Infantils recomanats

Avui els recomanats estan dedicats a Roberto Innocenti , un il·lustrador italià autodidacta, que ha estat premiat en nombroses ocasions i que ja us he recomanat en aquest mateix bloc. No us els perdeu perquè captiven sigui quina sigui la vostra edat, paraula de bibliotecària!

INNOCENTI, Roberto. Rosa Blanca. Barcelona: Kalandraka, cop. 2018. MARES I PARES I2 KAL 

Aquest àlbum és una de les primeres obres d’Innocenti, que va tenir dificultats per ser publicada –va ser rebutjada per una editora a la fira de Bologna per la seva violència- i  que actualment és una de les obres més comentades de l’autor.

Rosa Blanca és el nom de la nena alemanya protagonista, però també el d’un grup de la resistència alemanya que lluitava contra Hitler. A través dels seus ulls i de la seva veu observarem com la seva ciutat està plena de soldats i de camions que van i venen cap a l’altra banda del riu. Un dia , després de veure com un nen intentava escapar-se d’un d’aquests camions, el seguirà i descobrirà l’horror dels camps de concentració. Intentarà ajudar-los compartint amb ells el seu menjar, però... En aquesta segona part el text canvia de veu, ja no escoltem la veu de la Rosa Blanca sinó la d’un narrador o narradora que explica el final de la història.

Les il·lustracions d’Innocenti recreen els diversos escenaris –la plaça, els soldats, els camions, el camp, la desfeta alemanya i l’arribada dels aliats- jugant amb les perspectives i aconseguint “seqüències cinematogràfiques”. Contenen també gran quantitat de detalls, és impossible adonar-te’n de tots en una primera lectura. 

Aquest àlbum juntament amb “La historia de Erika” ens apropa a un moment especialment tràgic de la història d’Europa amb la sensibilitat que el caracteritza i suggerint més que mostrant per tal de no caure en la morbositat. De vegades pensem que hi ha temes que no són adients per als llibres adreçats als infants, tanmateix com deia el mateix Innocenti en una entrevista: : "uno de los objetivos que yo buscaba con Rosa Blanca era alimentar las preguntas de los niños para que conocieran la Historia. En aquella época, había mucha gente de la generación del fascismo y de la Guerra que vivían todavía. F.: Y los padres tenían miedo… R. I.: Probablemente sí, porque en Italia se piensa que con los niños hay que ser buenos, dulces, simples. Sobre todo simples, porque, claro, los niños son poco inteligentes. Y eso es falso, porque los niños tienen la mente más libre de problemas que nosotros los adultos, y es por eso que están más atentos a rellenarla de toneladas de información antes de sentirse libres de afrontar nuestros problemas. Son idóneos para aprender. La infancia es la mejor edad para entenderlo todo".

INNOCENTI, Roberto. El Último refugio. México D.F: Fondo de Cultura Económica, cop. 2003. I2 FON

Aquest àlbum és força diferent als altres que conec d’Innocenti. Fins ara m’enamorava el seu domini de la imatge, de la perspectiva, el seu coneixement del moment històric que retratava i també el seu poder de suggestió. En aquest que us recomano comparteix autoria amb J. Patrick Lewis, que n’ha escrit els textos, i ens convida a un fabulós viatge a la recerca de la inspiració perduda: “Una tarde monótona y gris en que me aburría, mi imaginación, aparentemente molesta por ser ignorada, se tomó unas vacaciones... y nunca volvió”.

A continuació anem de bracet amb el protagonista i l’acompanyem en aquest viatge, dalt d’un Renault vermell, que ens durà: “Al fin, mi Renault se detuvo al pie de un extraordinario hotel al lado del mar.” Allí es trobarà envoltat de personatges curiosos, que molts lectors habituals reconeixeran, en un ambient que recorda els dels balnearis del segle passat. Hi trobarà la inspiració?

Us el recomano vivament perquè és un cant d’amor a la cultura –literària i cinematogràfica- i és un plaer reconèixer entre els personatges a: la Sireneta, Huckelberry Finn, el Baró rampant, el Quixot i tants d’altres. També pot ser una bona carta de presentació d’aquestes obres i de la seva influència entre el públic més jove que potser les desconeix.

Em meravella també el mestratge d’Innocenti que continua presentant-nos escenaris i personatges a la seva manera minuciosa, jugant amb els colors per subratllar el misteri, la tranquil·litat, la intriga,  i que aquí fa un pas endavant per jugar amb el llenguatge del còmic i presentar-nos vinyetes de mides diverses. 

Us convido a endinsar-vos en les seves pàgines, a reconèixer personatges literaris –no patiu perquè al final del llibre hi ha un epíleg on surten tots-, seqüències cinematogràfiques, i a gaudir d’aquest meravellós viatge d’un autor a la recerca de la seva imaginació. 

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

SÉNÉGAS, Stéphane. Què veus? [Barcelona]: Takatuka, 2017. MARES I PARES I1 TAK

Àlbum il·lustrat protagonitzat per un jovenet a qui els pares deixen, durant una setmana, a càrrec del seu oncle Horaci, que viu a un far. Al principi el jove està desolat,  li sembla que els seus pares l’han abandonat i que morirà d’avorriment ja que al far no hi ha televisió, ni bicicleta, ni amics. En fi, un panorama desolador! L’oncle intenta desvetllar l’interès i la curiositat del seu nebot, però aquest avesat a tenir un munt de coses a l’abast la hi posa ben difícil. Malgrat els contratemps oncle i nebot acabaran trobant punts de contacte i el nebot aprendrà que hi ha coses intangibles –l’amor o l’amistat- i d’altres de tangibles –un ham lligat a un fil de pescar, un hort amb hortalisses- que fan la vida més fàcil i agradable.

M’ha agradat la història que ens explica i sobretot el que ens deixa intuir. He trobat que ens fa pensar i reflexionar sobre les coses importants de la vida, sobre la nostra mirada apressada, la d’una societat on l’important és omplir el temps de coses diverses i no deixar-ne gaire per pensar, per filosofar... A les guardes hi trobem  una il·lustració a doble pàgina i a llapis que ja és tota una declaració de principis. Hi veiem l’oncle Horaci passejant per la platja després d’escriure una cita de Flaubert: “Perquè una cosa sigui interessant només cal mirar-la una bona estona”.

Què us sembla, fem cas a la cita i mirem de descobrir què hi veiem a l’àlbum? Estic segura que l’experiència no us deixarà indiferents. 

INNOCENTI, Roberto. El Meu vaixell. Barcelona: Kalandraka, 2018. I Mitjans de transport

Roberto Innocenti és un il·lustrador italià de talent reconegut amb nombrosos premis com el Horn Book Honor List, el Bratislava Golden Apple Award o el Hans Christian Andersen (2008) que ja us he recomanat en d’altres ocasions . Em fascina el seu gust pel detall i unes il·lustracions que sembla que cobrin vida davant dels teus ulls. 

El meu vaixell  ens explica la història d’un vaixell, el Clementine, des de la seva construcció -durant la dècada del 1930- a les drassanes, els seus viatges arreu del món transportant mercaderies, els seus serveis en temps de guerra i l’accident final que el porta al fons del mar. Paral·lelament a la vida del vaixell veiem com transcorre la vida del seu capità des que era un nen que somiava amb navegar i també la vida dels llocs per on navega i dels temps històrics que li toca viure.

L’àlbum comença pel final podríem dir, pel naufragi del Clementine, en una doble pàgina impactant. A les pàgines de continuació trobem diverses il·lustracions de més petit format que ens van mostrant les dues històries paral·leles, la del vaixell i la del seu capità. Sembla que la mida de les il·lustracions vagi lligada a la importància que tenen en la història ja que tornem a trobar-ne una en doble pàgina quan el futur capità s’embarca en el que serà el seu vaixell per primer cop, o quan es troba enmig d’una batalla naval de la II guerra mundial. Tot i que la història s’entén sense necessitat de paraules, trobem a peu de pàgina textos breus, d’una sola línia, que hi afegeixen contingut. Al final de tot hi ha unes làmines de caràcter didàctic com un mapamundi amb les rutes del Clementine per tot el món i plànols del vaixell, tant de l’interior com de l’exterior.

Si encara no coneixeu les obres d’Innocenti us recomano que el descobriu. Hi trobareu un artista sensible i una manera nova d’explicar la història als més joves. Si li doneu una oportunitat us robarà el cor per sempre més, paraula de bibliotecària!

Rosa Ma Fusté

Infantils recomanats

FRISCH, Aaron. La Caputxeta vermella. [Sant Cugat del Vallès]: Símbol, 2013. I2 SIM

Hauríeu de saber nens i nenes, que un conte és com el temps. Pot canviar, sorprendre't o agafar-te desprevingut sense abric...

Així comença aquest àlbum il·lustrat que parteix d’un argument de Roberto Innocenti, que també n’és l’il·lustrador, i amb textos d’Aaron Frisch. Ha estat guardonat amb el PremiLlibreter d’enguany ja que el jurat n’ha valorat la “capacitat dels creadors d’oferir tantes lectures com mirades possibles”.

La història és una lliure interpretació del conte clàssic de la caputxeta, amb variacions prou importants com que succeeix en una ciutat i que la nena té nom ( Mireia en la versió catalana i Sofía en la castellana)

Les il·lustracions i els texts estan repartits en vinyetes, que serveixen per centrar encara més la nostra atenció i que alternen els colors vermell i gris, de fons. Són hiperrealistes, plenes de detalls i de picades d’ullet: la ciutat, no us recorda Metròpolis?

El conte manté l’esperit original en el sentit d’avisar els infants sobre els perills que es poden trobar a l’exterior, en el camí cap a la seva vida adulta. En el clàssic es representava amb el bosc i el llop i en aquesta nova versió en una ciutat plena de contradiccions, on conviuen rics i pobres, amb espais meravellosos, dedicats al consum i dotats de tots els avenços tecnològics, amb d’altres on viuen els més desafavorits i on la misèria material i moral ho impregna tot; el llop és substituït per un motorista, amb posat de pinxo, que és ajudat per tota una colla de xacals. El final també juga amb les dues versions, igual que el clàssic. Podem optar per un final terrible, que t’omple el cor de tristesa i els ulls de llàgrimes, o pel llenyataire o la policia que actuen de salvadors.

Us recomano que el llegiu en família, segur que cada vegada que el mirareu / llegireu hi descobrireu algun aspecte nou!