Cercar

Infantils recomanats

0 comentaris


PITTAU, Francisco. A l'aigua. Barcelona: Cruïlla, 2013. I LLIBRE JOC

Àlbum il·lustrat de gran format que ens proposa un recorregut pel fascinant món de la fauna marina. Les seves pàgines estan plenes de propostes suggeridores que ens presenten els diversos animals; els troben representats per la seva silueta en negre i quan aixequem la solapa tal com és en realitat, amb tots els seus colors; els mol·luscs ens permeten que els obrim per veure’n l’interior; els crustacis només ens mostren un detall i en aixecar la solapa ens sorprenen encunyats i finalment els peixos tallats a trossos ens proposen que els completem i n’aprenguem el nom.  


Us el recomano per la seva qualitat i bellesa: estic segura que serà una delícia poder compartir-lo en família gaudint de totes les possibilitats de joc i d’aprenentatge que ens proposa.



Share/Bookmark

Trobada del Club de Lectura Adult

1 comentaris



Quatre germanes, de Jetta Carleton

Tertúlia del club de lectura
Trobada: 26/05/2014
Valoració mitjana: 4.7  (6 màxim)
Assistents: 12


La tertúlia, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat dirigida pel Dr. John Style (director del Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV). 

El doctor Style ha fet la introducció a la novel·la, amb el suport d’un power point. Ha parlat de la biografia de l’autora, Jetta Carleton, de l’estat de Missouri , incidint en les seves característiques geogràfiques i històriques. També ha comentat el fet que l’escriptora de qui parlem i la Harper Lee publiquessin en la mateixa dècada, la dels 60, dues novel·les que aprofundeixen en la vida de l’Amèrica més rural i en fessin un retrat no sempre favorable; també van coincidir en publicar una única novel·la que les va fer famoses.

Respecte a Quatre germanes, el doctor Style va comentar que li semblava una obra escrita en un ambient literari, amb referències no gaire explícites però que els lectors més avisats poden detectar, per exemple un món familiar similar al de Donetes  i una certa arrogància de l’autora respecte del lector quan li mostra que és una persona cultivada fent referències a escriptors, artistes o comparacions de caire culte. L’ordre en què està estructurada la novel·la és similar a l’ordre de la vida ja que el coneixement que tenim del món es forma a base de capes superposades que modifiquen aquell primer coneixement. 


En la conversa que es va anar generalitzant tothom va coincidir que:

  • té unes descripcions magnífiques i plenes de sensibilitat, tant pel que fa a la natura, el pas de les estacions o la vida en general. 
  • els personatges són tot molt autèntics, cadascun amb les seves llums i ombres, els seus anhels i les seves mancances i els vas coneixent al llarg de la novel·la. 
  • l’estructura en forma de capítols que ens dóna la visió de cada integrant de la família, amb la riquesa i la diferència que això comporta.

Altres aspectes serien que no va acabar de convèncer el títol escollit en la traducció, recordem que l’original és The Moonflower Vine i un cert ensopiment inicial ja que aquella presentació una mica idíl·lica de la família sembla no generar gaire expectatives d’interès argumental.

Per acabar un vídeo on podem veure aquestes flors de lluna (moonflower) en tot el seu esplendor





Share/Bookmark

Trobada del club de Lectura Fàcil

1 comentaris


En aquesta nova sessió ens hem endinsat en la vida de Miquel Martí i Pol, llegint també les poesies dels seus inicis com a escriptor. Aquestes en han semblat fruit de les seves vivències i experiències personals, cosa que ens ha permès conèixer una mica més l’home i l’escriptor.

Hem continuat llegint en veu alta, cadascú un fragment. Això ens permet fer una lectura més pausada, corregir la pronúncia i millorar el coneixement de la llengua.

Ens encanta Martí i Pol! 



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris


NIVOLA, Claire A. Plantant els arbres de Kenya: la història de Wangari Maathai. Barcelona: Joventut, 2012. I2 JOV

Wangari Maathai, premi Nobel de la pau 2004, va néixer a Kenya i ens conta que, de petita, quan vivia en una granja a les muntanyes del centre de Kenya, la terra sempre anava vestida de verd. Figueres, oliveres, cròtons i acàcies vermelles cobrien la terra, i els peixos omplien les aigües pures dels rierols.


Després va marxar a viure i estudiar als Estats Units i quan va tornar va trobar que el paisatge havia canviat radicalment i ja era més marró que verd. Molts arbres havien desaparegut ja que l’extensió dedicada a l’agricultura comercial havia augmentat però aquest canvi no afavoria a la gent que estava més desnodrida i passava fam. La llenya i l’aigua que necessitaven cada dia que passava calia anar a buscar-les més lluny, així com les pastures per als ramats. 


La Wangari, que havia estudiat biologia va tenir una idea: Va ensenyar a les dones a collir les llavors dels arbres que quedaven. Els va ensenyar a preparar la terra, barrejant-la amb fems. Els va ensenyar a mullar aquella terra, a fer-hi un forat amb un pal i a ficar-h una llavor amb molta cura. Però sobretot, els va ensenyar a tenir cura del planter que creixia, com si fos una criatura, regant-lo dos cops al dia, per assegurar-se que les llavors creixien ben fortes. No va ser fàcil... però la Wangari no es donava per vençuda fàcilment, i va ensenyar a les altres dones a fer el mateix.


Aquest va ser l’inici del moviment Cinturó verd amb el que es va aconseguir plantar més de trenta milions d’arbres i que Kenya recuperés el color verd de les seves terres.

Us ve de gust conèixer més detalls d’aquesta història i descobrir-ne unes il·lustracions precioses?


Share/Bookmark

Trobada del club de Lectura Fàcil

1 comentaris


Avui la Rosa ens ha obsequiat amb unes samarretes culturals, regal d'Amics dels clàssics, que han estat molt ben rebudes pels assistents, així com un pastís de formatge boníssim. Després hem fet una foto per al concurs LF i Kalafat (#concursKalafatLF). Ens ho hem passat la mar de bé, organitzant-nos i amb la fotògrafa pujant i baixant d'una cadira, buscant noves perspectives...



I encara ens ha donat temps d’encetar el llibre sobre Martí i Pol proposat per aquest mes.


Share/Bookmark

Entre lletres i imatges

0 comentaris


Ahir dilluns va ser el darrer dia de les nostres trobades al voltant d'aquells àlbums infantils que més ens agraden. I per a finalitzar les trobades que millor que fer-ho amb els contes clàssics, no? Així, doncs, vam recuperar les històries de:

  • La rateta presumida, en l'edició de Kalandraka, amb textos de J. A. López i il·lustracions de P. Mestre.
  • La caputxeta vermella, en una nova versió titulada: Las manoplas de Caperucita, editada per OQO, textos d'I. Almagro i il·lustracions de M. Mardones.
  • L'autèntica història dels tres porquets, editada per Thule, amb textos de J. Scieszka i il·lustracions de L. Smith.

Vam comparar la diferència entre el conte original i la nova versió i els nens van arribar a la conclusió que preferien el conte clàssic, el de tota la vida.




Vam acabar pintant un punt de llibre amb els personatges dels contes i després el vam guardar a la caixeta d'Instants de lectura. Ens hem de recordar d'anar-la omplint amb les lectures que més ens agradin de l'estiu!



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris


ROVIRA ROVIRA, Dolors. El Viatge de la Shalaka. Vilafranca del Penedés : Edicions i Propostes Culturals Andana, 2012. I2 AND

El cel de Mumbai normalment és gris i emboirat. Pocs dies es veu el sol, però aquesta tarda és diferent. Un mar de núvols prims i allargassats es barreja amb els saris de colors i les ombres de la gent que es mouen amunt i avall per uns carrers que encara tenen regust de festa.
Fa pocs dies que s’ha celebrat el Janmashtami. Els govindes de Mumbai han sortit al carrera trencar les olles que hi havia penjades entre les façanes. Mentre ha durat la festa, s’han passat tot el dia fent construccions humanes per arribar-hi i així poder trencar-les. D’aquesta manera, han celebrat l’aniversari del déu Krixna...

Així comença el llibre que us vull recomanar aquesta setmana i que ens parla d’una tradició: la castellera, mostrant els paral·lelismes entre una festa tradicional de la Índia i la nostra, aquí a Catalunya. L’autora del text, Dolors Rovira, va fer un viatge a la Índia amb el seu fill Fèlix, que és casteller; allí va conèixer la festa del Janmashtami i va sentir l’impuls d’escriure aquesta història com un homenatge als bastidors de torres humanes. El viatge està il·lustrat per Anna Mongay que amb els seus expressius dibuixos de colors vius facilita que els més petits, que encara no saben llegir bé,  puguin seguir la història.


La Shalaka és una nena que quan surt d’escola juga amb els seus companys a fer torres, però tots li diuen que encara és massa petita per pujar i ella s’entristeix i es queda asseguda mirant al mar. De sobte, el sol que treu el nas entremig dels núvols li proposa de fer un viatge a un altra part del món i per fer-li més còmode s’acosta a l’aigua i fa que en surti un núvol al que ella s’enfila. Des de dalt d’aquest núvol va veient com tot canvia fins arribar a un poblet on se celebra una festa: sent les gralles i veu una torre humana, un pilar de sis, coronat per una nena com ella que li ofereix el seu mocador i la convida a la festa.

Compartim el viatge?


Share/Bookmark

El somni, de Bernat Metge

1 comentaris


Ahir vam tenir una tarda intensa, la gent del club de Lectura Fàcil es va trobar , com tots els dilluns, però modificant la seva hora habitual per tal de enllaçar amb la lectura dramatitzada. Durant la seva tertúlia van comentar la biografia de Bernat Metge i alguns fragments de la seva obra, especialment els adreçats a les dones i que van omplir de vida la tertúlia.

A les 19 h començava a la sala d'actes del Casal municipal de la gent gran la lectura dramatitzada d'El somni, a càrrec de Joan Pera, en el paper de Bernat Metge, i de Ferran Frauca en els papers del rei Joan I, el músic Orfeu i l'endeví Tirèsies, sota la direcció de Carles Canut i amb guió de Miquel Pujadó.


Durant poc més d'una hora la cinquantena d'assistents van poder escoltar aquest diàleg entre els diversos personatges, que ens va apropar a aquest clàssic de la literatura catalana.

L'activitat forma part del cicle organitzat per Amics d'Els clàssics i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i compta a més amb el suport de la Fundació Lluís Carulla, la Fundació Romea i l'editorial Barcino.


Notícia a Revista Cambrils


Share/Bookmark

Novetats maig 2014

0 comentaris




TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST



Share/Bookmark

Novetats maig 2014

0 comentaris





TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

Aquest divendres us vull recomanar dos àlbums amb textos de Pep Molist, company de professió, que sempre presenta propostes interessants i divertides. No us els perdeu!



MOLIST, Pep. Guirigall al mercat : la llegenda del mercat de Calaf. El Papiol: Efadós, 2012. I Tradicions


Àlbum il·lustrat protagonitzat pel Pere, un noiet, a qui els pares encarreguen que vagi al mercat a vendre bestiar. 
Quan en Pere va sortir de casa, va notar un fred més intens que el d’altres dies, que ja és dir! A Calaf, l’hivern és tan gelat que si les pedres tinguessin cor aquest quedaria ben glaçat.El Pere decideix abrigar-se bé i continuar cap al mercat a fer allò que li han demanat, però quan hi arriba es troba un núvol que cobreix la Plaça Gran i molt de silenci; tota la gent s’intenta comunicar però les paraules sortien de la boca de les persones, però, tot seguit, quedaven glaçades i s’enlairaven cap al cel, com si fossin un globus. 



El núvol es va fent cada cop més gran i es va omplint de paraules i de sorolls fins que el sol va treure el nas i un raig va impactar sobre el núvol. Les paraules embolicades per una cap més prima de gebre, es van desglaçar: eren les paraules més suaus, més dolces i més fines que mai s’havien sentit!  Us convido a descobrir com continua la història, si el sol aconsegueix desglaçar totes les paraules del núvol i què passa amb elles... El guirigall... us està esperant!

Us el recomano perquè a més de saber d’on ve aquella expressió “sembla el mercat de Calaf” hi descobrireu la Mercè Galí que hi aporta unes il·lustracions plenes de sensibilitat i de detalls que enriqueixen i acompanyen el text.



MOLIST, Pep. Els Nens voladors. Barcelona: Baula, 2012. I1 CON LLETRA LLIGADA 


Àlbum il·lustrat de la col·lecció Contes esbojarrats formada per textos en lletra lligada, i amb històries plantejades amb humor, ironia i un punt de surrealisme. 
Aquest està protagonitzat per la Roser que va trobar una velleta que plorava de gana. Sense pensar-s’hi gens ni mica, la Roser li va donar l’esmorzar. Tot seguit, la vella es va convertir en una fada.
-Pots demanar el do que vulguis i te’l concediré –va dir la fada-
La Roser va quedar palplantada amb la boca oberta...
I fins aquí us puc explicar, perquè sinó quin al·licient tindria venir a la biblioteca i descobrir –ne els secrets?
Tan sols puc afegir que la història fa honor al títol de la col·lecció: us farà passar una estona esbojarrada i divertida. A la vegada, però, també us farà pensar i és que més enllà de l’anècdota que s’hi explica ens parla de perseguir la felicitat, de defensar les teves eleccions sense por i escollint allò que et dicta el cor. El text original de Pere Calders ha estat adaptat per Pep Molist, i il·lustrat per Lluís Farré que li ha acabat d’aportar el to desenfadat i colorista que tant li escau.




Share/Bookmark

Pla de lectura

0 comentaris



Dimecres 7 van tenir lloc dues activitats emmarcades dins el Pla de Lectura de la biblioteca:

D' una banda vam continuar amb les sessions setmanals de Llegim Plegats per a nens i nenes de p-5. En aquesta ocasió vam jugar a les paraules encadenades.

A continuació es va donar per finalitzada la temporada 2013-14 del cicle Qui vol un conte... de feres ferotges? La Rosana Andreu va explicar els seus contes preferits davant una trentena d'assistents:


  • Corre, corre, carbasseta
  • Cocoriquec
  • La Bruixa Grinyoladents
  • Anem a caçar l'ós









Share/Bookmark

Zona calenta

0 comentaris


Share/Bookmark

Batec de Biblioteca

0 comentaris


Share/Bookmark

Trobada del club de Lectura Fàcil

0 comentaris


Un dilluns més ens hem retrobat per finalitzar la lectura de Mar i cel, que ens ha agradat molt. Hem continuat llegint en veu alta un fragment de les darreres pàgines ja que així millorem la nostra dicció i consultem els nostres dubtes. En acabar hem estat treballant els exercicis proposats dintre del llibre.

La setmana vinent començarem una nova lectura que ja hem pogut prendre en préstec. Tanmateix el proper dilluns participarem en l'activitat proposada pels amics dels clàssics. I vosaltres, us animeu a participar-hi?




Share/Bookmark

Novetats maig 2014

0 comentaris




TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST



Share/Bookmark

Novetats maig 2014

0 comentaris





TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST



Share/Bookmark

Novetats Maig 2014

0 comentaris





TOTES LES NOVETATS A: PINTEREST



Share/Bookmark

Infantils recomanats!

0 comentaris


Les recomanacions d’avui estan dedicades als pares i a aquell moment especial del dia: l’hora de posar al llit als fills menuts. 

STEIN, David Ezra. La Gallineta xerrapeta. Barcelona: Joventut, 2012. RECEPTES I1 JOV 

Era l’hora d’anar a dormir de la gallineta roja.
-Molt bé, gallineta meva –diu el pare gall- Ja ets a punt per anar a dormir?
-Sí, papa! Però te n’oblides d’una cosa!
-Ah sí? De quina cosa? –demana el pare gall.
-El conte d’abans d’anar a dormir!


Així comença aquest preciós àlbum il·lustrat, premiat amb el Caldecott honor 2011, que espero que us agradi i diverteixi tant com a mi. Primer de tot dir-vos que recordo amb una certa enyorança el moment de posar al llit a les meves filles i que elles em demanessin un conte, aquell que tant els agradava i que acabàvem explicant plegades, o amb afegits diversos segons l’humor del dia... M’he sentit molt identificada amb el pare gall, que carregat de bona intenció, amor i cansament es posa a explicar “el conte d’abans d’anar a dormir” a la seva gallineta xerrapeta. I no us desvetllo com continua la història tot i que penso que com a pares us en podeu fer una idea... La mateixa portada ja ens indica com s’anirà desenvolupant la narració.

És una història plena de tendresa, d’humor intel·ligent i que pot donar molt de joc si en feu una lectura compartida. A més us la recomano per la vistositat de les seves il·lustracions, executades en diverses tècniques, plenes de color i d’atractiu visual. M’ha agradat especialment com varia la il·lustració en funció de la història principal, entre el pare i la filla, la narració de contes que inicia el pare i on sempre acaba intervenint la filla i finalment el conte que inicia la gallineta. Trobo que l’autor l’ha encertat totalment i que els infants s’hi sentiran absolutament identificats. 


Més informació:
Llibreria Al·lots
BiblioColors


LAVOIE, Mathieu. Però papa!. Barcelona: Joventut, 2013. RECEPTES I1 JOV
 -Bona nit, canalla!

-Però papa, t’oblides dels pijames!
-Bona nit, canalla!
-Però papa, t’oblides dels ninos!
-Bona nit, canalla!...


Novament una història protagonitzada per un pare que intenta que els seus fills se’n vagin a dormir, però ells no hi estan gaire disposats i cada vegada que el pare els dóna la bona nit  troben una excusa per tornar-lo a cridar fins que... Podeu venir a buscar-lo a la biblioteca per saber si finalment van a dormir!


Us el recomano perquè és una història amb la que us podeu identificar fàcilment, sobretot si teniu fills petits. També per la qualitat de les il·lustracions de Marianne Dubuc, una autora que ha estat convidada enguany a Món Llibre, el festival de literatura infantil, i que amb les seves il·lustracions acompanya fidelment el text, complementant-lo amb uns personatges molt expressius, acolorits i que desprenen tendresa. Segur que us divertirà fer-ne una lectura compartida amb els vostres fills, nebots, néts, etc.!






Share/Bookmark

Agenda maig

0 comentaris


Share/Bookmark