Infantils recomanats

OLID, Isabel. Viure amb la Hilda: i els seus inconvenients. Barcelona: Estrella Polar, 2017. I1 EST

La convivència acostuma a ser especialment difícil quan no hi ha gens d’empatia entre aquells que han de conviure. Això és el que li passa a la nostra protagonista, la Hilda, que intenta viure amb diferents animals però sempre hi acaba trobant inconvenients. Tot comença molt bé: Viure amb un cocodril pot semblar emocionant, però té els seus inconvenients... i així amb el papagai, la zebra, la girafa, l’ós i tots els animals que ens va presentant. Aquests inconvenients com per exemple les dents del cocodril, l’altura de la girafa, l’alè de l’ós, etc. fan que la Hilda trobi que: potser és millor que visqui tota sola i que els visiti de tant en tant. Tanmateix no sé si els animals hi estaran gaire d’acord perquè aquesta manca d’empatia, aquest només trobar defectes als altres també els fa sentir incòmodes i poc estimats. Ho voleu descobrir?

Us recomano aquest àlbum guanyador del 36è premi Destino Infantil- Apel·les Mestres ja que coincideixo plenament amb la valoració del jurat que en va destacar: la “intel·ligència” i la “frescor” de la narració, potenciada amb imatges “acolorides, espectaculars i carregades de detalls amb pinzell de Mercè Canals”.

OGAWA, Yôko. El Petit botó. Barcelona: Joventut, 2017. I1 JOV

“El Petit botó era un botó amb la cara rodona que estava cosit al coll de la brusa de l’Anna, La brusa especial que només es posava en ocasions especials. El millor amic del Petit Botó era, sens dubte, el Petit Trau... El Petit Botó treia el cap pel coll de la brusa gràcies al Petit Trau. Tots dos eren inseparables.”

Així comença aquesta història que m’ha arribat al cor i no només per la història que explica sinó també per les il·lustracions de Chiaki Okada que traslladen a imatges elegants i suaus totes les sensacions que evoques en llegir el text.

Ja sabeu que el Petit Botó i el Petit Trau viuen junts i feliços, al coll de la brusa de l’Anna, però un mal dia el fil que cus el Petit Botó es trenca i aquest cau al terra on tot rodolant va a parar al darrera d’una calaixera. Allí es va trobant amb diversos objectes que l’Anna ja no utilitza perquè s’ha anat fent gran. El Petit Botó serà l’encarregat d’animar-los, de fer-los veure que no hi ha perquè estar tristos ja que gràcies a la seva ajuda l’Anna ha estat una nena molt feliç.

Us el recomano molt especialment ja que trobo que és un llibre especial. Fa goig de mirar i tot llegint-lo t’emociones i recordes aquells primers objectes que et van acompanyar en la teva infantesa i que ves a saber on paren. Si a més en fem una lectura compartida en podem anar parlant i reflexionant sobre el pas del temps i el fer-nos grans. Us animeu?