Cercar

Infantils recomanats

0 comentaris



KIM, Cecil. Rapunzel. Barcelona: Baula, 2018. I2 BAU

Rapunzel és un d’aquells contes clàssics que formen part de la nostra infantesa. Aquesta versió editada per Baula agafa com a base la versió dels Germans Grimm, que és una de les més conegudes, bé caldria tenir en compte també la versió Disney amb “Enredados”.

L’àlbum comença a la manera tradicional: “Una vegada, temps era temps, en un regne molt llunyà, hi havia un matrimoni molt pobre que vivia en una casa atrotinada al cim d’un turó. Des de la finestra de la casa es veia un castell immens...” i sí, tal i com ja sabeu el marit anirà als jardins del castell per agafar un aliment que desitja fortament la seva esposa. La bruixa que viu al castell com a represàlia els prendrà la seva filla quan neixi. Després tancarà la criatura en una torre molt alta al mig d’un gran bosc, sense cap porta, i amb una finestra per on la protagonista deixa caure la seva cabellera quan la bruixa li demana. Tanmateix, un dia apareixerà  un príncep i ...

Aquesta versió té un encant especial que li ve donat per les il·lustracions de Francesca dell’Orto, una il·lustradora italiana que va estudiar escenografia i vestuari i ha treballat també en projectes teatrals i cinematogràfics. En una entrevista parlava de la seva feina i deia: "La ilustración es, para mí, un encuentro entre dos desconocidos, el autor y el ilustrador, que descubren que tienen algo en común. En las ilustraciones hay algo distinto del texto (mi mirada, mi sensibilidad y experiencia), pero también un encuentro y un intercambio con el texto. El libro es en el fondo la reunión más hermosa: la del autor, el ilustrador y el lector, que a su vez superpone su mirada a los otros dos y hace del libro un objeto vivo y cambiante en cada lectura."

Quan obriu l’àlbum us adonareu de la fantàstica tasca de la il·lustradora, especialment en les dobles pàgines, de la seva capacitat per recrear personatges i entorns coneguts i fer-los totalment diferents fent èmfasi en alguns detalls; fixeu-vos en la vegetació, a mi m’ha cridat molt l’atenció. 

Pel que fa referència al conte la il·lustradora ens diu que: “Rapunzel no es solo una historia sobre la libertad y su consecución, es sobre todo una historia sobre la libertad del amor y sobre cómo ese amor nos hace libres.” Hi esteu d’acord?

Rosa Ma Fusté


Share/Bookmark

Novetat recomanada

0 comentaris


Fa dies que us vull recomanar un còmic , però aquest estiu he de reconèixer que se m’ha acumulat feina. No feina de treball, sinó feina lectora, vosaltres m’enteneu. És aquella sensació que creix quan tens una pila de llibres interessants per a llegir i veus que no pots anar tant ràpid com voldries en la seva lectura. La raó sabeu quina és??? La quantitat de novetats en còmics que han sortir a la nostra biblioteca!!!

Hi ha per triar i remenar i a més de tots els colors.

Us agraden de CIÈNCIA -FICCIÓ? Dons segur que heu llegit a Daniel Torres, un dels noms claus de la història del còmic, que als anys 80 va arrasar amb el personatge de Roco Vargas, un aventurer interestelar una mica playboy. Fa poc va reprendre el personatge amb Roco Vargas. Júpiter, còmic que va començar a crear mentre estava escrivint una de les seves obres més importants: La casa. Així no és d’estranyar que connecti amb algunes reflexions que també trobem als últims capítols d’aquest còmic, com la situació del ésser humà en l’espai, ja sigui en un lloc petit tancat, com la interrelació amb el planeta. Escoltem l'autor ?

 Continuant amb ciència ficció us recomano de David Sánchez Un millon de años, premiat al Saló del còmic de Saragossa. Desert, animals amb una forta càrrega simbòlica, la figura divina, un univers inquietant...Us atreviu a entrar? Segur que si

CÒMIC- LITERATURA. Com ja sabeu tenim un apartat de còmics, adaptacions d’obres literàries. He de reconèixer que no m’enganxen gaire..... però aquest mes teniu Sostiene Pereira de Pierre Henry Gomont, d’una qualitat inqüestionable. 

Si us atrau la història ho teniu ben fàcil a la secció de CÒMIC-HISTÒRIC. Aquí us recomano la lectura d’un clàssic: La balada del Norte, d’Alfonso Zapico, il·lustrador espanyol que treballa fonamentalment per al mercat franc-belga. Aquesta obra es centra a la revolució asturiana del 34.

Us bé de gust una lectura totalment diferent? De superherois? Dons seguiu el retorn de Jessica Jones a Desatada! Us encantarà de ben segur.

Aquest estiu han sortit moltes novetats de còmic com veieu, encara que del gènere que potser hem adquirit més seria el drama.: Nuevas estructures de Begoña Garcia, La casa transparente de Maria Luque... aquest m’ha sorprès pels dibuixos, la veritat. 
En aquest apartat destacaria Una hermana de Bastien Vivès, autor francès imprescindible que d’una manera magistral ens transporta al primer amor, al pas de la innocència, i també el llibre de Angel de la Calle Pinturas de Guerra. Entreu i investigueu ,  que segur que no podreu evitar llegir-la, encara que la casualitat va fer que quan la vaig obrir a l’atzar llegís un fragment de la conversa de dos torturadors i la veritat és que uf!!!!!! 

Deixeu-me deixar pel final una segona edició que hem comprat del llibre Gats indòmits de Sarah Andersen. Si voleu posar una mica d’humor intel·ligent a la vostra vida és ideal. M’ha encantat els temes que tracta, la seva perspectiva incisiva, els dibuixos... però a més m’ha obert a tot un món. Sarah’s Sribbles és un webcomic inicialment publicat en Tumbir, però també publicats en altres llocs, com a Facebook, Instagram i Line Webtoon. L’autora diu que rebre a temps real les reaccions dels seus lectors li permet fer millor el seu treball. Aquesta jove de Brooklyn amb la seva senzillesa és genial!!!
Rosana Villagrasa Andrés


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris



LENG, Qin. Soc petiteta. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2018. MARES I PARES
I1 TRA

Àlbum il·lustrat protagonitzat per l’Ariadna, una nena de quatre anys de talla petita tal i com ella s’encarrega d’explicar-nos en les primeres pàgines: “A casa, el pare, la mare, la Maria i en Nicolau són tots molt més alts que jo. Fins i tot en Plató em sobrepassa; em treu un cap! A l’escola em passa el mateix. Tots els meus amics i amigues em miren des de dalt.” Es clar, això de sentir-se tan petita li fa venir moltes ganes de créixer, a la nostra protagonista, ja que la seva vida actual està plena d’inconvenients: si ha de sortir a la pissarra arriba justet a la part inferior, a l’autobús els peus no li toquen al terra, no pot triar bé el pastís que vol perquè no veu bé el taulell, etc. Els seus pares, amics li assenyalen els avantatges que li comporta ser tan petita, però mai no l’acaben de convèncer, bé potser al final  del llibre la sorpresa dels pares farà que canviï de perspectiva. Us animeu a descobrir-ho?


M’ha agradat que sigui un àlbum sense gaire pretensions, tan sols narrar una història que ens recorda als grans com era allò de ser petits en un món per grans, portant-nos a la memòria emocions i sentiments que tenim oblidats perquè ja són molt lluny, i als menuts els recolza en les sensacions viscudes. El text està acompanyat per unes fantàstiques il·lustracions que combinen la tinta i l’aquarel·la que reforcen la idea ja expressada en el títol: la petitesa de la protagonista.

Us el recomano perquè en aquest món on sembla que tot va cada cop més ràpid posa en valor allò tan obvi de viure cada moment amb intensitat. Segur que quan érem petits vam desitjar ser grans, créixer ben ràpid, però això no vol dir necessàriament que serem més feliços. Què en penseu? 


BANFI, Cristina. El Gran llibre dels animals gegants. Valls: Cossetània, 2018. I Animals

Àlbum il·lustrat que conté dos llibres en un: el dedicat als animals gegants, que tal i com diu el seu nom, és de gran format i porta incrustat al mig de la coberta “el petit llibre dels animals més petits". Tots dos units per una imatge fantàstica que en retrata dos de mides diverses: un hipopòtam i un colibrí.

En obrir l’àlbum ens trobem amb una imatge a doble pàgina de l’animal escollit: l’anaconda, la girafa, la balena, el peix lluna, etc. Aquesta imatge en ressalta la grandària i està acompanyada d’uns textos breus que n’expliquen les característiques i també els detalls més curiosos com per exemple que la llengua de la balena mesura 6 metres o que el calamar colossal pot produir llum. Aquests i d’altres detalls tenen una tipografia diferent –més gran- que la resta de text. Cal fixar-se també en una flor vermella que apareix en totes les il·lustracions tant al llibre gran com al petit i que ens serveix per avaluar les proporcions dels diferents animals. 


Us el recomano perquè m’ha fascinat i trobo que pot agradar a molta gent, tant si són grans amants dels animals com no. Segur que els primers lectors queden absorts davant de les grans imatges i poden manipular amb facilitat l’àlbum dedicat als més petits. 

Us animeu a descobrir-lo? Aquí us en deixo un tastet.

Rosa Ma Fusté


Share/Bookmark

Cultures

0 comentaris


Share/Bookmark

Novetat recomanada

0 comentaris


HOSSEINI, Khaled. Pregària al mar. Barcelona: Edicions 62, 2018. JN(HOS)PRE

Khaled Hosseini  és un novel·lista d’èxit, segur que heu llegit o coneixeu l’obra que el va donar a conèixer “El caçador d’estels” o la següent “Mil sols esplèndids” que també es va convertir en un best-seller internacional. Aquesta obra que avui us recomano està il·lustrada amb les aquarel·les de Dan Williams, que ja va il·lustrar l’extracte de “Mil sols esplèndids” publicat al diari “The Guardian”, i neix de la notícia de la mort d’un infant sirià de tres anys, ofegat al mar quan la seva família fugia de la guerra.
L’obra, escrita com un relat d’un pare cap al seu fill, ens interpel·la profundament i intenta que ens identifiquem amb la història d’aquestes famílies que es veuen obligades a fugir de les pròpies cases i països intentant salvar la vida. El pare parla al seu fill de la seva infantesa al mas de l’avi, de les trobades en família, de la vida a la ciutat d’Homs,  un lloc on es vivia en harmonia i que ara s’ha convertit en un cau de mort i destrucció. Finalment prega: “prega perquè Déu meni l’embarcació a bon port, quan la costa es perdi de vista i siguem una taqueta en les aigües agitades, sotsobrant i escorant, fàcilment engolits. Perquè tu, tu ets un carregament preciós, Marwan, el més preciós que hi ha hagut mai. Prego perquè el mar ho sàpiga. Inxal·là.”



És un llibre profundament colpidor perquè ens aboca a sentir en la pròpia pell totes les emocions del protagonista. És una obra crua i directa, com una fletxa que se’t clava al cor, i que desperta forts sentiments de comprensió i solidaritat cap als protagonistes, aquests refugiats que han hagut de marxar per intentar sobreviure.

L’autor donarà els beneficis obtinguts amb la venda a ACNUR (Agència de l’ONU per als Refugiats) de qui és ambaixador de bona voluntat. Esperem que siguin molts i per tant l’ajuda sigui generosa.

Rosa Ma Fusté


Share/Bookmark

Novetats d'estiu

0 comentaris

TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST






AMB EL SUPORT DE:



Share/Bookmark

Novetats juvenils

0 comentaris

TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST



AMB EL SUPORT DE:


Share/Bookmark

Novetats d'estiu: còmic

0 comentaris

TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST




AMB EL SUPORT DE:



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris


CARIOLI, Janna. L'Estiu de les cireres. Sant Feliu de Guixols: Tramuntana, 2018. MARES I PARES I2 TRA

Uns infants somien, dissenyen i finalment construeixen una cabana dalt d’un cirerer: “drets damunt la plataforma, miraven el llac. Els semblava que eren sobre el pont d’un vaixell. I la casa de fusta era la cabina del capità.” Aquell estiu va ser magnífic, van jugar sense parar i es van prometre que serien amics per sempre “fins que un dia es varen barallar. El motiu era tan ximple que el varen oblidar. Però va ser suficient per separar-los.” I aquella cabana plena de jocs, riures i somnis queda abandonada, veu com passen les estacions i animals diversos hi troben aixopluc. Passats els anys una nena, “la Marta, es va enfilar al cirerer, perquè els fruits vermells són els que estan més amunt; i la va trobar... sòlida i esplèndida.” I ja no us explico res més perquè és millor que ho descobriu vosaltres mateixos, només us diré que potser el cirerer tornarà a ser testimoni d’una nova promesa d’amistat. 

Us recomano aquest àlbum il·lustrat que fa goig des de la portada, amb aquest pom de cireres que conviden a agafar-les i ens fan pensar que l’estiu és ben a prop. Les il·lustracions de Sonia MariaLuce Possentini, que va obtenir el Premi Andersen d'il·lustració 2017, són precioses, plenes de matisos i sensibilitat, et transporten al món de la infantesa i als estius plens d’aventures i amistats. El text, ple d’alè poètic, ens recorda que encara que “l’amistat es trenqui, n’hi haurà prou amb un altre estiu de les cireres per rejovenir els fils del cor.”

Li feu un raconet a les vostres lectures?


ANDRÉS, José Carlos. La Rebel·lió dels avorrits. Barcelona: La Fragatina, 2018.
I1 MUL  

“Una nit de lluna plena (una lluna plena normal, amb ulleres i barret), en una casa habitada per persones tan normals com tu, va passar una cosa anormal, és a dir rara, rara...” i és que els objectes d’aquella casa –un rellotge, una bombeta, un telèfon, etc.- estan cansats o més ben dit avorrits de fer sempre les mateixes coses, volen anar variant i fer coses diferents. La bruixa Permuta acudeix a ajudar-los, cridada pel telèfon, i “després d’escoltar les queixes dels objectes avorrits, va agitar els seus llapis de colors i va pronunciar el conjur màgic que ho canviaria tot... L’endemà al matí a la paret, una cullera i una forquilla marcaven les vuit i deu. La maquineta penjava del sostre com un llum sense bombeta. I del telèfon sortien rajos d’aigua com si fos una dutxa boja.” Què penseu, que ara els objectes que havien estat tan avorrits se sentien més feliços? Doncs es veu que no i sort en tindran del llibre de contes i de la nova aparició de la bruixa Permuta per arribar a una solució i per no avorrir-se mai més.


Us el recomano per a passar una bona estona de diversió: les il·lustracions  de Francesc Rovira estan plenes de detalls que ens fan somriure i els textos juguen amb la tipografia per mostrar com d’enfadats o avorrits –fent ús de les majúscules- estan els diversos objectes.

Ha estat una sorpresa començar a llegir i descobrir que els avorrits del títol eren els objectes i no els infants d’una casa, que tenen al davant força temps lliure durant l’estiu ja que no hi ha escola. M’ha semblat una proposta enginyosa i encara ho és més la solució proposada per a fugir per sempre més de l’avorriment. Us convido a descobrir-la. Jo l’he trobat infalible, paraula de bibliotecària!  

Rosa Ma Fusté


Share/Bookmark

Novetats d'estiu

0 comentaris

TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST




AMB EL SUPORT DE:




Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris





Share/Bookmark

Novetats d'estiu

0 comentaris

TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST






AMB EL SUPORT DE:




Share/Bookmark