Entrades
Avui els recomanats estan dedicats a Roberto Innocenti , un il·lustrador italià autodidacta, que ha estat premiat en nombroses ocasions i que ja us he recomanat en aquest mateix bloc. No us els perdeu perquè captiven sigui quina sigui la vostra edat, paraula de bibliotecària!
INNOCENTI, Roberto. Rosa Blanca. Barcelona: Kalandraka, cop. 2018. MARES I PARES I2 KAL
Aquest àlbum és una de les primeres obres d’Innocenti, que va tenir dificultats per ser publicada –va ser rebutjada per una editora a la fira de Bologna per la seva violència- i que actualment és una de les obres més comentades de l’autor.
Rosa Blanca és el nom de la nena alemanya protagonista, però també el d’un grup de la resistència alemanya que lluitava contra Hitler. A través dels seus ulls i de la seva veu observarem com la seva ciutat està plena de soldats i de camions que van i venen cap a l’altra banda del riu. Un dia , després de veure com un nen intentava escapar-se d’un d’aquests camions, el seguirà i descobrirà l’horror dels camps de concentració. Intentarà ajudar-los compartint amb ells el seu menjar, però... En aquesta segona part el text canvia de veu, ja no escoltem la veu de la Rosa Blanca sinó la d’un narrador o narradora que explica el final de la història.
Les il·lustracions d’Innocenti recreen els diversos escenaris –la plaça, els soldats, els camions, el camp, la desfeta alemanya i l’arribada dels aliats- jugant amb les perspectives i aconseguint “seqüències cinematogràfiques”. Contenen també gran quantitat de detalls, és impossible adonar-te’n de tots en una primera lectura.
Aquest àlbum juntament amb “La historia de Erika” ens apropa a un moment especialment tràgic de la història d’Europa amb la sensibilitat que el caracteritza i suggerint més que mostrant per tal de no caure en la morbositat. De vegades pensem que hi ha temes que no són adients per als llibres adreçats als infants, tanmateix com deia el mateix Innocenti en una entrevista: : "uno de los objetivos que yo buscaba con Rosa Blanca era alimentar las preguntas de los niños para que conocieran la Historia. En aquella época, había mucha gente de la generación del fascismo y de la Guerra que vivían todavía. F.: Y los padres tenían miedo… R. I.: Probablemente sí, porque en Italia se piensa que con los niños hay que ser buenos, dulces, simples. Sobre todo simples, porque, claro, los niños son poco inteligentes. Y eso es falso, porque los niños tienen la mente más libre de problemas que nosotros los adultos, y es por eso que están más atentos a rellenarla de toneladas de información antes de sentirse libres de afrontar nuestros problemas. Son idóneos para aprender. La infancia es la mejor edad para entenderlo todo".
INNOCENTI, Roberto. El Último refugio. México D.F: Fondo de Cultura Económica, cop. 2003. I2 FON
Aquest àlbum és força diferent als altres que conec d’Innocenti. Fins ara m’enamorava el seu domini de la imatge, de la perspectiva, el seu coneixement del moment històric que retratava i també el seu poder de suggestió. En aquest que us recomano comparteix autoria amb J. Patrick Lewis, que n’ha escrit els textos, i ens convida a un fabulós viatge a la recerca de la inspiració perduda: “Una tarde monótona y gris en que me aburría, mi imaginación, aparentemente molesta por ser ignorada, se tomó unas vacaciones... y nunca volvió”.
A continuació anem de bracet amb el protagonista i l’acompanyem en aquest viatge, dalt d’un Renault vermell, que ens durà: “Al fin, mi Renault se detuvo al pie de un extraordinario hotel al lado del mar.” Allí es trobarà envoltat de personatges curiosos, que molts lectors habituals reconeixeran, en un ambient que recorda els dels balnearis del segle passat. Hi trobarà la inspiració?
Us el recomano vivament perquè és un cant d’amor a la cultura –literària i cinematogràfica- i és un plaer reconèixer entre els personatges a: la Sireneta, Huckelberry Finn, el Baró rampant, el Quixot i tants d’altres. També pot ser una bona carta de presentació d’aquestes obres i de la seva influència entre el públic més jove que potser les desconeix.
Em meravella també el mestratge d’Innocenti que continua presentant-nos escenaris i personatges a la seva manera minuciosa, jugant amb els colors per subratllar el misteri, la tranquil·litat, la intriga, i que aquí fa un pas endavant per jugar amb el llenguatge del còmic i presentar-nos vinyetes de mides diverses.
Us convido a endinsar-vos en les seves pàgines, a reconèixer personatges literaris –no patiu perquè al final del llibre hi ha un epíleg on surten tots-, seqüències cinematogràfiques, i a gaudir d’aquest meravellós viatge d’un autor a la recerca de la seva imaginació.
Rosa Ma Fusté
