 

Us el recomano molt especialment perquè aconsegueix fer-nos reflexionar sense grans parrafades ni moralismes, simplement amb preguntes breus o mostrant situacions quotidianes on el Pere, l’infant protagonista, es interpel·lat per familiars o amics que el conviden a jugar mentre ell està totalment absort en la tauleta o el mòbil. L’efecte es reforça en la il·lustració grisa de l’infant i el món de colors que envolta els altres.

Al final trobem unes reflexions de l’autor, com: La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat. Hi esteu d’acord?

Infantils recomanats

BONILLA, Rocio. Max y los superhéroes. Alzira: Algar, 2016. RECEPTES PARES I1 ALG

En Max, el petit protagonista d’aquest àlbum il·lustrat, és un fan absolut dels superherois. Ja des de ben petit esperava qualsevol moment propici per disfressar-se com els seus herois. El fascinaven les històries que el seu avi li explicava i parlar amb entusiasme amb els seus amics dels seus herois preferits i de les seves qualitats, així com col·leccionar objectes promocionals i les noves aventures que troba al quiosc.  Darrerament en Max està descobrint una nova superheroïna, la Megapower, capaç de superar amb èxit les proves més difícils, però hi ha un fet que encara li agrada més i és que en coneix la identitat secreta. Vols descobrir-la tu també?

M’ha agradat molt la tendresa que amara tota la història i com la il·lustradora juga amb estètiques diferents, especialment quan fa referència als superherois de còmic, amb el traç, tipografia i bafarades característiques.

Us recomano que descobriu aquesta potent història que ens parla de la relació entre mares i fills i de l’admiració que els infants senten per les seves mares a qui veuen capaç de resoldre qualsevol problema per difícil que sigui. M’ha semblat una proposta original i molt ben treballada, especialment en l’aspecte gràfic. Us animeu a descobrir-la?

ALEMAGNA, Beatrice. Un gran dia de res. Barcelona: Combel, 2016. RECEPTES I1 COM

“Érem allà. Una altra vegada. La mare i jo, a la casa de vacances. El mateix bosc. I la mateixa pluja”

“Cada dia la mare escrivia en silenci i jo matava marcians. Concretament, passava les hores pitjant un botó i pensant en el pare, en tot el que m’hauria ensenyat, a fora, amb el seu somriure meravella”

Així comença aquest preciós àlbum il·lustrat que ens parla de moltes coses encara que al seu títol hi brilli la paraula RES. Ens presenta una mare i un fill a la casa de vacances, amb la mare treballant a l’ordinador, i el fill passant l’estona amb un joc electrònic. La mare, potser cansada del bip bip del joc, l’hi pren i l’envia a fora. El fill surt, però abans recupera d’amagat el joc, i tot i que la pluja no convida a passejar, baixa el turonet per anar cap a l’estany. Allí li caurà el joc a l’aigua. A partir d’aquell moment i malgrat el disgust de perdre la joguina, començarà a mirar tot el que l’envolta amb uns altres ulls, a descobrir animalons, bolets, olors i la bellesa del sol filtrant-se entre els núvols per il·luminar la terra.

M’ha agradat molt aquest àlbum que ens mostra que és possible jugar i gaudir sense cap aparell sofisticat, usant només l’observació i la imaginació. De vegades carreguem en excés als nostres infants amb deures, tasques i extraescolars i oblidem allò que és tant important, que puguin disposar d’un temps per explorar, per gastar en allò que els fa feliços, ja sigui córrer, saltar o llegir. 

Us recomano aquest àlbum de textos breus i il·lustració potent que juga a mostrar-nos el canvi d’actitud del nen a través dels colors, més avorrits a l’inici i més clars a mesura que avança la història.  A mi m’ha encantat, paraula de bibliotecària!

Infantils recomanats

CANAL, Eulàlia. Els Fantasmes no truquen a la porta. Barcelona: Animallibres, 2016. RECEPTES PARES I1 ANI

L'ós i la marmota són molt amics, “es troben cada tarda. Juguen als dards i a trobar tresors amagats... Una tarda freda com un glaçó. L’Ós va anunciar amb un somriure: -Avui vindrà l’Ànec a jugar amb nosaltres. A la Marmota no li agradava l’Ànec” i s’inventarà de tot per tal de treure’l del mig i no haver de compartir a l’Ós amb ell, però de vegades les coses no ens surten tal i com voldríem... Teniu curiositat per saber si al final tots tres seran amics? O qui són els fantasmes del títol? Doncs vinga agafeu el llibre, obriu les seves pàgines i descobriu aquesta preciosa història d’amistat.

Us la recomano perquè és una història plena de sensibilitat, que en llenguatge planer i una mica d’humor ens parla de relacions, de gelosia i d’amistat. Les il·lustracions de Rocío Bonilla arrodoneixen el conjunt, és fantàstic descobrir en les expressions dels protagonistes els diversos sentiments que experimenten. Trobo que és ideal per explicar als més petits la importància de superar els petits conflictes que sorgeixen entre amics i comentar que un amic no es té en exclusiva i que com més amics es tenen més divertit i enriquidor pot ser tot. 

DAMM, Antje. La Visita. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2016. RECEPTES PARES I1 TRA

“L’Elisa era poruga. Tenia por de les aranyes, por de les persones i, fins i tot, por dels arbres. Per això sempre es quedava a casa. Dia i nit. I com que li agradava tenir-ho tot ben net i ordenat, cada dia netejava tota la casa. A vegades també obria una finestra per deixar entrar aire fresc. Una vegada succeí quelcom increïble. Una cosa ben estranya va entrar volant per la finestra i va anar a aterrar directament als seus peus...” La primera reacció de l’Elisa davant d’aquest fet imprevist és la de tenir molta, molta por, tanta que no pot aclucar l’ull en tota la nit. Tanmateix l’endemà al matí truquen a la seva porta i això capgirarà tota la seva vida.

M’ha agradat molt la història perquè és molt tendra i ens arriba directament al cor i també les il·lustracions que barregen pintura i collage i ens mostren l’evolució de la història i com la llum i el color van entrant a la casa per eliminar tants grisos i negres i omplir-la de vida.

Us el recomano molt especialment perquè és un conte que ens parla del valor i la importància de la comunicació i del contacte humà i ho fa d’una manera entenedora i visualment impactant. Tots tenim por en molts moments de la nostra vida i aquest títol pot ser una eina fantàstica per treballar-la i per assumir-la!

Infantils recomanats

BONILLA, Rocio. De quin color és un petó? Barcelona: Animallibres, 2015. RECEPTES PARES I1 ANI

A la Mònica, més coneguda com a Minimoni, li agrada molt pintar i no té cap dubte a l’hora de pintar cels blaus, marietes vermelles o plàtans grocs, però un dia es troba que vol pintar petons i no sap de quin color són. Comença per repassar els colors bàsics com el vermell o el groc però topa amb alguns dubtes:

“el podria pintar vermell com la salsa dels espaguetis... Definitivament, No! Diuen que el vermell és el color de quan estàs empipat, i no fas petons... quan estàs EMPIPAT!

“Groc? M’encanta el color dels gira-sols... i de les bones idees. Perquè les bones idees són grogues, oi? Però tot i que els petons són dolços com la mel... NO m’agraden les ABELLEEEES!!!

Així que la nostra Minimoni després de pensar en un munt de colors es troba en un atzucac i recorre a la seva mare per preguntar-li de quin color són els petons? Ho descobrirà?

M’ha agradat molt aquesta nova proposta de Rocio Bonilla, de qui ja us he recomanat d’altres títols com Cara de pardal. He trobat que és una història narrada amb intel·ligència, que combina perfectament  text i il·lustració i que a més ens serveis per explicar colors, emocions i donar resposta a algunes d’aquelles preguntes que els nostres petits curiosos sempre tenen a punt. He trobat també interessant aquesta sèrie de preguntes amb que la protagonista s’adreça als lectors com per fer-los participar de la narració i la barreja tipogràfica -lletra lligada, lletra de pal, majúscules, minúscules, etc.-

Finalment l’última pàgina ens permet pintar el color dels nostres petons tot convidant als infants a fer ús de la seva creativitat. I vosaltres ja sabeu de quin color són els vostres petons?

COMELLES, Salvador. Bona nit, poemes per a l’hora d’anar a dormir. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2016. I Poesia 

Moltes famílies aprofiten l’hora d’anar a dormir com un moment de lectura, de compartir un conte amb els menuts de la casa. Avui us vull proposar que compartiu un poema, és més breu però igual de divertit i a més podreu practicar la lectura en veu alta i l’entonació. Si us agrada la idea us proposo que descobriu aquest recull de poemes protagonitzats per personatges com els pirates, el sol, la lluna o diversos animals.

Com podeu comprovar els poemes tenen molt de ritme i molt d’humor, estan acompanyats per unes il·lustracions, de Mercè Galí, que encaixen perfectament amb el to del text.

Us el recomano molt especialment ja que és amè, ens pot servir per diverses finalitats i és una joieta que us donarà moltes alegries, paraula de bibliotecària!

Infantils recomanats

BONILLA, Rocio. Cara de pardal. Barcelona: Animallibres, 2014. I2 ANI

En Berenguer era un nen... com qualsevol altre. Li agradaven els pastissos, jugar amb els seus cotxes, fer rugir els seus dinosaures i construir cabanyes a la seva habitació... Un dia, quan tornava d’escola, va pujar a l’ascensor amb la senyora Fenollosa... en arribar al tercer, la veïna se’l va quedar mirant fixament i, fent-li l’ullet, va dir:
-Ai... quina cara de pardal que tens!

I aquí comencen els problemes del nostre protagonista, que no sap ben bé què li ha volgut dir la veïna. Per tal de descobrir-ho es dedica a l’observació de les aus, va a la biblioteca a buscar informació i descobreix un munt de coses, però continua sense trobar quin és el vincle que els uneix: serà que els agrada el mateix menjar, serà que ell és capaç de volar i encara no ho sap... 

Us recomano la descoberta d’aquest àlbum que m’ha agradat molt per les magnífiques il·lustracions que acompanyen un text molt ben trobat. La història de l’infant que no entén una expressió i s’entesta a esbrinar-ne el significat  ens pot donar molt de jóc per parlar de les frases fetes que tots fem servir alguna vegada, que enriqueixen la nostra llengua i que poden resultar molt divertides. Hi juguem? Quantes en sabeu de pardals? I d’algun altre animal?

LADEN, Nina. Hi havia una vegada un record. Sant Joan Despí: Corimbo, 2014. RECEPTES PARES I1 COR

Una ploma entra volant per la finestra de l’habitació d’un nen que està jugant, el nen sent curiositat i l’agafa. A partir d’aquell moment comença un viatge fantàstic ple d’escenes d’abans i després que ens ofereixen la mirada, d’un infant curiós, sobre el món.

Cada doble pàgina ens proposa una pregunta del tipus: Recorda el llibre que una vegada va ser... una paraula?  amb les il·lustracions també partides. El final ens convida a recordar que també nosaltres vam ser criatures i per tant tenim records per compartir i moments especials per recordar.

Recomanat per compartir entre generacions, segur que ens trobem amb records molt interessants.

BARNETT, Mac. En Jan i en Pep fan un forat. Barcelona: Joventut, 2014. I1 JOV

Dilluns en Jan i en Pep van fer un forat.
-Quan pararem? –va preguntar en Jan.
-La nostra missió –va dir en Pep-,
És no parar fins que trobem alguna cosa realment espectacular...

Així comença aquesta divertida proposta dels autors de Llana a dojo, un àlbum que també us vaig recomanar. Els nostres protagonistes caven i caven, primer en línia, recta, després girant, sempre tenen alguna cosa espectacular ben a prop, però ells no la veuen –en canvi els lectors, sí- Aconseguiran tenir, malgrat tot, un dia espectacular?

Recomanat per passar una estona divertida amb les aventures de Jan i Pep, els dos petits excavadors. Gaudireu molt de les il·lustracions, en tons terrosos i molt expressives, i dels textos breus adients per a lectors novells.

Infantils recomanats

Vivim del Cuentu. Sant Jordi a la cova del drac. Barcelona: Baula, 2014. I1 CON LLETRA LLIGADA
 

Els Vivim del cuentu  són un grup de conta-contes que es dediquen a explicar històries perquè pensen que així entretenen, eduquen i fan pensar a petits i grans. A l’editorial Baula han recollit algunes de les seves històries a la col·lecció Contes desexplicats  on trobem relats i personatges dels contes clàssics ben capgirats. Ara que s’acosta sant Jordi és un bon moment per conèixer la seva versió de la llegenda, que comença a la manera clàssica: 

Ja tenim una població –Montblanc- ben esporuguida per la presència d’un drac que s’emporta tot allò que li passa per davant. Mentre hi ha animals per emportar-se tot va més o menys bé, però quan s’acaben el rei decideix enviar uns quants soldats per mirar d’alliberar-se d’aquella bèstia.


Però els soldats no tornen i el rei decideix que cada dia donaran una persona al drac i així els altres estaran segurs; però la princesa no ho veu clar i decideix fer trampes posant el seu nom a totes les butlletes per tal de sortir escollida el dia del sorteig i anar a enfrontar-se al seu destí. En arribar a la cova del drac es troba amb una gran sorpresa.


Bé, i ja no us en puc explicar més perquè us descobriria tots els secrets. Tan sols us vull recomanar aquesta versió divertida i innovadora de la llegenda clàssica, acompanyada d’unes il·lustracions precioses i igualment divertides de Rocío Bonilla , de les quals us he triat un petit tast. 





KRAUSE, Ute. L'Òscar i el drac afamat. Barcelona: Joventut, 2014. I2 JOV
 
Aleshores la por va fer tremolar com una fulla els habitants del poble. Havia arribat el moment de llançar manduca al drac: una princesa.
Però com que en aquell poble no hi havia cap princesa, la gent va haver de tirar el millor que tenien... una CRIATURA!

Així comença aquesta divertida història protagonitzada per un drac famolenc i la gent del poble que hi ha a prop del seu cau. Com heu pogut llegir, aquí no hi ha cap princesa i qui s’ha d’anar a enfrontar amb el drac tampoc no és un sant Jordi sinó un espavilat noiet, l’Óscar. Aquest aconsegueix evitar que el drac se’l mengi fent servir una estratègia similar a la d’en Hansel, del conte clàssic Hansel i Gretel, però se’n sortirà fins al final? es farà amic del drac?


Us recomano que descobriu aquest divertit àlbum,  que té a més unes fantàstiques il·lustracions d’Ute Krause, autora que ha publicat més de 200 àlbums, que han estat traduïts a molts d’idiomes i han rebut diversos premis.