Cercar

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jim Field. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jim Field. Mostrar tots els missatges

Infantils recomanats

0 comentaris


HOLE, Stian. El Final del verano. [Madrid]: Kókinos, cop. 2007. MARES I PARES I2 KOK

Setembre ha arribat i amb ell la tornada a l’escola i el comiat de l’estiu, per això he triat aquest àlbum per iniciar els recomanats d’aquest mes. Es tracta d’un àlbum molt especial que no us deixarà indiferents, sobretot pel disseny impactant de les seves imatges, unes imatges que barregen fotos i collage treballant-les amb diferents eines de disseny per aconseguir aquest resultat que estic segura que us sorprendrà.

Després d'aquest primer impacte visual passem a endinsar-nos en la història del protagonista, un noiet de nom Garmann, que veu com s’acaba l’estiu i arriben les seves tres ties àvies de visita. Ell està molt nerviós perquè ben aviat començarà la Primària i aprofita la visita de les ties per anar compartint amb elles les seves pors. Així descobreix que la tia Ruth està amoïnada per si ha de fer servir un caminador, la tia Borghild té por a la mort, el seu pare a tocar descompassat del altres integrants de l’orquestra on toca, i la seva mare a que l’atropellin –al Garmann- quan creui la carretera. Tan sols la tia Augusta no té cap por perquè està desmemoriada i no se’n recorda de res. Així doncs podem dir que aquest àlbum ens parla del pas del temps i de la superació de les pors, que no són alienes a ningú.

El seu autor Stian Hole és un dissenyador i artista gràfic noruec, nascut el 1969, que s’ha convertit en un dels il·lustradors més trencadors dels països nòrdics.  En una entrevista comentava que els seus àlbums desassosseguen més als adults que als infants: “Nuestro mundo es difícil, hay violencia, traición, abandono. Los niños no necesitan palabras endulzadas, historias  edulcoradas, necesitan la verdad.Yo dejo las tripas en el papel, no busco hacer feliz al lector,  busco  tocar al lector, los niños no son imbéciles, quieren verdades. Yo no se dibujar, corto, copio, pego en el ordenador, juego, investigo; admiro a Magritte y a Hopper.”

Us recomano que us el mireu perquè a banda d’un autor personalíssim descobrireu una lectura perfecta per parlar de les primeres vegades, i de l’angoixa i la por que moltes vegades comporten. 


BRIGHT, Rachel. Dos esquirols i una pinya. [Barcelona]: Baula, 2018. MARES I PARES
I1 BAU

“En un bosc altíssim, amb l’estiu ja passat, l’aire fresquejava i la molsa creixia a claps, la tardor es fonia i el cel anunciava ruixats, i els més dormilegues preparaven el jaç.”

Així comença aquest àlbum que també us vull recomanar i que és radicalment diferent de l’anterior tant pel tema com per la il·lustració, tan sols tenen en comú que som “al final de l’estiu”.

Rachel Bright i Jim Field formen un tàndem d’escriptora i il·lustrador que ja us he recomanat alguna altra vegada i que m’agraden per les històries tan divertides i alhora amb valors que ens proposen. En aquesta història coneixereu en Cyril Pocprevisor i en Bruce Planificador, dos esquirols amb personalitats ben diferents -reflectides en els seus cognoms- però que s’han fixat en la darrera pinya que queda al bosc. La cursa que emprendran per aconseguir-la serà de proporcions èpiques i us morireu de riure, n’estic segura!


Us el recomano per a llegir amb els més petits, el seu text té molt de ritme i les il·lustracions que ens mostren els diversos moments de la cursa per aconseguir la pinya tenen canvis de perspectiva constants que resulten molt cinematogràfics. D’altra banda  també n’extreurem algun aprenentatge: “En Bruce i en Cyril havien après que tot ho PODIEN compartir. Sí, en Cyril i en Bruce van aprendre a la fi... que el MILLOR per compartir és riure amb un amic.”

Rosa Ma Fusté


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris



BRIGHT, Rachel. Un lleó a dins. Barcelona: Baula, 2017.  MARES I PARES I1 BAU

Àlbum de gran format que ens narra la relació d’amistat que s’estableix entre un ratolí i un lleó. Els coneixem a tots dos ja des de la portada on ressalten enmig d’un vistós color groc mostassa i ja mostren algunes de les seves característiques: la melena  del lleó i les orelles del ratolí. En obrir les pàgines en trobem una de dedicada a cada personatge i la presentació de cadascun:

“En un lloc sec i polsegós, on la sorra daurada lluïa s’alçava una roca enorme i un lleó la presidia.
I sota aquella roca, en un cau diminut, hi havia, tímid i silenciós, un ratolí ben menut.”

El ratolí té molts problemes ja que com és tímid i petitó els altres animals ni el veuen i se sent ignorat i oblidat. En canvi el lleó, imponent dalt de la seva talaia, només ha de rugir perquè els altres animals li facin cas. Així que el nostre ratolinet després de pensar-hi molt i sobretot de reunir valor i coratge, decideix que anirà a veure el lleó perquè li ensenyi a rugir. Creieu que se’n sortirà?

M’ha agradat molt la història narrada en text rimat i amb una tipografia que en destaca algunes paraules importants en la història. També les il·lustracions de Jim Field que presenta uns personatges una mica dulcificats però que mantenen les seves característiques i que amb els canvis de perspectiva aconsegueix una presentació molt cinematogràfica.

Us el recomano per a llegir amb els més petits perquè estic segura que us farà somriure i passar una bona estona  a més descobrir valors educatius interessants com l’amistat o la superació personal. No us el perdeu!


HELMORE, Jim. El Lleó Blanc. Algemesí: Andana, 2017.  MARES I PARES I1 AND

Àlbum il·lustrat protagonitzat per la Caro, una nena que arriba a una nova casa juntament amb la seva mare i experimenta tot d’emocions i sentiments –la por a un lloc nou, a no fer amics, a sentir-se sola- que anirà superant gràcies a l’ajuda d’un nou amic sorgit de les parets de la casa. Aquest nou amic –el lleó blanc del títol- serà qui l’ajudarà a ser feliç i a vèncer les inseguretats.


M’ha agradat perquè explica una història amb la que els adults ens podem sentir identificats ja que probablement, al llarg de la nostra vida, hem experimentat les mateixes vivències que la protagonista. En canvi per als més petits pot ser un aprenentatge ja que la història ens permet parlar de la soledat o de l’amistat. Acompanyen el text unes il·lustracions que permeten seguir la història als mes petits, visualitzant tota la gama d’emocions dels protagonistes a través de les seves expressions.

Us el recomano per llegir en família, estic segura que us donarà molt de joc!

Rosa Ma Fusté


Share/Bookmark